El Palau del Baró de Peramola era un edifici situat als carrers de la Mercè, de les Polleres (actualment Louis Braille) i la Muralla de Mar (actualment Passeig de Colom), actualment desaparegut.
Història
La baronia de Peramola era una jurisdicció senyorial al voltant del castell homònim, que englobava també Tragó de Segre, Cortiuda, Castell-llebre i Nuncarga. Els primers titulars foren els Peramola, i després passà successivament als Desbrull, als Zurita i als Pinós, comtes de Vallfogona.[1][2] Joan Galceran de Pinós-Fenollet i de Zurita-Peramola tenia la seva residència principal al carrer de la Mercè.[3]
Posteriorment, passà als Ferrandis d'Híxar, ducs d'Híxar, i després als Silva. En el seu testament del 1739, la baronessa Rosa de Silva y Pimentel la llegà al seu confessor, el prevere Antonio de Navarrete.[1][2] Això va motivar un litigi per part dels seu hereus, però finalment, cap al 1755, el seu germà Jacinto va aconseguir que la hi adjudiquessin.[1]
Fou succeït pel seu fill Antonio de Navarrete y Montiel,[1] i el 1777, el seu apoderat Domènec Puiggener va demanar permís per a construir un mirador en un dels balcons del casal (aleshores ocupat pel seu germà Agustín, comissari reial de Marina) que donava a la Muralla de Mar.[4] Poc després, el paleta Josep Molist va demanar permís per a posar-hi uns balcons al primer pis del carrer de la Mercè.[5] El 1782, el baró va demanar permís per a obrir-hi una finestra de cinc pams a la mateixa façana.[6]
El 1785, després de la mort del baró, el mateix Puiggener, apoderat dels tutors de l'hereu Francisco de Navarrete y Sebastián (1771-1807),[7] va demanar permís per a posar-hi un altre balcó al carrer de la Mercè i eixamplar-ne un altre al carreró de les Polleres.[8] El 1803, el baró Francisco de Navarrete va demanar permís per a fer-hi noves reformes.[9]
El 1828, el seu fill Pedro de Alcántara de Navarrete y de la Torre (1802-1855)[7] va demanar permís per a fer-hi més reformes.[10][11] El febrer del 1833, un incendi devastà el palau,[12][13] que ja no seria reconstruït.
