Patrick Moran

Biografia
Naixement	(en) Patrick Alfred Pierce Moran 14 juliol 1917 Sydney (Austràlia)
Mort	19 setembre 1988 (71 anys) Canberra (Austràlia)
Sepultura	Cementiri Gungahlin, HS-12-03-00-054 35° 12′ 56″ S, 149° 08′ 09″ E / 35.215495°S,149.135843°E / -35.215495; 149.135843
President Societat Matemàtica Australiana
1976 – 1978
President Societat estadística d'Austràlia
1963 – 1964
Dades personals
Residència	Austràlia
Formació	Universitat de Cambridge (1945–1946) St John's College, Cambridge (1937–1939) Universitat de Sydney (1934–1937) St Stanislaus' College, Bathurst (1930–1934) Saint Ignatius' College, Riverview (1928–1930)
Director de tesi	Abram Bezikóvitx
Activitat
Camp de treball	Teoria de la probabilitat, genètica evolutiva, matemàtiques, estadística, geometria, genètica de poblacions i social psychiatry (en)
Ocupació	matemàtic, estadístic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Nacional Australiana (1952–1982) Universitat d'Oxford (1946–1952) Commonwealth Scientific and Industrial Research Organization (1942–1945) Ministry of Supply (1939–1942)
Membre de	Royal Society (1975–) Acadèmia Australiana de Ciències
Obra
Obres destacables Efecte Moran I de Moran Procés de Moran
Estudiant doctoral	Charles Pearce, Chris Heyde, Eugene Seneta, Edward J. Hannan, Malcolm Quine, William L. Steiger, David Pollard, Warren Ewens, Susan R. Wilson, Joseph Gani, David Pickard, Geoffrey Watterson, Gordon Smyth, Cezary S. Surma, Dorothy Anderson, Ian Saunders, William Dunsmuir, David Chant, Geoffrey Yeo, Donald McNeil, Norman M. H. Smith i Robin Milne
Localització dels arxius	Australian National University Library (en) ANUA 751 Acadèmia Australiana de Ciències MS018
Família
Cònjuge	Jean Mavis Frame
Pares	Herbert Michael Moran i Eva Mann
Premis
(1982)  Medalla Pitman (1975)  Membre de la Royal Society (1963)  Medalla Thomas Ranken Lyle (1962)  Membre de l'Acadèmia Australiana de Ciències

Patrick Moran (Sydney, 14 de juliol de 1917 - Canberra, 19 de setembre de 1988), conegut com Pat Moran, va ser un matemàtic i estadístic australià.

Fill d'un metge especialitzat en càncer que va ser un dels pioners en aplicar la radioteràpia i que viatjava sovint a Europa, Moran va fer els estudis secundaris a Sydney amb diverses interrupcions pels viatges paterns.^[1] El 1934 va iniciar estudis de matemàtiques a la universitat de Sydney, contra l'opinió del seu pare, que volia que fos metge. En graduar-se el 1937 va anar al St. John's College de la universitat de Cambridge per continuar estudis de matemàtiques, matèria en la qual es va graduar el 1939. Durant la Segona Guerra Mundial va fer recerca militar, primer al Ministeri de Subministraments britànic (1940-1943) i després a l'Oficina d'Enllaç Científica d'Austràlia a Londres (1943-1945).^[2] A Cambridge havia estat fortament influenciat per l'analista Abram Bezikóvitx qui no va voler dirigir la seva tesi i, com que tampoc avançava amb el tutor assignat Frank Smithies, va decidir acceptar una plaça d'investigador sènior en estadística a la universitat d'Oxford,^[3] en la qual va romandre fins al 1952 quan va retornar al seu país per incorporar-se com professor d'estadística a la universitat Nacional Australiana a Canberra.^[4]

A la universitat Australiana va crear el departament d'estadística, del qual van sortir una notable quantitat d'estadístics ben preparats.^[5] Després de jubilar-se formalment el 1982, va continuar col·laborant amb la unitat de recerca en psiquiatria social de la universitat, fins al 1987 quan va patir un ictus que el va incapacitar.^[6] Va morir l'any següent a Canberra.

Moran va publicar quatre llibres d'estadística:

• The Theory of Storage, 1959
• The Statistical Processes of Evolutionary Theory, 1962
• Geometrical Probability, 1963
• An Introduction to Probability Theory, 1967

i gairebé dos-cents articles científics.^[7]

Les seves aportacions més notables van ser l'estadístic mostral anomenat I de Moran^[8] que mesura l'autocorrelació espacial^[9] i l'anomenat Efecte Moran que intenta explicar les fluctuacions de les densitats de diferents poblacions d'éssers vius i que a tingut un fort impacte en l'ecologisme.^[10]

• Gani, J.; Hannan, E.J. «Preface and Publications of P.A.P. Moran» (en anglès). Journal of Applied Probability, Vol. 19, 1982, pàg. i-6. ISSN: 0021-9002.
• Hall, Peter G. «Obituary: Patrick Alfred Pierce Moran 1917-1988» (en anglès). Biometrics, Vol. 45, Num. 2, 1989, pàg. 687-692. ISSN: 0006-341X.
• Hannan, E.J. «Obituary: some memories of Pat Moran» (en anglès). Journal of Applied Probability, Vol. 26, Num. 1, 1989, pàg. 215-218. DOI: 10.1017/S0021900200041978. ISSN: 0021-9002.
• Heyde, C.C. «Patrick Alfred Pierce Moran, 14 July 1917 - 19 September 1988» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 37, 1991, pàg. 367-379. DOI: 10.1098/rsbm.1991.0018. ISSN: 0080-4606.
• Huang, Shuting; Song, Botong. «Research on the Linkage Effect of Housing Prices in Bay Area Urban Agglomeration». A: Gui Ye, Hongping Yuan, Jian Zuo (eds.). Proceedings of the 24th International Symposium on Advancement of Construction Management and Real State (en anglès). Springer, 2021, p. 573-584. ISBN 978-981-15-8891-4. 
• Ranta, Esa; Lindström, Jan; Kaitala, Veijo; Crone, Elizabeth; Lundberg, Per; Hokkanen, Tatu; Kubin, Eero. «Life History Mediated Responses to Weather, Phenology, and Large-Scale Population Patterns». A: Irene L. Hudson, Marie R. Keatley (eds.). Phenological Research: Methods for Environmental and Climate Change Analysis (en anglès). Springer, 2010, p. 321-338. ISBN 978-90-481-3334-5. 
• Yücer, Emre; Erener, Arzu. «Determination of Urban Growth by the Night-Time Images». A: Mehdi Khosrow-Pour (ed.). Advanced Methodologies and Technologies in Government and Society (en anglès). IGI Global, 2019, p. 564-577. ISBN 978-1-5225-7662-4. 

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Patrick Moran» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Walker, Rosanne. «Moran, Patrick Alfred Pierce». The Encyclopedia of Australian Science and Innovation, 2020. [Consulta: 11 novembre 2022]. (anglès)