Tebe
Imatge de Tebe presa per la nau espacial Galileo el 4 de gener de 2000.
Tipus	satèl·lit de Júpiter i satèl·lit regular
Descobert per	Stephen P. Synnott
Data de descobriment	5 març 1979 , Voyager 1
Epònim	Tebe
Cos pare	Júpiter
Dades orbitals
Apoàpside	226.000 km
Periàpside	218.000 km
Semieix major a	221.900 km[1]
Excentricitat e	0,0177
Període orbital P	0,67 d
Velocitat orbital mitjana	23,92 km/s
Inclinació i	1,076 °
Característiques físiques i astromètriques
Radi	49,3 km[2]
Massa	1,5 Zg[3]
Volum	500.000 km³
Velocitat d'escapament	20–30 m/s
Albedo	0,047 [4]

Tebe (Júpiter XIV) és una lluna de Júpiter, el quart més pròxim del planeta i el més excèntric del grup d'Amaltea.

Va ser descobert el 1979 amb el pas de la sonda Voyager 1 pel planeta (el seu nom temporal era S/1979 J 2). Encara que la foto en la que va ser descobert va ser feta el 5 de març, altres fotos anteriors (27 de febrer) també revelen el satèl·lit.

Tebe és un satèl·lit poc conegut. La lluna presenta a la seva superfície tres o quatre cràters d'impacte, bastant grans, ja que la seva mida és comparable al radi del satèl·lit.

Tebe és també el nom de la nimfa grega de la mitologia grega, filla del deu del riu Asopos, elevat per Zeus. La ciutat de Tebes li deu el seu nom.

• Satèl·lits de Júpiter i buscar grup d'Amaltea.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tebe