Micropterus dolomieu dolomieu (Bernard Germain de Lacépède
Micropterus dolomieui (Bernard Germain de Lacépède
Micropterus dolomieui dolomieui (Bernard Germain de Lacépède[1]
Distribució
La perca americana de boca petita (Micropterus dolomieu) és una espècie de peix pertanyent a la família dels centràrquids.[2]
present a les conques dels rius Sant Llorenç i Mississipi, dels Grans Llacs d'Amèrica del Nord[3][4] i la badia de Hudson des del sud del Quebec fins a Dakota del Nord, el nord d'Alabama i l'est d'Oklahoma. Ha estat introduït a Tanzània, la Colúmbia Britànica,[5] Bèlgica (l'any 1873), el llac Ashinoko a Honshu -el Japó- (el 1925),[6][7] Sud-àfrica (el 1937), les illes Hawaii (el 1953),[8][9][10][11] Mèxic (el 1975) i, probablement també, el Canadà, Alemanya (el 1880) i Belize (el 1969).[12][13]
És inofensiu per als humans, té una carn excel·lent[14] i és apreciat pels afeccionats a la pesca esportiva.[13]
Morfologia
Pot arribar a fer 69 cm de llargària màxima (normalment, en fa 8) i 5.410 g de pes. Té 4-6 espines i 13-14 radis tous a l'aleta dorsal, el cos allargat, moderadament comprimit, de color verd oliva a la part dorsal i groc-blanc a la inferior. Presenta, generalment, entre 8-16 franges de color marró fosc als flancs, la boca grossa, terminal, lleugerament obliqua i amb la vora posterior del maxil·lar estenent-se fins a sota de l'ull.[13][15]
Exemplar capturat al riu Rainy (Minnesota).Representació artística de tres perques de boca petita
És un peix d'aigua dolça, bentopelàgic i de clima temperat (10 °C-30 °C; 47°N-34°N), el qual habita les àrees rocalloses i poc fondes de llacs, tolls de rius, cursos fluvials frescos i embassaments alimentats per aquests darrers.[13][14]
Al Canadà és depredat per Ambloplites rupestris,[17]Amia calva, Micropterus dolomieu, Catostomidae, Perca flavescens[18] i tortugues[14]
Els joves es nodreixen de plàncton i insectes aquàtics immadurs, mentre que els adults mengen crancs de riu, peixos i insectes terrestres i aquàtics.[19] De vegades, és també caníbal.[20]
Com fan altres centràrquids, el mascle excava i protegeix un niu petit i rodó perquè una o diferents femelles hi puguin dipositar llurs ous (també s'esdevé el cas contrari: que una única femella faci la posta en els nius de diversos mascles). Després de la fresa, la femella és foragitada i el mascle és l'únic responsable de vigilar la posta. Els ous (al voltant de 2.000 per cada femella) es desclouen al cap de 4-6 dies i les cries romanen al niu durant, si fa no fa, dues setmanes abans de dispersar-se.[21]
↑Hubbs, C.L. i K.F. Lagler, 1958. Fishes of the Great Lakes region. Univ. Mich. Press. Ann, Arbor, Mich. 213 p.
↑Hubbs, C.L. i K.F. Lagler, 1941. Guide to the fishes of the Great Lakes and tributary waters. Cranbook Inst. Sci. Bull. 18:100 p.
↑McPhail, J.D. i R. Carveth, 1993. Field key to the freshwater fishes of British Columbia. Fish Museum, Department of Zoology, U.B.C., el Canadà, 239 p.
↑Okiyama, M., 1988. An atlas of the early stage fishes in Japan. Tokai University Press, Tòquio, Japó. 1157 p.
↑Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio, Japó. 437 p.
↑Yamamoto, M.N. i A.W. Tagawa, 2000. Hawai'i's native and exotic freshwater animals. Mutual Publishing, Honolulu, Hawaii. 200 p.
↑Mundy, B.C., 2005. Checklist of the fishes of the Hawaiian Archipelago. Bishop Museum Bulletins in Zoology. Bishop Mus. Bull. Zool. (6):1-704.
↑Maciolek, J.A., 1984. Exotic fishes in Hawaii and other islands of Oceania. P. 131-161. A: W.R. Courtenay, Jr. i J.R. Stauffer, Jr. (eds.). Distribution, biology and management of exotic fishes. Johns Hopkins University Press, Baltimore.
↑Honebrink, R., 1990. Fishing in Hawaii: a student manual. Education Program, Division of Aquatic Resources, Honolulu, Hawaii. 79 p.
↑Quinn, S., 2001. How long do fish live?. In-Fisherman 26(5):15.
↑George, E.L. i W.F. Hadley, 1979. Food and habitat partitioning between rock bass (Ambloplites rupestris) and smallmouth bass (Micropterus dolomieui) young of the year. Trans. Am. Fish. Soc. 108(3):253-261.
↑Scott, W.B. i E.J. Crossman, 1973. Freshwater fishes of Canada. Bull. Fish. Res. Board Can. 184:1-966.
↑Billard, R., 1997. Les poissons d'eau douce des rivières de France. Identification, inventaire et répartition des 83 espèces. Lausana, Delachaux & Niestlé, 192 p.
↑Raffetto, N.S., J.R. Baylis i S.L. Serns, 1990. Complete estimates of reproductive success in a closed population of smallmouth bass (Micropterus dolomieui). Ecology 71:1523-1535.
.svg){kind=icon}
