Pau Mestre Xaubet (Pineda de Mar, província de Barcelona, 1839 - Blanes, província de Girona, 1911) fou un sonador de cornamusa que va viure a Blanes després de casar-se amb Joaquima Rabassa. A Blanes adquireix el sobrenom de Pau de sa coixinera. La seva biografia s'ha pogut confeccionar seguint el rastre documental existent a la premsa de l'època i en el testimoniatge, a la revista Recull de Blanes i altres fonts literàries.[1]
EN PAU DE LA COIXINERA
“Vinya d'en Pau, el de la coixinera,
planejant i abocant-te en el pendis
fins al mar que et saluda amb un somrís...
Davant de la caseta, hi tens una era
i, al costat seu, fent ombra al vell pedrís,
una solemne i colossal figuera
i un presseguer de préssecs del país,
on en Pau anava a omplir-se'n la pitrera...
I em convidava un dia tot passant...
I mentre jo els anava rosegant
aquells préssecs tardans,fent-hi ganyotes,
en Pau prenia el rústic instrument,
que era un coixí molsut tot ple de vent,
llançant en l'aire unes alegres notes."[2]
A la vila de Blanes, en Joaquim Ruyra també va fer aportacions literàries descrivint fets on s'utilitzava la coixinera:
“El sac dels gemecs va fent la passada, espargint
per dins del poble un guirigall d'harmonia que alegra i engresca al jovent. Les
xicotes, al sentir-ho, no poden pas restar un instant més a la taula, baldament
estiguin a mig sopar i no s'hagi encetat encara el famós capó de la festa.-Ja
passa sa coixinera!...¿Sentiu ?...Sa coixinera i encara mai d'endegar [...]”[3]
Referències
- ↑ [Anglada Mas, Anna Maria] «Pau Mestre i Xaubet, Pau de sa coixinera. Més de cent anys sense sonar la cornamusa». Revista Blanda, 17, 2014, pàg. 10-21.
- ↑ PUIG LLENSA, PERE «En Pau de la coixinera». El tres dalls. Barcelona: Viena, 2001. p 745.
- ↑ Ruyra, Joaquim. En Garet a l'enramada. Marines i boscatges. Barcelona: ed. 62, 2004, p 101.
Ajuntament de Blanes. Revista de l'Arxiu municipal
http://www.blanes.cat/docweb/2015-02-07-blanda
