Peprossiïta-(Ce)
Fórmula química	CeAl₂(B₃.₆₇Si₀.₃₃)O₁₀.₆₇
Epònim	Giuseppe Rossi (en)
Localitat tipus	Sacrofano, Província de Roma, Laci, Itàlia
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.CA.45
Nickel-Strunz 9a ed.	6.CA.45
Dana	24.3.4.1
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 4,61(1) Å; c = 9,358(7) Å;
Grup puntual	6 m2 - ditrigonal dipiramidal
Color	groc clar
Exfoliació	perfecta en {0001}, distinta en {110} i {110}
Duresa (Mohs)	2
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	3,45 g/cm³ (mesurada); 3,476 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,703 nε = 1,711
Birefringència	δ = 0,008
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA1990-002
Any d'aprovació	1992
Símbol	Pep-Ce
Referències	[1]

La peprossiïta-(Ce) és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom del mineralogista i cristal·lògraf italià Giuseppe "Pep" Rossi (1938-1990).

La peprossiïta-(Ce) és un borat aprovat com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1999. La seva fórmula química va ser redefinida l'any 2024, passant a ser: CeAl₂(B₃.₆₇Si₀.₃₃)O₁₀.₆₇.^[2] Cristal·litza en el sistema hexagonal. Normalment es troba en forma d'escates de color groc clar en petites geodes entre cristalls de sanidina. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la peprossiïta-(Ce) pertany a «06.C - Nesotriborats» juntament amb els següents minerals: inderita, ameghinita, kurnakovita, inderborita, meyerhofferita, inyoïta, solongoïta, nifontovita i olshanskyita.

Va ser descoberta l'any 1992 a Sacrofano, a la província de Roma, Latium (Itàlia). També a Itàlia, ha estat descrita al llac Vico, a la província de Viterbo. Sol trobar-se associada a altres minerals com: sanidina, aegirina-augita, zircó, titanita i magnetita.^[3]