Pasífae (satèl·lit)

Infotaula objecte astronòmicPasífae
Tipussatèl·lit de Júpiter i satèl·lit irregular Modifica el valor a Wikidata
Descobert perPhilibert Jacques Melotte Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment27 gener 1908 Modifica el valor a Wikidata
EpònimPasífae Modifica el valor a Wikidata
Cos pareJúpiter Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a23.912.238 km Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,2953 Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P−722,34 d[1] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat orbital mitjana2.242 km/s
Inclinació i153,40903 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi30 km[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)17 Modifica el valor a Wikidata
Massa300 Eg[2] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial0,022 m/s² Modifica el valor a Wikidata
Velocitat d'escapament~0.036 km/s
Albedo0,04 Modifica el valor a Wikidata
Temperatura de superfície
mitjana
124 K Modifica el valor a Wikidata

Pasífae (en grec: Πασιφάη) és un satèl·lit retrògrad i irregular de Júpiter. Va ser descobert l'any 1908 per l'astrònom Philibert Jacques Melotte[3][4] i anomenat després Pasífae que, segons la mitologia grega, era l'esposa de Minos i mare del Minotaure.

Va ser observat per primera vegada al Royal Greenwich Observatory la nit del 28 de febrer del 1908. Va rebre la designació provisional de 1908 CJ, ja que no era gaire clar si es tractava d'un asteroide o un satèl·lit de Júpiter.[5]

Aquest satèl·lit de Júpiter no va rebre el seu nom actual fins al 1975,[6] abans d'això, se l'anomenava simplement Júpiter VIII o, de vegades, Posidó[7] del 1955 al 1975.

Òrbita

Els satèl·lits retrògrads i irregulars de Júpiter

Pasífae gira al voltant de Júpiter en una òrbita retrògrada de gran excentricitat i inclinació. Aquest satèl·lit dona nom al grup de Pasífae, un grup de satèl·lits jovians que orbita el planeta més gros del sistema solar a distàncies d'entre 22,8 i 24,1 milions de quilòmetres, i una inclinació d'entre 144,5º i 144,5º.[8] Els elements orbitals es van calcular el gener de l'any 2000.[9] Aquests paràmetres orbitals canvien constantment a causa de les pertorbacions solars i planetàries. El diagrama il·lustra l'òrbita de Pasífae comparada amb els altres satèl·lits del grup. L'excentricitat és representada pels segments grocs (que s'estenen des del pericentre a l'apocentre). Com a referència es pren l'òrbita més regular de Cal·listo. També se sap que Pasífae està en ressonància secular amb Júpiter[10]

Característiques físiques

Amb un diàmetre estimat d'uns 58 km, Pasífae és el satèl·lit retrògrad més gran, i el tercer satèl·lit irregular més gros després d'Himalia i Elara.

Els mesuraments espectroscòpics indiquen que Pasífae és, espectralment, semblant a alguns asteroides. Es creu que aquest satèl·lit té l'origen en un asteroide capturat per Júpiter.[11][12]

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 «NASA FACTS» (en anglès). NASA.
  2. ↑ URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.
  3. ↑ Melotte, P. J. «Descobriment del vuitè satèl·lit de Júpiter». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 68, 6, 1908, pàg. 456–457.
  4. ↑ Perrine, C. D. «Observcions recents del objecte mòbil al costat de Júpiter». Harvard College Observatory Bulletin, 20, juny 1908, pàg. 184–185.
  5. ↑ Cowell, P. H. «Notes del descobriment de l'objecte mòbil de Júpiter». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 68, 1908, pàg. 373.
  6. ↑ IAUC 2846: Satèl·lits de Júpiter 1974 October 7 (naming the moon)
  7. ↑ Payne-Gaposchkin, Cecilia; Katherine Haramundanis. Introducció a l'astronomia. Englewood Cliffs, N.J.: Prentice-Hall, 1970. ISBN 0-134-78107-4. 
  8. ↑ Sheppard, S. S.; Jewitt, D. C.; and Porco, C. C.; Jupiter's Outer Satellites and Trojans, in El planeta Júpiter; Satèl·lits i magnetosfera edited by Fran Bagenal, Timothy E. Dowling, William B. McKinnon, Cambridge Planetary Science, Vol. 1, Cambridge, UK: Cambridge University Press, ISBN 0-521-81808-7, 2004, pp. 263-280
  9. ↑ Jacobson, R. A. «Les òrbites dels satèl3Lits jovians exteriors». Astronomical Journal, 120, 2000, pàg. 2679–2686. Arxivat de l'original el 2019-12-13. DOI: 10.1086/316817 [Consulta: 29 juliol 2009]. Arxivat 2019-12-13 a Wayback Machine.
  10. ↑ Una ressonància secular és quan la fracció del període de precessió del cos d'orbitatge és racional. [enllaç sense format] http://www.astrosafor.net/Huygens/1997/4/TerminologiaAsteroides.htm
  11. ↑ Brown, M. E. «Espectroscopia pròxima a l'infrarroig dels satèl·lits irregulars». The Astronomical Journal. The American Astronomical Society, 119, 2000, pàg. 977. DOI: 10.1086/301202.
  12. ↑ Sheppard, S. S.; and Jewitt, D. C.; An Abundant Population of Small Irregular Satellites Around Jupiter, Nature, Vol. 423 (May 2003), pp. 261-263