 Otwayita |
|---|
![]()
 |
| Fórmula química | Ni₂(CO₃)(OH)₂·H₂O |
|---|
| Epònim | Charles A. Otway |
|---|
| Localitat tipus | dipòsit de níquel d'Otway, Nullagine, East Pilbara Shire, Austràlia Occidental, Austràlia |
|---|
|
| Categoria | carbonats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.DA.15 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.DA.15 |
|---|
| Heys | 11.14.5 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 10,18Å; b = 27,4Å; c = 3,22Å; |
|---|
| Color | verd |
|---|
| Duresa (Mohs) | 4 |
|---|
| Densitat | 3,41 g/cm³ (mesurada); 3,346 g/cm³ (calculada) |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial |
|---|
| Índex de refracció | nα = 1,650 nγ = 1,720 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,070 |
|---|
| Dispersió òptica | molt forta |
|---|
| Impureses comunes | Mg |
|---|
|
| Estatus IMA | aprovat |
|---|
| Codi IMA | IMA1976-028 |
|---|
| Any d'aprovació | 1977 |
|---|
| Símbol | Otw |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
L'otwayita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom en honor de Mr. Charles Albert Otway of Gosnells, prospector i miner que va proporcionar les primeres mostres del mineral per al seu estudi.
Característiques
L'otwayita és un carbonat de fórmula química Ni₂(CO₃)(OH)₂·H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4. És una espècie estretament relacionada amb la paraotwayita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'otwayita pertany a «05.DA: Carbonats amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dypingita, hidromagnesita, giorgiosita, widgiemoolthalita, artinita, indigirita, clorartinita, zaratita, kambaldaïta, cal·laghanita, claraïta, hidroscarbroïta, scarbroïta, caresita, quintinita, charmarita, stichtita-2H, brugnatel·lita, clormagaluminita, hidrotalcita-2H, piroaurita-2H, zaccagnaïta, comblainita, desautelsita, hidrotalcita, piroaurita, reevesita, stichtita i takovita.
Va ser descoberta al dipòsit de níquel d'Otway, a Nullagine, a l'East Pilbara Shire, Austràlia Occidental (Austràlia). Al mateix territori també ha estat trobada a Widgiemooltha i a Kambalda, tots dos indrets a Coolgardie Shire, així com a la mina Lord Brassey, al districte de Heazlewood, a Tasmània. A més a més d'Austràlia, l'otwayita també ha estat descrita al mont Mabilikwe, al districte de Vhembe (Limpopo, Sud-àfrica). Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eugenia (Bellmunt del Priorat, Priorat).[2]
Referències
