Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «El G-8 va deixar d'existir amb la suspensió de Rússia el 2014»
El G8 es va originar arran de la crisi petroliera mundial de 1973 i la recessió global subsegüent. Els problemes mundials van motivar la formació del Grup de la Biblioteca, una reunió de ministres i experts financers dels Estats Units, Europa i Japó per a discutir temes econòmics.
El 1975 el president francès Valéry Giscard d'Estaing va convidar als caps d'estat de sis països desenvolupats democràtics a una cimera a Rambouillet, i va proposar la creació de cimeres regulars. Els participants van acordar reunir-se anualment en una cimera dirigida per un president rotatiu. Aquest va ser l'origen del que es va anomenar popularment el Grup dels Sis (G6), integrat per França, Alemanya Occidental, Itàlia, Japó el Regne Unit, i els Estats Units. El president nord-americà Gerard Ford va suggerir convidar al Canadà per a la segona cimera, i el grup es convertiria en el Grup dels Set (G7).[2]
El 1991, després de la fi de la Guerra Freda, la Unió Soviètica va començar a reunir-se amb el G7 després de la cimera principal. Aquest grup va ser conegut com a P8 (El Vuit Polític), o col·loquialment com a "G7 més 1", després de la cimera de 1994. Es va permetre que Rússia participés com a membre ple a partir de la cimera de 1998 a Birmingham, Regne Unit, creant així oficialment el Grup dels Vuit. Però, Rússia va ser exclosa de la reunió dels ministres financers, ja que no es considera una potència econòmica important, i per tant el nom G7 avui dia es refereix a la cimera de ministres financers específicament. La participació de Rússia no ha estat lliure de controvèrsies. El 18 de febrer, 2005, els senadors nord-americans Joe Lieberman i John McCain van demanar que Rússia no fos convidada, fins que el president rus Vladímir Putin realitzés reformes veritablement democràtiques.
Estructura i activitats del G8
El G8 no és una organització amb una administració transnacional, a diferència d'altres institucions. La presidència del grup és rotativa entre els estats membres anualment. L'estat que té la presidència ha de realitzar reunions ministerials i la cimera de tres dies dels caps d'estat, i ha d'assegurar la seguretat dels participants.
Les reunions ministerials aborden temes com ara la sanitat, compliment de la llei, l'ocupació i altres temes importants pels estats membres. La reunió ministerial més important és el G7, la qual es refereix específicament a la reunió dels ministres de finances del G8 llevat de Rússia, però, inclou representants de la Unió Europea. També es realitza una reunió més curta, coneguda com el G8+5, que inclou a Mèxic, al Brasil, la República Popular de la Xina, Índia i Sud-àfrica.
