Els papirs de Berlín són una sèrie de documents egipcis de l'Imperi Mitjà datats entre el 2160 i el 1700 aC, que foren trobats a principis del segle xix a la necròpoli de Memfis, Saqqara.

Contenen dades mèdiques, incloent-hi la primera documentació coneguda referent a proves d'embaràs i és el tractat de pediatria més antic que es coneix, amb conjurs i prescripcions mèdiques per a protegir tant la mare com el nounat, així com per a tractar les malalties infantils.

Als papirs 163C i H i als 164A, B i C, es tracten els patiments de la zona perineal, amb descripcions per a tractar morenes, prolapse, prurit, opressió i calor.

Uns altres papirs també tracten problemes matemàtics: en contenen un que indica com l'àrea d'un quadrat de costat 100 unitats és igual a la de dos quadrats més petits que suggereix un cert coneixement del que més endavant seria el teorema de Pitàgores, tot i que també podria tractar-se de solucionar equacions de segon grau.

Als papirs 10499B i 3022R, hi ha la Història de Sinuhé, escrita en forma autobiogràfica, així com altres relats i narracions.