El Palau del Marquès de Camps era un edifici situat als carrers de la Canuda i del Duc de Barcelona, actualment desaparegut.[1][2]
Història
El 1715, Joan de Copons, dit de la Manresana, va vendre una casa al carrer de la Canuda (anomenada «gran» a la documentació posterior) a Gregori de Matas i Pujol, doctor en drets i natural de Figueres.[3] El 1756, Paula Vernís, vídua de l'escultor de Vic Josep Real, i el seu fill Vicenç Real, del mateix ofici, vengueren a Maria Ignàsia Fontaner, vídua de Francesc de Matas i Pujol i al seu fill Faust Francesc de Matas i Fontaner[4] una altra casa al costat de l'anterior, anomenada «xica».[3] El 1785, aquest darrer va demanar permís per a obrir-hi una finestra als baixos,[5] i novament el 1789 per a enderrocar la del costat a la que ell habitava.[6]
Faust Francesc de Matas es va casar amb Maria Gràcia d'Alòs i de Bru,[7] filla d'Antoni d'Alòs i de Rius (1693-1780), primer marquès d'Alòs, i de Teresa de Bru i Sampsó.[8] L'hereu del matrimoni fou Josep de Matas i d'Alòs,[9] casat amb Teresa d'Albert i de Terradas.[10] La seva filla Joaquima de Matas i d'Albert[11] es va casar amb el terratinent Josep Ramon de Camps i d'Avinyó, natural de Peralada.[12] El 1878, el seu fill Pelagi de Camps i de Matas (1828-1889) va rebre el títol de marquès de Camps de mans del papa Pius IX, i entre 1881 i 1882, encarregà a l'arquitecte August Font el projecte d'una nova residència als carrers de la Canuda i del Duc de la Victòria.[1][13]
A partir del 1946, l'obertura del passatge del Duc de la Victòria (actualment carrer de Francesc Pujols) entre el carrer del mateix nom i la plaça de la Vila de Madrid va provocar-ne l'amputació de la major part dels jardins.[17] Finalment, el palau fou enderrocat el 1961 per a la construcció d'un bloc d'habitatges promogut per la immobiliària Urbana de Edificios SA (URDESA) i projectat per l'arquitecte Albert Argimon.[18]
Descripció
Era un edifici amb tres façanes, de planta baixa i tres pisos i un jardí annex. Els dos primers pisos tenien obertures de llinda amb guardapols, balcons amb balustrades de rosasses i llosanes sostingudes per mènsules al primer i finestres al segon, mentre que el tercer (separat de la resta per una imposta) tenia una galeria d'arcs escarsers. El coronament tenia un potent ràfec, excepte a la cantonada arrodonida, on s'alçava una torre coberta amb una cuculla.[19]
El menjador estava decorat amb pintures murals de Victorià Codina i Langlin (1844-1911),[20] que imitaven tapissos del segle xv.[21]
