El Partit de l'Esquerra (en suecVänsterpartiet) és un partit polític socialista suec. En qüestions econòmiques, el partit s'oposa a les privatitzacions i defensa l'augment de la despesa pública. En política exterior, el partit és euroescèptic,[1] sent crític amb la Unió Europea, oposant-se a l'atlantisme, a l'OTAN[2] i a l'entrada de Suècia a l' eurozona.[3] Va intentar que Suècia s'unís al Moviment de països no alineats el 1980, però no ho va aconseguir.[4] El partit és ecosocialista i també recolza l'antiracisme, el feminisme i el republicanisme. Es troba a l' esquerra de l'espectre polític.
Històricament el partit mai ha format part d'un govern a nivell nacional, tot i que ha donat en nombroses ocasions suport parlamentari extern als governs liderats al Riksdag pel Partit Socialdemòcrata.
L'organització és hereva directa del Partit d'Esquerra Socialdemòcrata Suec (SSV), aviat el Partit Comunista (SKP), que als anys seixanta va modificar la denominació al Partit de l'Esquerra - Comunistes (VPK), i als noranta la van escurçar a l'actual Partit de l'Esquerra (Vänsterpartiet). És membre de l'Aliança de l'Esquerra Verda Nòrdica (NGLA) i de l'Esquerra en el Parlament Europeu (GUE/NGL)
Història
Fou creat el 1917 com a escissió del Partit Socialdemòcrata, amb el nom de Partit Socialdemòcrata d'Esquerra de Suècia (SVV). Va patir nombroses escissions durant la seva història. El 1921 Zeth Höglund, expulsat del partit per pressions de Moscou, va fundar un Partit Comunista Suec independent de la Komintern. El 1929 un altre grup d'expulsats del partit fundaren un Partit Socialista. El 1931 organitzaren protestes arran de la matança d'Ådalen i durant la guerra civil espanyola reclutaren uns 500 voluntaris per a les Brigades Internacionals.
En els anys seixanta va adoptar l'eurocomunisme i es formaren dos corrents al partit, un partidari d'aconvertir-se en una força no comunista, semblant al Partit Popular Socialista danès, i l'altra prosoviètica. El 1967 va adoptar el nom de Vänsterpartiet Kommunisterna (VPK), i els dissidents Bo Gustafsson i Nils Holmberg formaren un nou partit d'inspiració maoista. Van condemnar tant la invasió de Txecoslovàquia de 1968 com la intervenció nord-americana a la Guerra de Vietnam.
El 1978 el Congrés del Partit adoptà el Manifest per la Democràcia, on es critica la situació dels drets humans als països del bloc soviètic. Poc abans, el 1977, havia patit l'escissió del prosoviètic Arbetarpartiet Kommunisterna. Durant els anys 1980 foren molt actius en la lluita contra l'ús de l'energia nuclear. A les eleccions legislatives sueques de 1994 només va obtenir el 6,4% dels vots i entrà en crisi. Va fer campanya contra l'entrada de Suècia a la Unió Europea i el 1996 adoptà el feminisme com a programa. Després de les eleccions de 1998 i 2002 decidiren donar suport al govern del Partit Socialdemòcrata de Suècia.
