Piracmonita o pyracmonita
Fórmula química	(NH₄)₃Fe(SO₄)₃
Epònim	foc, enclusa i composició
Localitat tipus	cràter La Fossa, Vulcano, Lipari, Eòlies, Província de Messina, Sicília, Itàlia
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.AC.08
Nickel-Strunz 9a ed.	7.AC.
Dana	28.4.6.1
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 15,2171(14) Å; c = 8,9323(8) Å;
Grup puntual	3m - ditrigonal piramidal
Color	incolor a blanc
Exfoliació	no observada
Fractura	no observada
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent
Densitat	2,22(1) g/cm³ (mesurada); 2,228 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial
Fluorescència	no en té
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2008-029
Símbol	Pyr
Referències	[1]

La piracmonita o pyracmonita^[2] és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom del grec πνρ, foc, i ακμων, enclusa, que recorda el taller del mític Hefest, que suposadament es troba a l'illa de Vulcano, on va ser descoberta aquesta espècie.

La piracmonita és un sulfat de fórmula química (NH₄)₃Fe(SO₄)₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2008. Cristal·litza en el sistema trigonal. Es troba en forma d'agregats de cristalls prismàtics hexagonals allargats de fins a 0,2 mil·límetres de longitud, incolors o de color blanc. Es troba en estreta relació amb l'aluminopiracmonita (químicament, l'anàleg d'alumini). És l'anàleg d'amoni de 'Unnamed (Na-Fe Sulphate), tots dos trigonals però no isoestructurals.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la piracmonita pertany a «07.AC - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: vanthoffita, efremovita, langbeinita, manganolangbeinita, yavapaiïta, eldfellita, godovikovita, sabieïta, thenardita, metathenardita i aftitalita.

Es forma sota una temperatura mitjana d'aproximadament 250 °C, a les fumaroles intracràter desenvolupada en una bretxa piroclàstica. Sol trobar-se associada a altres minerals com el salmiac i la kremersita. Va ser descoberta al cràter La Fossa, a Vulcano, Lipari, illes Eòlies (Sicília, Itàlia).