PROFILPELAJAR.COM

Ovide Decroly
Biografia
Naixement	23 juliol 1871 ; Ronse (Bèlgica)
Mort	12 setembre 1932 (61 anys); Uccle (Bèlgica)
Residència	Bèlgica
Formació	Universitat de Gant
Activitat
Camp de treball	Pedagogia
Ocupació	pedagog, neuròleg, psiquiatre, psicòleg, professor
Alumnes	Amélie Hamaïde

Ovide Decroly (Ronse, 23 de juliol del 1871 - Uccle, 10 de setembre del 1932) va ser un metge i psicopedagog belga, pioner de la pedagogia biològica i psicològica moderna. Els centres d'interès i la globalització corresponen respectivament a aquests camps de la pedagogia.

Decroly va ser un home profundament preocupat pel futur, compromès amb la societat, atent sempre als estudis i aportacions dels seus contemporanis, i disposat a contrastar aquestes dades amb la seva experiència quotidiana propera als infants. Es va apropar a la realitat escolar mitjançant tres enfocaments: va formular uns principis pedagògics sobre l'aprenentatge, va presentar uns processos didàctics i va proposar un programa educatiu alternatiu. La seva dedicació professional i els seus interessos van ser la vida (en el sentit biològic i humà), la humanitat (entesa com el conjunt d'homes en societat) i l'infant (a qui va dedicar tot el seu esforç).

Va néixer en una família de classe burgesa i culta. Orfe de mare, va créixer sota l'autoritat del seu pare, un industrial d'origen francès que es va fer càrrec de la seva educació i el va iniciar des dels seus primers anys de vida en els treballs manuals en un medi obert: un taller de bricolatge familiar que tenien al jardí de casa seva. Les feines manuals i tota la seva formació musical van marcar profundament la personalitat d'aquell nen, que es va convertir en un home culte, inquiet i interessat en la recerca d'allò desconegut.

Estudià medicina a Gant i amplià els seus estudis a Berlín i París. Va començar la seva activitat professional amb nens amb disfuncions mentals i el 1907 inclogué en el seu camp d'acció els infants psíquicament normals a l'École de l'Ermitage.

La seva influència ha estat determinant tant al seu país, com a la resta del món.^[1]

Metodologia

Principis Decrolyans^[2]

“L'infant viu en un canvi perpetu, les seves possibilitats d'adquisició, d'abstracció i de generalització, d'emotivitat i de sentiment, d'iniciativa i d'energia, de resistència i de força de caràcter, s'obren, es desenvolupen, creixen d'una manera desigual, ondulatòria, no paral·lela, tal com ho fan les seves aptituds físiques, si no més”.
“L'escola s'ha d'adaptar a l'infant. La seva primera tasca és observar-lo”.
“És absurd de voler preparar a la vida social de demà amb procediments que convenien a la societat d'ahir”.
“L'obra de l'educació més que tota altra obra humana ha de ser àgil i capaç d'evolució”.
“La tasca de l'escola no és ensenyar a llegir, escriure, calcular, que són coses secundàries, sinó de fer viure l'infant, de fer-lo esdevenir un home”.
“Ensenyar a observar amb precisió els fets naturals més importants, ensenyar a treure de l'observació conceptes generals, afavorir l'exteriorització d'allò que els conceptes determinen, tals són les finalitats de l'escola”.
“Per a realitzar el seu comès l'escola ha d'ésser un mitjà on l'infant s'iniciï, a poc a poc, en les activitats i responsabilitats materials i socials de la vida real”.
“L'infant, en lloc de rebre passivament una successió de nocions previstes, ha de participar directament i activament en l'elaboració d'aquestes nocions. Contribuir a la recerca de documents, a la confecció del material, a l'experimentació, a la descoberta. Res del mestre que parla, mentre els infants escolten, sinó col·laboració estreta, durant el curs de la qual l'infant aprèn a actuar”.
“Per a cultivar l'activitat cal afavorir al màxim la intervenció d'aptituds motrius proporcionant els diversos utillatges, apropiats a l'edat, el sexe i als interessos i recursos locals, organitzant tot un ambient per a facilitar el maneig dels diversos materials i afavorir els assaigs”.
“Aquests principis impliquen d'una part l'estudi de l'infant en ell mateix, i, de l'altre, les necessitats de la societat”.
”L'infant és un ésser social, l'escola ha d'ésser concebuda de tal manera que afavoreixi l'eclosió i el desenvolupament de les tendències socials de l'individu”.

CONCEPTE D'INFANT O D'INFÀNCIA

CONCEPTE D'ALUMNE SEGONS L'AUTOR

Segons Decroly:

És un ésser biològic que s'adapta evolutivament als canvis del seu entorn.
Adverteix que es respecti la seva originalitat juntament amb el seu organisme.
S'ha de respectar l'originalitat de l'infant per a poder aconseguir una millora en la seva integració de les generacions joves amb el medi social.

PAPER DE L'ESCOLA

L'escola tindrà un protagonisme molt important en el mètode, on tindrà els punts següents:

Haurà de ser creada com un recinte aïllat del seu medi social, ja que és considerat com alguna cosa negativa i aportarà conseqüències horribles per a l'infant.
L'escola és considerada com la institució humana més important.

Un dels trets més importants que va dir Declory va ser que l'escola hauria de modificar-se d'una manera més detallada, ja que considerava que aquest no complia els seus propòsits.

CENTRES D'INTERÈS

S'organitzen a partir de les següents fases:

L'observació: les activitats intel·lectuals han de ser continues i en el medi natural.
L'associació: l'infant afegeix les seves experiències personals amb les representacions d'altres. Desenvolupant-se en: dimensió espacial, temporals, associacions tecnològiques, relacions de causa i efecte.
Expressió: inclou tot allò que permet la manifestació del pensament d'una forma accessible.

Respecte al coneixement del medi natural i humà, Decroly diferència quatre necessitats bàsiques:

Alimentació
Protecció
Defensa; contra els perills i els accidents que puguin sorgir
Producció; actuar i treballar solidàriament, de la renovació constant, d'associació i d'ajuda mútua.

Obres

Les mesures de la intel·ligència del nen.
Fets de psicologia individual i la psicologia experimental. 1908
El tractament i educació dels nens deficients. 1915
Cap a l'escola renovada, una primera etapa amb observacions aplicables al Perú: classificació dels escolars, programa de les idees associades, mètode dels centres d'interès. 1921
Funció de globalització. 1923
La llibertat de l'educació. 1925
L'evolució de l'efectivitat. 1927
La pràctica dels tests d'intel·ligència. 1928
Problemes de la psicologia i la pedagogia (Actualitats pedagògiques). 1929
La funció de la globalització i altres escrits. 1929
La pràctica dels tests mentals: De O.Decroly i R.Buyse. Volum 7, Núm. 1 d'Enciclopèdia d'educació. 1930
El desenvolupament del llenguatge parlat en el nen. 1930
El joc educatiu: iniciació a l'activitat intel·lectual i motriu. 1930
El Doctor Decroly a Colòmbia. 1932
Études de psychogenèse 1932
La iniciació a l'activitat intel·lectual i motriu pels jocs educatius: contribució a la pedagogia dels nens i dels irregulars. 1930
Les aplicacions americanes de la psicologia a l'organització humana i a l'educació. 1937

Referències

↑ Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9, plana 26.
↑ «Escola Decroly». [Consulta: 24 novembre 2014].