Antiga propietat del duc de Chartres, que fa dissenyar per Carmontelle, un «país d'il·lusions» amb granja suïssa, molins holandesos, pagoda, s'alça com una piràmide, ruïnes feudals, temples romans disseminats al llarg de senders accidentats, grups d'arbres i d'illes.
En el moment de la Revolució Francesa, el jardí va ser confiscat i esdevingué bé nacional el 1793; després, tornà a ser propietat de la família d'Orléans sota la Restauració Francesa.
El 1860, la ciutat de París compra el jardí: una part és revenuda al financer Péreire en vista d'una urbanització, mentre que l'altra serà condicionada per Jean-Charles Alphand. Les reixes són de Gabriel Davioud.
Claude Monet va pintar diverses vistes del parc la primavera de 1876 i l'any 1878.[1]
↑Moffett, Charles S. Impressionist and post-impressionist paintings in the Metropolitan Museum of Art (en anglès). Nova York: Metropolitan Museum of Art, 1991, p. 119. ISBN 0870993178.
