Memfis (àrab: مَنْفManf; copte: ⲙⲉⲙϥⲓ; grec antic: Μέμφις) és una ciutat d'Egipte, situada a uns 20 km al sud del Caire.[1] Memfis és el nom que li donaren els grecs, mentre que els antics egipcis l'anomenaven Men-Nefer o Taui. Fou capital del nomós I del Baix Egipte, el nomós de la Fortalesa Blanca. A la ciutat es pot veure el colós de Ramsés II, l'esfinx d'alabastre (de més de 4 metres d'altura i 8 de llarg que podria ser d'Amenhotep II, i que pesa 80 tones, la qual se suposa que flanquejava l'entrada al temple de Ptah), i les sales de momificació dels braus del Serapèum, en les que es conserva una taula de momificació de la Dinastia XXVI. Un altre colós en granit rosa es va trobar prop de l'anterior però avui és al Caire.
Piràmide prop de Memfis
Fou fundada abans del 3000 aC (Heròdot dona 2900 aC) per Narmer, que probablement va triar l'emplaçament d'un llogarret ja existent i va regular el curs del Nil, protegint la ciutat per un dic. El seu fill i successor, Aha, hi va bastir palaus. Llavors s'anomenava Anbu-Hey (‘Mur Blanc’), i més tard, encara durant l'Imperi Antic, es va dir Hut-ka-Ptah (‘temple del Ka de Ptah’) que va sonar als grecs com aigyptus i va donar nom al país; a l'Imperi mitjà es deia Anj-Tauy (‘Ciutat que uneix dues terres’). Fou la capital de les primeres dinasties[2] fins que al començament de la IV, el faraó Snofru (o Sneferu) la va traslladar a Guiza, però va tornar a ser capital amb la sisena dinastia. Tot i perdre la capitalitat al primer període entremig, la seva importància no va disminuir fins a l'Imperi nou, però amb la dinastia XVIII s'hi van fer grans obres i va romandre com una capital religiosa fins al temps del Ptolomeus.
Va ser destruïda per Amr ibn al-As en el moment de la conquesta àrab. Tot i així el districte septentrional de l'Alt Egipte va conservar el nom (el nom arabitzat, Manf, amb variants Minf, Munf, Munayf, Manfish, Maf i Manafa) i alguns autors fan una entitat única del districte de Manf i el de Wasim o Awsim. Segons un autor del segle xiii, Abu-Sàlih al-Armaní, el riu Nil s'havia acostat a la ciutat progressivament. Al segle xv el poble de Badrashayn (Umm Isa) ocupava exactament el lloc de l'antiga Memfis. Els àrabs pensaven que el nom de Manf derivava del copte mafa, que vol dir ‘trenta’.
L'actual població més propera a l'antic lloc és Mit Rahina (àrab: ميت رهينة, Mīt Rahīna), però Dahshur, Abusir, Abu Gorab, i Zawyet el'Aryan, que són suburbis del Caire, queden totes dins els límits històrics de Memfis.
Les restes de la ciutat
Fins fa pocs anys es desconeixia la distribució urbanística i la mida real de la ciutat, degut a les construccions de la moderna ciutat de Mit Rahina. Tot el que se sabia era a partir de textos escrits: inscripcions, relleus, cartes ... les últimes excavacions han permès que es pugui començar a perfilar la distribució de la ciutat durant l'Imperi Nou. Les restes més destacades són:[3]
S'han trobat restes d'un temple dedicat a Mitra d'epoca romana. Se sap que existien altres temples a la zona, com el temple dels fenicis dedicat a Astarte que va descriure Heròdot o un dedicat a Neith. Hi havia altres temples dels quals es té referència, però encara no s'han pogut localitzar.
A Mit-Rahina es va establir un museu a l'aire lliure que conté algunes de les estàtues, esteles i altres restes escultòriques trobades a les ruïnes de la ciutat de Memfis. També s'hi va construir una nau de dos pisos per a protegir el colós de Ramsès II, esculpit en pedra calcària, que va trobar tombat Caviglia a la ribera del Nil.
Galeria d'imatges
Restes de la ciutat
Reconstrucció de la façana oest del Gran temple de Ptah
Temple d'Hator
Restes del palau d'Apries
Columnes del palau de Merenptah
Museu a l'aire lliure
Jeroglífics egipcis al museu, amb l'enorme estàtua de Ramsès II al fons
