El PNPV es presentà a les eleccions generals espanyoles de 1979 sense cap document intern que servira com a base de partit,[2] sols amb un pla de treball per a dur a terme entre 1979 i 1983, que finalment serviria de programa electoral.[2] Finalment, el PNPV es va presentar sols per la Circumscripció electoral de València, obtenint 13.828 vots (1,29%) i cap diputat.[3] A la Ciutat de València va ser la setena força més votada amb un suport de l'1,58%, mentre que la resta de vots els va rebre majoritàriament a altres capitals de comarca de la zona del sud.[3] Estes eleccions suposaren un fracàs per al nacionalisme valencià, superat per la Unió Regional Valenciana a l'àrea metropolitana de València, i obtenint menys suports que a les eleccions anteriors.[3]
El desembre de 1979 se celebra el primer congrés del PNPV, on el sector socialdemòcrata-centrista de Francesc Burguera i Marina de Paz s'imposa al sector més esquerrà, amb Vicent Pons i Jesús Puig al capdavant, a qui, com a president del partit, es responsabilitza dels resultats electorals.[5] En este moment, Puig abandona el partit i dos anys després l'alcaldia del seu poble, passant a militar al PSPV-PSOE.[5]
Des de fora de les institucions, el PNPV va continuar reclamant l'autonomia valenciana per la via de l'article 151,[6] integrant-se a la Coordinadora Nacionalista, una plataforma que coordinava els diferents partits sobiranistes d'esquerres que havien romàs extraparlamentaris després de les eleccions generals espanyoles de 1979.[6] Des d'esta plataforma, el PNPV va liderar una manifestació junt a entitats andalusistes reclamant per a ambdós territoris l'autonomia i els seus drets nacionals.[6] A principis de la dècada de 1980 el PNPV patia cert cansament,[6] veient com les manifestacions i les publicacions eren l'única manera que tenien per a guanyar visibilitat.[6] Poc després que Jesús Puig abandonara el partit, les bases del partit van reclamar una reorganització amb el nacionalisme valencià com a eix programàtic central,[6] iniciant-se contactes amb les altres forces valencianistes d'esquerra amb vistes d'una aliança electoral.[6] Per a març de 1982, el PNPV, junt a AEPV i Esquerra Unida signa un manifest conjunt que marcaria l'inici d'una sèrie d'activitats coordinades entre els tres partits,[7] que acabarien fundant una nova formació política que acabaria englobant a les tres: Unitat del Poble Valencià.[7]
Després del primer congrés de desembre de 1979, es van redactar unes bases de convergència,[10] on es delimitarien la ideologia i postures del partit.[10] El PNPV va nàixer amb la intenció d'unificar als nacionalistes valencians al voltant d'un programa institucional amb uns mínims definits,[10] rebutjant l'Estatut de Madrid i reivindicant l'Estatut de Morella,[10] i reclamant per al País Valencià la bandera i altres elements simbòlics propis del fusteranisme.[10] En materia cultural, es defensava l'oficialitat del valencià, l'ensenyament de la llengua, i la necessitat d'un procés de valencianització amb la Universitat de València com a entitat lingüística reguladora.[11] En matèria econòmica, es volia l'entrada a la CEE i una política econòmica redistributiva i que actuara en contra dels monopolis.[11] Tot i que per a quan es redactaren les bases el sector centrista s'havia imposat davant el més esquerrà, el PNPV va pronunciar-se favorablement a temes com l'avortament o el divorci,[11] qüestions aleshores defensades únicament per l'esquerra extraparlamentària.[11] El PNPV propugnava una nova legislació a fi de protegir el medi ambient i el territori valencià física i geogràficament,[11] l'impuls de les energies renovables,[11] i pel que feia a política assistencial, reivindicava la prioritat i plena dotació de l'ensenyament públic a tots els nivells educatius, i la posada en funcionament d'un sistema de salut i un cos de policia valencians.[11] A partir de les bases es va redactar un full de ruta de caràcter marcadament europeísta, ja que el PNPV entenia que eixa era la via per a aconseguir una política deslligada de vestigis franquistes.[6] Així mateix, tingué relacions amb la Internacional Liberal.[12]
Tenia implantació sobretot a les comarques del Túria-Xúquer de València, amb poca presència a les comarques de més al sud, destacant només alguns militants a la Marina Alta i Marina Baixa, on l'alcalde de Benidorm, Rafael Ferrer, es va incorporar al PNPV poc abans de les eleccions municipals de 1979.[8]
Galeria
Candidatura al Congrés espanyol de 1982 per València corresponent a la UPV. Els candidats conserven les sigles dels seus partits
