Un bàndol s'indica com a «blanc» i l'altre com a «negre» (vegeu blanques i negres en escacs). Per distingir entre els dos, les peces negres són més foscos que les blanques. Les peces Staunton són actualment el model estàndard més emprat en torneigs de competició. A més d'aquestes peces estàndard, hi ha moltes altres peces pròpies de diferents variacions dels escacs o certs tipus de problemes anomenats no estàndard, on hi ha peces màgiques.
La paraula peça pot adoptar tres significats, depenent del context:
Pot fer referència al conjunt de peces físiques.
Pot fer referència només a la dama, torre, alfil, cavall, i al rei, és a dir, totes les peces però excloent al peó.
Peces d'escacs: rei blanc, torre i dama negres, peó blanc, cavall negre i alfil blanc.Peces Staunton originals, d'esquerra a dreta: peó, torre, cavall, alfil, dama, i rei.
Cadascun dels dos jugadors disposa de 16 peces. Per diferenciar-les, les d'un jugador són de color clar i se les anomena les blanques i les de l'altre són de color fosc, i són anomenades les negres. N'hi ha de 6 tipus diferents; cada jugador té: vuit peons, dues torres (també anomenades antigament rocs, d'on deriva la paraula enroc), dos cavalls, dos alfils, una dama (també anomenada de vegades reina) i un rei.
El Peó simbolitza un soldat d'infanteria: el malnom significa "(soldat) que va a peu". És la peça de menys valor i és una figura que representa una persona estilitzada, d'estatura petita. Quan es promou o "corona" (quan un peó arriba fins a l'última línia del tauler) el peó pot transformar-se en la peça que hom desitgi, exceptuant el rei o un altre peó.
La Torre simbolitza una fortificació, tot i que més probablement devia referir-se a una torre d'assalt mòbil de les que usaven per assaltar les muralles a l'edat mitjana, ja que en aquella època es deia "roca", a un carro de guerra -i encara avui, a la processó de corpus de València, s'anomena així a un carro triomfal-. De fet, aquests mots provenen de l'àrab "roc", que significa "carro". La figura representa una torre emmerletada. Antigament se l'anomenava «roc», paraula de la qual procedeixen enroc i enrocar.
El Cavall simbolitza l'arma de cavalleria i la peça és una figura que representa el coll i el cap d'un cavall.
L'Alfil simbolitza un oficial de l'exèrcit o un funcionari mitjà, per això en algunes llengües és anomenat «el bisbe». Originàriament era un elefant, de fet el nom català prové de l'àrab "al fil", الفيل, «l'elefant». La figura representa una persona estilitzada, d'estatura mitjana, normalment amb mitra o elm.
La Dama simbolitza el primer ministre o un alt funcionari, per això és anomenada «emir» en el món àrab, però convertit aquí en la dona del rei. La figura representa una persona estilitzada, d'alçada gran, normalment amb diadema. Antigament rebia el nom d'«alferza».
El Rei simbolitza el cap de l'exèrcit. La peça és una figura que representa una persona estilitzada, d'alçada gran, normalment amb turbant o corona que culmina en una creu.
Quan es comença a jugar, se sorteja el color de les peces que tindrà cada jugador, ja que les blanques comencen a jugar i, per tant, porten la iniciativa del joc, i tenen un lleuger avantatge. Si els mateixos jugadors fan més partides, normalment van alternant el color amb el qual juga cadascun, per equilibrar les oportunitats.
Les peces poden ser de molt diverses formes i mides, però es tendeix a utilitzar un model estàndard anomenat Staunton, que va dissenyar i patentar el campió anglès del segle xixHoward Staunton i que es veuen en la fotografia de la dreta. En torneigs, és molt habitual usar peces model Staunton.
Les peces negres es col·loquen simètricament a les blanques, amb els peons a la fila 7 i les altres peces a la fila 8. Cal remarcar que, tant per a les blanques com les negres, la dama es posarà a la casella que sigui del seu mateix color i el rei es posarà en una casella de color contrari. D'aquesta manera, el jugador blanc té el seu rei a la dreta de la dama, i el negre a l'inrevés.
Si es comença una partida en què la posició inicial de les peces era incorrecta, la partida serà anul·lada i se'n jugarà una de nova. No obstant això, si un jugador s'adona que té peces mal col·locats abans de fer la primera jugada amb elles, és lícit «compondre» la posició abans de fer el moviment i continuar la partida.
Si en el curs d'una partida es comprova que l'únic error ha estat que el tauler no s'havia col·locat amb el quadrat blanc a la dreta, la partida continuarà però la posició s'haurà de transferir a un tauler col·locat correctament.
Si en una partida a qui li toca començar a jugar amb un color comença a jugar amb l'altre color la partida continuarà llevat que l'àrbitre decideixi una altra cosa.
Si un jugador desplaça o tira una o més peces, restablirà la posició correcta en el seu propi temps. Si cal, tant el jugador com el seu adversari poden aturar els rellotges i demanar l'assistència de l'àrbitre. Aquest pot sancionar el jugador que ha desplaçat o tirat les peces.
Moviment de les peces
Vegeu: Moviment de les peces
Cada peça té la seva manera específica de moure's, que es conserva al llarg de tota la partida, amb l'única excepció de les jugades especials: la captura al pas del peó i l'enroc. Per al neòfit és aconsellable aprendre el moviment de les peces en l'ordre que apareix aquí.
Als efectes de possibles canvis és molt important saber quin valor té cada peça, en funció de la seva potència d'atac o defensa en el joc. Tot i que hi ha variacions en els valors que considera cada autor, i en la pràctica hi ha molts més factors que considerar a banda del material (com ara el tipus de posició, l'activitat de la peça en l'atac/defensa ...), no obstant es poden fixar uns valors estàndards per a cada peça, prenent el peó com a referència i unitat de mesura:
Peó: 1 punt
Cavall: 3 punts
Alfil: 3 punts
Torre: 5 punts
Dama: 9 punts
Rei: Té valor infinit, ja que la seva pèrdua comporta perdre la partida. En situacions concretes, com en un final, com a peça d'atac pot tenir un valor entre 2 i 3 punts.
Els alfils tenen més valor en posicions obertes que en les tancades, pel fet que tenen més llibertat de moviments. En posicions tancades, tenen més valor els cavalls.
