Partit Comunista Japonès

Infotaula d'organitzacióPartit Comunista Japonès
(ja) 日本共産党 Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtPCJ i JCP Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit comunista
partit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaprogressisme
principi de no-intervenció
pacifisme
socialisme científic (1976–) Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaesquerra
extrema esquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació15 juliol 1922
Esdeveniment significatiu
21 gener 1952 Shiratori case (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membres300.000 (2017) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaTomoko Tamura (2024–) Modifica el valor a Wikidata
Secretari generalAkira Koike Modifica el valor a Wikidata
Òrgan de premsaShinbun Akahata Modifica el valor a Wikidata
JoventutsDemocratic Youth League of Japan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Cambra de Representants del Japó
10 / 475 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webjcp.or.jp Modifica el valor a Wikidata
Facebook: kyosanto X: jcp_cc Instagram: nihonkyosanto Youtube: UC_7GbtufUtR9l3pwvvn7Zlg TikTok: jcp_cc Modifica el valor a Wikidata

El Partit Comunista Japonès (日本 共産党 Nihon Kyōsantō, abreujat PCJ per les seves sigles en català) és un partit polític fundat el 1922. El PCJ advoca per l'establiment d'una societat basada en el socialisme, la democràcia, pau i l'oposició al militarisme. Es proposa assolir els seus objectius mitjançant el treball dins d'un marc democràtic, mentre lluita contra el que el PCJ descriu com a l'imperialisme i el seu aliat subordinat, el monopolista del capital. El partit no advoca per la revolució violenta i, en canvi, proposa una "revolució democràtica" per aconseguir "canvis democràtics a la Política i l'Economia", i la completa restauració de la sobirania nacional del Japó, ja que considera que aquesta es veu infringida per l'aliança de seguretat que manté Japó amb els Estats Units. Després de l'elecció realitzada més recent, celebrada el 14 de desembre de 2014, actualment el partit té 21 escons a la cambra de representants i 11 escons a la cambra de consellers. En les eleccions locals de 2015 el PCJ es va convertir en el principal partit de l'oposició al Japó.[1]

Història

Primers anys

El Partit Comunista del Japó va ser creat el 15 juliol 1922 després de diversos intents fallits de fundar el partit. Hitoshi Yamakawa, Kyuichi Tokuda, Toshihiko Sakai i Sen Katayama van estar entre els fundadors del PCJ. El Partit Comunista del Japó va ser il·legalitzat molt aviat i va romandre en la clandestinitat fins al final de la Segona Guerra Mundial. Cap a 1924 la intensa repressió policial havia deixat completament desorganitzat al PCJ, encara que per 1925 va ser reconstituït causa de la insistència del Comintern per restablir el partit. Després de 1928, el govern va endurir la seva vigilància i la seva repressió, infiltrant espies en gairebé totes les branques operatives del Partit Comunista. Després de l'onada d'arrestos massius, el 16 d'abril de 1929, el Partit Comunista del Japó va quedar pràcticament aniquilat. Un cop més, el partit va haver de ser reconstruït des dels seus cendres, però aquesta vegada va córrer a compte de quadres inexperts i molt joves. A diferència dels seus anteriors militants, la filiació del partit en aquesta època va destacar pel seu extremisme esquerrà, conseqüència de la repressió i la clandestinitat.[2][3][4]

El PCJ es va oposar a la invasió japonesa de Manxúria que va tenir lloc al setembre de 1931, en contra del suport general que la invasió va tenir dins el propi Japó.[5][6] La guerra de Manxúria va inspirar noves accions de activisme polític antimilitarista. Per exemple, entre el 18 de setembre i el 31 d'octubre de 1931 el JCP i les seves organitzacions afins van dur a terme 262 accions en contra de la guerra, principalment el repartiment de pamflets contraris a la guerra. Fins i tot durant un curt període els comunistes van fer grans esforços per organitzar la distribució de propaganda antimilitarista dins de l'Exèrcit. Conseqüència directa d'aquesta creixent activitat, l'octubre de 1932 el govern va emprendre una sèrie de grans batudes que es van saldar amb la detenció de 12.622 presumptes comunistes, constituint la segona major ofensiva policial contra el PCJ des dels inicis al 1928. El nombre d'actes organitzats pels comunistes va caure dramàticament i els treballadors rebutjaven les proclames antiimperialistes a favor de missatge nacionalista que propagaven els líders sindicals.

A final de 1933 els membres del Comitè central Oizumi Kenzo i Obata Tatsuo van ser interrogats per altres integrants del partit durant les investigacions que el mateix PCJ va realitzar per indagar sobre si eren espies de la policia. Obata va morir com a conseqüència de les tortures, però Oizumi va aconseguir escapar i es va lliurar a la policia. Durant el posterior judici es va revelar que Oizumi havia treballat per al Tokkō, la policia secreta japonesa. La premsa de l'època va qualificar l'incident com el "Linxament vermell".[7]

Després de l'arrest de Hakamada Satomi, un destacat membre del Comitè central del PCJ, al març de 1935, l'activitat del partit pràcticament va cessar, ja que les petites bosses de militants que van continuar existint van quedar desconnectades del Comintern i sense una direcció central en el propi partit.[5]

Després de la II Guerra Mundial

Després del final de la Segona Guerra Mundial, amb la derrota i la subsegüent ocupació nord-americana del Japó, el Partit Comunista Japonès va ser legalitzat per primera vegada i els seus militants empresonats van ser posats en llibertat.[8] Un any després, el partit va poder concórrer a les eleccions generals de 1946, aconseguint obtenir 6 diputats a la Cambra de Representants. Inicialment el Comandant Suprem de les Forces Aliades (CSFA) va considerar al PCJ com un potencial aliat en la lluita contra els militaristes i la vella guàrdia.[9] El CSFA fins i tot va promoure les reunions dels partits polítics. No obstant això, la relació entre el PCJ i les autoritats ocupants no va trigar molt de temps a veure-s'hi tibada després del començament de la Guerra freda i el començament de la "Purga vermella" al Japó. La creixent activitat del PCJ també va allunyar al partit de les autoritats ocupants.[10]

A excepció dels 35 diputats (gairebé un 10% dels vots) obtinguts en les eleccions de 1949, durant els següents anys el Partit Comunista va tenir una petita representació a la Cambra de Representants. Aquesta situació es va veure influïda en bona part per la repressió anticomunista que el 1950 va desencadenar el comandant suprem nord-americà Douglas MacArthur sobre els comunistes japonesos; conseqüència d'aquesta repressió fins i tot el secretari general Kyuichi Tokuda va haver d'exiliar-se a la Xina, on moriria poc després.[11] MacArthur també va expulsar un bon nombre de parlamentaris comunistes que havien estat elegits per la Cambra de Representants en 1946.En les eleccions de 1952 el partit va quedar fora del parlament i debilitat internament. Durant la Guerra freda el PCJ es va caracteritzar sempre per la seva independència ideològica en comparació amb altres partits comunistes, generalment subordinats a la Unió Soviètica. Va ser notable també la seva oposició a la intervencions soviètiques a Txecoslovàquia (1968) i l'Afganistan (1979). I encara que els comunistes japonesos no van prendre partit durant la ruptura sinó-soviètica en 1965, dins del partit aquest trencament va desencadenar nombrosos conflictes que van afectar la seva eficàcia i rendiment.[12][13]

A mitjans de la dècada de 1960 el Departament d'Estat dels Estats Units va estimar la militància del partit en al voltant de 120.000 militants (0.2% de la població en edat de treballar). Després del final de l'ocupació nord-americana, el PCJ va mantenir una postura totalment contrària al Tractat de Cooperació i Seguretat Mútua entre els Estats Units i el Japó, i posteriorment en contra de la intervenció nord-americana a la Guerra del Vietnam. Durant els anys 1970 el partit va obtenir novament bons resultats electorals, rebent més del 10% dels vots i una trentena de diputats. El PCJ va ser un dels partits que es va oposar a la privatització dels Ferrocarrils Nacionals Japonesos, durant el govern conservador de Yasuhiro Nakasone.[14]

Des del col·lapse del Partit Socialista del Japó (succeït per l'actual Partit Socialdemòcrata), que va arribar a ser el principal partit de l'oposició, i el sorgiment el 1998 del Partit Democràtic del Japó, principal força opositora (la qual no es diferencia molt del llargament governant Partit Lliberal Democràtic), els votants d'esquerra s'han vist més inclinats a votar als comunistes, experimentant així el PCJ un augment dels seus representants, tant a nivell nacional com a nivell local i de prefectura.

A diferència de altres partits comunistes, Després de la caiguda de la Unió Soviètica el PCJ no s'ha vist especialment afectat i en l'actualitat segueix mantenint una certa rellevància política. En les eleccions locals de 2015 el PCJ es va convertir en el principal partit de l'oposició al Japó a nivell local, per darrere del Partit Liberal Demòcrata del Japó (PLD).[1]

Polítiques

En l'article 2 dels seus estatuts afirma: "El Partit Comunista Japonès és el partit polític de la classe obrera japonesa i del poble japonès. Les seves portes són obertes a tot aquell que està disposat a treballar per la democràcia, la independència nacional, la pau, la millora de nivell de vida i un futur progressista per Japó. Basant-se en el principi que "el poble és sobirà", el Partit és conscient des de la seva fundació de la seva responsabilitat en la lluita per fer realitat els interessos urgents del poble, promoure el progrés social i tenir un paper progressista i indomable en la societat japonesa. el seu objectiu final és fer realitat una comunitat de relacions humanes veritablement iguals i lliures, sense explotació de l'home per l'home, i lliure de tota forma d'opressió o guerra. el partit adopta el socialisme científic com la seva base teòrica".

S'organitza, com gairebé tots els partits comunistes del món, sota el principi del centralisme democràtic. El PCJ aspira a aconseguir una societat socialista basada en la democràcia i la pau per avançar cap al comunisme al Japó.

Política d'exteriors

El PCJ busca la creació d'un nou ordre mundial basat en el respecte a la sobirania dels països, reconeixent al Japó com un país no agressiu en les seves relacions internacionals i aspirant a què es guiï pel principi de la "no-intervenció". També ha cridat a reforçar les relacions amb les altres nacions asiàtiques i a deixar de privilegiar les relacions amb el G8, especialment amb els Estats Units. Sobre aquesta línia política dels comunistes han expressat que la condició per a les relacions del Japó amb les nacions asiàtiques és el penediment i l'oferiment de disculpes per les deshonroses accions japoneses durant la Segona Guerra Mundial.

Pel que fa a Corea del Nord, un altre dels aspectes prioritaris de la política exterior japonesa, el PCJ ha afavorit una política d'entesa i diàleg de cara al programa nuclear de Pyongyang.

Antimilitarisme

Havent-se reorganitzat ràpidament després de la derrota japonesa a la Segona Guerra Mundial, un dels signes distintius de la política del PCJ ha estat l'antimilitarisme i la negativa a la presència de bases militars nord-americanes en sòl japonès, trucant al poble a arribar a la "completa restauració de la sobirania nacional ", que els comunistes consideren disminuïda per la seva actual aliança militar amb els Estats Units (hi ha prop de 130 bases militars nord-americanes al Japó, sent la d'Okinawa la més gran d'Àsia).

Sobre aquesta mateixa línia política els comunistes s'oposen també al desenvolupament d'un programa nuclear de Defensa, així com a la formació d'altres aliances militars. A més, s'oposa a qualsevol reforma a l'article 9 de la Constitució japonesa, que prohibeix al Govern emprendre guerres a l'estranger, i també la defensa del principi que "el poder sobirà resideix en el poble".

Altres polítiques

Pel que fa al terrorisme el PCJ ha expressat que el millor mitjà per combatre-ho és a través de l'acció coordinada de les nacions a través de l'ONU, argumentant que lliurar una guerra contra el terrorisme "produeix una bretxa en la col·laboració internacional, el que en conseqüència enforteix al terrorisme ".

Els comunistes japonesos han estat sempre en contra de la monarquia i han advocat per la instauració d'una República Japonesa. No obstant això, d'un temps ençà han manifestat no tenir objeccions contra la figura de l'emperador sempre que aquest tingui un paper merament cerimonial i no exerceixi cap poder.

Rellevància

El PCJ és un dels majors partits comunistes del món (sense comptar els de països on el comunista és partit únic), amb al voltant de 400.000 afiliats dividits en 24.000 agrupacions per tot el país. El PCJ té assegurat el 10% del vot a la majoria de les eleccions importants al Japó. No obstant això, en les últimes eleccions per a la Cambra Alta va obtenir només el 7,8% dels vots. Per als comicis de la Cambra de Consellers del 29 de juliol de 2007, el PCJ va escollir com a bandera de campanya l'oposició a la reforma de la Constitució, especialment del polèmic article 9, així com la lluita contra la pobresa, sense deixar de banda el tema de les pensions per als jubilats. Actualment compta amb 11 escons a la Cambra de Consellers i amb 8 a la Cambra de Representants, a més de diversos representants municipals.

Resultats electorals

Cambra de Representants

Cambra de Representants
Any Vots % Escons ± Govern
1946 2,135,757 3.8
6 / 464
 Oposició
1947 1,002,883 3.7
4 / 466
 Disminució2 Oposició
1949 2,984,780 9.8
35 / 466
 Augment31 Oposició
1952 896,765 2.5
0 / 466
 Disminució35 Extraparlamentari
1953 655,990 1.9
1 / 466
 Augment1 Oposició
1955 733,121 2.0
2 / 467
 Augment1 Oposició
1958 1,012,035 2.5
1 / 467
 Disminució1 Oposició
1960 1,156,723 2.9
3 / 467
 Augment2 Oposició
1963 1,646,477 4.0
5 / 467
 Augment2 Oposició
1967 2,190,564 4.8
5 / 486
 = Oposició
1969 3,199,032 6.8
14 / 486
 Augment9 Oposició
1972 5,496,827 10.5
38 / 491
 Augment24 Oposició
1976 5,878,192 10.4
17 / 511
 Disminució21 Oposició
1979 5,625,527 10.4
39 / 511
 Augment22 Oposició
1980 5,803,613 9.8
29 / 511
 Disminució10 Oposició
1983 5,302,485 9.3
26 / 511
 Disminució3 Oposició
1986 5,313,246 8.8
26 / 512
 = Oposició
1990 5,226,987 8.0
16 / 512
 Disminució10 Oposició
1993 4,834,587 7.7
15 / 511
 Disminució1 Oposició
1996 7,268,743 13.1
26 / 500
 Augment11 Oposició
2000 6,719,016 11.2
20 / 480
 Disminució6 Oposició
2003 4,586,172 7.8
9 / 480
 Disminució11 Oposició
2005 4,919,187 7.3
9 / 480
 = Oposició
2009 4,943,886 7.0
9 / 480
 = Oposició
2012 3,689,159 6.2
8 / 480
 Disminució1 Oposició
2014 6,062,962 11.4
21 / 475
 Augment13 Oposició
2017 4,404,081 7.9
12 / 465
 Disminució9 Oposició
2021 4,166,076 7.2
10 / 465
 Disminució2 Oposició
2024
8 / 465
 Disminució2 Per determinar

Cambra de Consellers

Cambra de Consellers
Any Districte Nacional Total Govern
Vots % Escons ±
1947 610,948 2.9
4 / 250
 Oposició
1950 1,333,872 4.8
4 / 260
 = Oposició
1953 293,877 1.1
2 / 260
 Disminució2 Oposició
1956 599,254 2.1
2 / 254
 = Oposició
1959 551,916 1.9
3 / 254
 Augment1 Oposició
1962 1,123,947 3.1
4 / 254
 Augment1 Oposició
1965 1,652,364 4.4
6 / 254
 Augment2 Oposició
1968 2,146,879 5.0
7 / 251
 Augment1 Oposició
1971 3,219,307 8.1
10 / 251
 Augment3 Oposició
1974 4,931,650 9.4
19 / 260
 Augment9 Oposició
1977 4,260,050 8.4
16 / 252
 Disminució3 Oposició
1980 4,072,019 7.3
12 / 252
 Disminució4 Oposició
1983 4,163,877 8.9
14 / 252
 Augment2 Oposició
1986 5,430,838 9.5
16 / 252
 Augment2 Oposició
1989 3,954,408 7.0
14 / 252
 Disminució2 Oposició
1992 3,532,956 7.9
11 / 252
 Disminució3 Oposició
1995 3,873,955 9.5
14 / 252
 Augment3 Oposició
1998 8,195,078 14.6
23 / 252
 Augment9 Oposició
2001 4,329,210 7.9
20 / 247
 Disminució3 Oposició
2004 4,363,107 7.8
9 / 242
 Disminució11 Oposició
2007 4,407,937 7.5
7 / 242
 Disminució2 Oposició
2010 3,563,556 6.1
6 / 242
 Disminució1 Oposició
2013 5,154,055 9.7
11 / 242
 Augment5 Oposició
2016 6,016,245 10.7
14 / 242
 Augment3 Oposició
2019 4,483,411 8.95
13 / 245
 Disminució1 Oposició
2022 3,618,343 6.82
11 / 248
 Disminució2 Oposició

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Red revival». The Economist, 17-04-2015.
  2. ↑ Andrew Roth (1945). Dilemma in Japan; Little, Brown. pp. 168–192
  3. ↑ Donald F. Busky (2002). Communism in History and Theory: Asia, Africa, and the Americas, Praeger Publishers, pp. 48-49
  4. ↑ Robert A. Scalapino (1967). The Japanese Communist movement, 1920-1966, University of California Press, pp. 40-48
  5. ↑ 5,0 5,1 Rees, Tim; Thorpe, Andrew. International Communism and the Communist International, 1919-43 (en anglès). Manchester University Press, 1998, p. 285-309. 
  6. ↑ Conroy, Hilary. Japan Examined: Perspectives on Modern Japanese History (en anglès). University of Hawaii Press, 1983, p. 247. 
  7. ↑ Tipton, K. The Japanese Police State: Tokko in Interwar Japan (en anglès). University of Hawaii Press, 1990, p. 27. 
  8. ↑ John Whitney Hall (1973). El imperio japonés, Ed. Siglo XXI, pág. 329
  9. ↑ Eiji Takemae (2003). Allied Occupation of Japan, A&C Black, pág. 240
  10. ↑ "Japan's Red Purge: Lessons from a Saga of Suppression of Free Speech and Thought". The Asia-Pacific Journal: Japan Focus.
  11. ↑ Louis Frédéric (2002). Japan Encyclopedia, Harvard University Press, pág. 975
  12. ↑ Courtney Whitney (22 de agosto de 1955) "Lifting Up a Beaten People" LIFE Magazine, Chicago: TIME.
  13. ↑ W.G. Beasley (2000). The rise of modern Japan, Palgrave Macmillan, pág. 234
  14. ↑ «El Gobierno japonés reprivatiza la red de ferrocarriles nacionales». El País, 01-12-1986.

Enllaços externs

Read other articles:

The Edge (Malaysia)

Business newspaper in Malaysia This article has multiple issues. Please help improve it or discuss these issues on the talk page. (Learn how and when to remove these template messages) This article contains weasel words: vague phrasing that often accompanies biased or unverifiable information. Such statements should be clarified or removed. (June 2016) This article contains content that is written like an advertisement. Please help improve it by removing promotional content and inappropriate ...

 

Konklaf 1484

Konklaf Agustus 1484Lambang Kekosongan Takhta SuciTanggal dan lokasi26–29 Agustus 1484Istana Apostolik, Negara GerejaPejabat pentingKetuaRodrigo BorjaPaus terpilihGiovanni Battista Cybo(Nama pilihan: Innosensius VIII)← 14711492 → Konklaf 26–29 Agustus 1484, memilih Paus Innosensius VIII setelah kematian Paus Siktus IV. Dewan kardinal Yang hadir Rodrigo Borgia Giuliano della Rovere Oliviero Carafa Marco Barbo Giovanni Battista Zeno Giovanni Michiel Stefano Nardini Giovanni Ba...

 

Marc Le Fur

Marc Le Fur Marc Le Fur en 2015. Fonctions Député français En fonction depuis le 19 juin 2002(21 ans, 9 mois et 17 jours) Élection 16 juin 2002 Réélection 17 juin 200717 juin 201218 juin 201719 juin 2022 Circonscription 3e des Côtes-d'Armor Législature XIIe, XIIIe, XIVe, XVe et XVIe (Cinquième République) Groupe politique UMP (2002-2015)LR (depuis 2015) Prédécesseur Didier Chouat 2 avril 1993 – 21 avril 1997(4 ans et 19 jours) Élection 28 mars 1993 Cir...

Suzanne Hoschedé

Claude Monet, The Woman with a Parasol, 1886. Suzanne Hoschedé berpose untuk ini dan banyak lukisan Monet lainnya. Suzanne Hoschedé (29 April 1868 – 6 Februari 1899) adalah putri sulung dari Alice Hoschedé dan Ernest Hoschedé, putri tiri dan model favorit dari pelukis impresionis Prancis, Claude Monet, dan istri dari pelukis impresionis Amerika, Theodore Earl Butler.[1] Suzanne dikenal sebagai Wanita dengan Parasol dalam lukisan Monet tahun 1886. Awal kehidupan Pad...

 

Josef Mengele

Nazi SS doctor at Auschwitz (1911–1979) Mengele redirects here. For other uses, see Mengele (disambiguation). Josef MengeleMengele at Solahütte in 1944Birth nameJosef Rudolf MengeleNickname(s) Angel of Death (German: Todesengel)[1] White Angel (German: der weiße Engel or weißer Engel)[2] Wolfgang Gerhard (burial name)[2] Born(1911-03-16)16 March 1911Günzburg, Kingdom of Bavaria, German EmpireDied7 February 1979(1979-02-07) (aged 67)Bertioga, São Paulo, Braz...

 

Октод

Окто́д — электронная лампа с восемью электродами — анодом, катодом и шестью сетками. Разработана инженерами немецкой компании «Телефункен».[1] Техническое описание Символическое изображение октода на электрических принципиальных схемах. Принципиальная схем...

Terence Hill

Disambiguazione – Mario Girotti rimanda qui. Se stai cercando l'omonimo generale, vedi Mario Girotti (generale). Terence Hill durante un'intervista a Dresda, in Germania, il 20 agosto 2018 Terence Hill, pseudonimo di Mario Girotti (Venezia, 29 marzo 1939[1]), è un attore e regista italiano. Ha iniziato a lavorare come attore dall'età di undici anni con il nome anagrafico Mario Girotti, e si è contraddistinto come interprete di fotoromanzi e di pellicole cinematografiche ...

 

Heiltz-le-Hutier

Heiltz-le-Hutiercomune Heiltz-le-Hutier – Veduta LocalizzazioneStato Francia RegioneGrand Est Dipartimento Marna ArrondissementVitry-le-François CantoneThiéblemont-Farémont TerritorioCoordinate48°41′N 4°46′E / 48.683333°N 4.766667°E48.683333; 4.766667 (Heiltz-le-Hutier)Coordinate: 48°41′N 4°46′E / 48.683333°N 4.766667°E48.683333; 4.766667 (Heiltz-le-Hutier) Superficie10,62 km² Abitanti226[1] (2009) Densità21,28 ...

 

Wakulla County, Florida

County in Florida, United States This article's lead section may be too short to adequately summarize the key points. Please consider expanding the lead to provide an accessible overview of all important aspects of the article. (October 2021) County in FloridaWakulla CountyCountyWakulla County Courthouse SealLocation within the U.S. state of FloridaFlorida's location within the U.S.Coordinates: 30°09′N 84°23′W / 30.15°N 84.38°W / 30.15; -84.38Country Unite...

Ferdinand Bonn

Ferdinand Bonn Ferdinand Bonn (20 Desember 1861 – 24 September 1933) adalah seorang pemeran film asal Jerman. Bonn lahir di Donauwörth, Bavaria, Jerman dan meninggal pada usia ke-71 di Berlin. Filmografi pilihan Svengali (1914) Robert and Bertram (1915) Tales of Hoffman (1916) Professor Erichsons Rivale (1916) The Moon of Israel (1924) The Curse (1924) The Golden Butterfly (1926) The White Horse Inn (1926) The Gypsy Baron (1927) The Transformation of Dr. Bessel (1927) The False Prince (192...

 

Daniel D. Crabtree

American judge (born 1956) Daniel D. CrabtreeCrabtree in 2013Judge of the United States District Court for the District of KansasIncumbentAssumed office May 1, 2014Appointed byBarack ObamaPreceded byJohn Watson Lungstrum Personal detailsBornDaniel Dale Crabtree (1956-08-10) August 10, 1956 (age 67)Kansas City, Missouri, U.S.EducationOttawa University (BA)University of Kansas (JD) Daniel Dale Crabtree (born August 10, 1956) is a United States district judge of the United States Distri...

 

Філософія

Частина серії проФілософіяLeft to right: Plato, Kant, Nietzsche, Buddha, Confucius, AverroesПлатонКантНіцшеБуддаКонфуційАверроес Філософи Епістемологи Естетики Етики Логіки Метафізики Соціально-політичні філософи Традиції Аналітична Арістотелівська Африканська Близькосхідна іранська Буддій�...

Compagnie des mines de Drocourt

Compagnie des mines de Drocourt Création 1873 Disparition 1946 (Nationalisation) Siège social Hénin-Liétard France Activité Houille modifier - modifier le code - voir Wikidata  La Compagnie des mines de Drocourt exploitait la houille dans le Bassin minier du Nord-Pas-de-Calais. Historique Avant 1880 Rencontre du terrain houiller au-dessous de la formation dévonienne Jusque dans les dernières années avant 1880, on a considéré la rencontre du terrain dévonien dans les sond...

 

Steve Aiken

Deputy Speaker of the Northern Ireland Assembly since 2024 CommanderSteve AikenOBE MLADeputy Speaker of the Northern Ireland AssemblyIncumbentAssumed office 3 February 2024Serving with Carál Ní Chuilín and John BlairPreceded byPatsy McGloneUlster Unionist Party spokesperson for FinanceIncumbentAssumed office 24 May 2021LeaderDoug Beattie17th Leader of the Ulster Unionist PartyIn office9 November 2019 – 27 May 2021Preceded byRobin SwannSucceeded byDoug BeattieMemb...

 

Kris Boeckmans

Kris BoeckmansKris Boeckmans a Le Samyn 2013Nazionalità Belgio Altezza180 cm Peso74 kg Ciclismo SpecialitàStrada Termine carriera2020 CarrieraSquadre di club 2008-2009Davo-Lotto2009 Silence-Lottostagista2010-2011 Topsport Vlaand.2012-2013 Vacansoleil2014-2017 Lotto2018-2019 Vital Concept2020 B&B Hotels Palmarès  Europei su strada OroHooglede 2009In linea U23 Statistiche aggiornate al gennaio 2019 Modifica dati su Wikidata · Manuale Kris...

Silverdale Hoard

Silver hoard discovered in Lancashire, England 54°10′N 2°50′W / 54.17°N 2.83°W / 54.17; -2.83 Selection of objects from the Silverdale Hoard Items from the hoard in 2022 after conservation The Silverdale Hoard is a collection of over 200 pieces of silver jewellery and coins discovered near Silverdale, Lancashire, England, in September 2011.[1] The items were deposited together in and under a lead container buried about 16 inches (41 cm) underground...

 

Người Va

Va (Ngõa, Wa, Ava, Parauk, Ba rāog)Tổng dân sốkhoảng 1 triệuKhu vực có số dân đáng kể Myanmar558.000 + Trung Quốc (Vân Nam)396.610 +Ngôn ngữTiếng Wa, Tiếng Trung quan thoại Vân Nam (cả tại Trung Quốc lẫn bang Wa của Myanmar)Tôn giáoVật linh, Phật giáoSắc tộc có liên quanNgười Đức Ngang, người Bố Lãng Người Va, người Wa hay người Ngõa (tiếng Trung: 佤族, bính âm: Wǎzú, Hán-Việt: Ngõa tộc...

 

Ken MacLeod

Scottish science fiction writer For other people named Ken MacLeod, see Ken MacLeod (disambiguation). This article's lead section may be too short to adequately summarize the key points. Please consider expanding the lead to provide an accessible overview of all important aspects of the article. (June 2020) Ken MacLeodAddressing the 63rd World Science Fiction Convention, Glasgow, August 2005BornKenneth Macrae MacLeod (1954-08-02) 2 August 1954 (age 69)Stornoway, ScotlandOccupationWriterL...

Tullio Levi-Civita

Tullio Levi Civita (1930 circa) Tullio Levi-Civita[1] (Padova, 29 marzo 1873 – Roma, 29 dicembre 1941) è stato un matematico e fisico italiano. È stato un grande studioso della matematica pura, e le sue intuizioni geometriche erano particolarmente forti: egli le utilizzò per risolvere un gran numero di problemi di matematica applicata. Dotato di grande versatilità, poteva spaziare in tutti i campi della matematica, affrontando prevalentemente i problemi caratteristici degli indi...

 

Cesano Maderno

Peta wilayah Komune Cesano Maderno (merah) di Provinsi Monza dan Brianza (emas), Lombardia, Italia. Cesano Maderno komune di Italia Tempat Negara berdaulatItaliaDaerah di ItaliaLombardyProvinsi di ItaliaProvinsi Monza dan Brianza NegaraItalia Ibu kotaCesano Maderno PendudukTotal39.310  (2023 )GeografiLuas wilayah11,51 km² [convert: unit tak dikenal]Ketinggian198 m Berbatasan denganCeriano Laghetto Cogliate Desio Seregno Seveso Bovisio-Masciago SejarahSanto pelindungStefanus Organis...