Pitticita
Fórmula química	(Fe, AsO₄, H₂O)
Epònim	pega
Localitat tipus	mina Christbescherung, Großvoigtsberg, Großschirma, Mittelsachsen, Saxònia, Alemanya
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.DB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	8.DB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.05
Dana	43.5.3.1
Heys	22.3.30
Propietats
Sistema cristal·lí	amorf
Color	groguenc, marró vermellós, vermell marronós a negre marronós, gris, gairebé blanc; groguenc pàl·lid a marró vermellós en llum transmesa
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual, desagregable, concoidal
Tenacitat	molt fràgil
Duresa (Mohs)	2 a 3
Lluïssor	vítria, grassa, mat
Color de la ratlla	groc a blanc
Densitat	2,2 a 2,5 g/cm3 (mesurada)
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	nα = 1,610 a 1,630 nβ = 1,616 a 1,635
Birefringència	δ = 1,610
Més informació
Estatus IMA	qüestionable (Q)
Símbol	Ptc
Referències	[1]

La pitticita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom del grec πίττǎ per pitta, per l'aspecte del material.

La pitticita és un fosfat de fórmula química (Fe, AsO₄, H₂O). Es tracta d'un arsenat sulfat hidratat de Fe³⁺ de validesa qüestionable segons l'Associació Mineralògica Internacional. No cristal·litza al tractar-se d'una espècie amorfa. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pitticita pertany a «08.D - Fosfats, etc. només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ < 1:1» juntament amb els següents minerals: diadoquita, destinezita, vashegyita, schoonerita, sinkankasita, mitryaevaïta, sanjuanita, sarmientita, bukovskyita, zýkaïta, giniïta, sasaïta, mcauslanita, goldquarryita, birchita i braithwaiteïta.

Va ser descoberta a la mina Christbescherung, situada a Großvoigtsberg, al districte de Mittelsachsen (Saxònia, Alemanya). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.