Orissa (hindi: उड़ीसा) és un estat de la Unió d'Índia, que al 1 de novembre del 2011 va canviar el su nom oficial a Odisha.[1] Limita al nord amb Jharkhand, al nord-est amb Bengala Occidental, a l'est amb la Badia de Bengala, al sud amb Andhra Pradesh i a l'oest amb Chhattisgarh.
Geografia física
Morfològicament inclou una part dels Ghats Orientals, la conca mitjana i baixa del Mahānadi i la plana al·luvial costanera. El seu clima és tropical molt calorós, amb fortes pluges monsòniques de juny a setembre.
Població
És un estat molt poblat. La llengua oficial és l'oriya (82,5%), llengua de la majoria de la població, amb minories de parla hindi (2,4%) i telugu (1,6%). El 3% de la població és format pels pobles gond i santal, entre d'altres, caçadors i recol·lectors, amb una economia molt primitiva i que parlen llengües munda.
Economia
La majoria de la població activa es dedica a l'agricultura, amb conreus d'arròs (2/3 de les terres de conreu), canya de sucre, mill i oleaginoses. Té vastes àrees de regadiu al Mahānadi i al delta. Posseeix 1/3 dels recursos de ferro del país, manganès, crom, bauxita, vanadi, grafit, etc. La indústria inclou siderúrgia a Rūrkalā, alumini a Hīrākud, aprofitant l'energia hidroelèctrica de la presa, ciment, química, fertilitzants, tèxtils (Kataka), vidre, paper i mecànica.
Divisió administrativa
Orissa està dividida en districtes que són trenta des de 1993:
Correspon en part a l'antic regne de Kalinga. Conquerit per Aśoka (mitjans del segle iii aC), fou un dels reductes del budisme; a la segona meitat del segle ii aC havia retornat a Kalinga i les seves fronteres foren ampliades al segle i aC convertint-se en una potència marítima. El jainisme es va desenvolupar pel país però al segle II el budisme l'havia absorbit en gran part; el 640 el budisme encara era religió dominant. El 610 una part de Kalinga fou conquerida pel rei Sasanka de Magadha segons es diu en una inscripció. Va seguir un període de decadència dels reis de Kalinga. El 640 Kalinga fou conquerida per Harsa Vardhana de Kanauj.
Als segles x i xi Orissa estava sota suposat govern dels reis kesaris que haurien construït els temples de Bubaneswar i les edificacions avui en ruïnes de les muntanyes Alti; després Chora Ganga va fundar una dinastia a Kalinganagar (dinastia Ganga) que va gaudir de cert poder (segles xii i xiii); la seva nissaga fou vaixnavita i són els constructors del famosos temples de Jagannath i Puri i la pagoda negra de Konarak. Hi va haver diverses guerres ambs el musulmans i vers el 1361 el sultà Firuz Shah Tughluk va dirigir personalment una expedició a Orissa.
El 1434 Kapileswar Deva de la línia solar va usurpar el tron d'Orissa i va estendre els seus dominis cap al sud on les expedicions musulmanes havien alterat l'orde, fins al riu Penner; els seus successors van perdre progressivament aquestes conquestes a mans dels sultans de Golconda. La pressió musulmana fou cada cop més forta i el 1568, després d'una guerra civil, un usurpador de nom Mukund Deo, fou enderrocat per Kala Pahar, el general de Sulaiman Kararani de Bengala (1564-1572). Orissa (incloent Midnapore) va romandre en possessió dels afganesos fins al 1592, quan Man Singh, general d'Akbar, la va annexionar a l'imperi. Inicialment va estar sota governadors separats però després Balasore i Midnasore van passar al govern de Bengala. El 1751Ali Werdi Khan va cedir Orissa als bhonsles de Nagpur que la van conservar fins al 1803 quan, derrotats en la segona Guerra Anglo-maratha, la van entregar als britànics.
El 1804 un equip de dos comissionats fou nomenat per governar la província però el 1805 es va crear amb el territori el districte de Cuttack i posat al càrrec d'un col·lector. El 1828 es va dividir en els districtes de Cuttack, Balasore i Puri i els estats tributaris. El país va quedar devastat per la fam del 1865-1867.
Sota domini britànic fou una divisió de Bengala amb capital a Cuttack, superfície de 35.664 km² i població de 5.003.121 (1901), fins al 1912 quan es va formar la província de Bihar i Orissa. El 1936 va formar província separada. Estava format per cinc districtes:
Els britànics donaven el nom d'Orissa no sols a aquestos districtes sinó també als anomenats Estats tributaris d'Orissa (agència d'Orissa) un grup de 24 estats feudataris amb una població el 1901 de 3-173.395 i una superfície de 72.639 km². El comissionat d'Orissa era al mateix temps superintendent d'aquestos estats.
Els habitants eren en gran majoria els oriyes que parlaven oriya. La població va passar de 3.554.871 habitants el 1872 a 4.309.923 el 1881, a 4.666.227 el 1891 i a 5.003.121 el 1901. Els hindús formaven més del 95% de la població i la resta eren musulmans, animistes i cristians. La divisió tenia 7 ciutats i 15.416 pobles. Les ciutats principals eren Cuttack (51.364 habitants el 1901), Puri (49.334) i Balasore (20.880). Els ports principals eren False Point, Chandbali, Balasore i Puri.
L'1 d'abril de 1912 es va formar el govern separat de Bihar i Orissa, i l'1 d'abril de 1936 la província va esdevenir entitat separada. Com a tal va ingressar a l'Índia el 15 d'agost de 1947 esdevenint província i després estat per la constitució de 26 de gener de 1950.
La política de l'estat va estar dominada durant anys pel Partit del Congrés. El 1967 el Swatantra Party, el Jharkhand Party i el Utkal Congress Party van formar una coalició de govern, però va acabar el 1971 amb un govern directe presidencial de l'estat i a les eleccions del març de 1971, l'incertessa del resultat va imposar la formació d'un govern tècnic presidit per Shri Biswanath Das (sense partit) amb suport dels tres partits. Després d'una sèrie de defeccions a la coalició, Nandini Satpathy del partit del Congrés va poder formar govern el 1972 però la inestabilitat va forçar un nou govern presidencial (1973-1974). Sapathay va tornar al govern però la inestabilitat va continuar i novament es va imposar el govern presidencial (1976). Binayak Acharya del Partit del Congrés va formar nou govern que només va estar al front 123 dies. A les eleccions el Janta Party (del polític oriya Biju Pattnaik) va obtenir 110 dels 147 escons i Nilamani Routray va formar govern que va durar fins al 1980. Els conflictes en el partit de govern (que formava part del Janata Parishad) van portar a un nou govern presidencial i eleccions amb una esclatant victòria del Partit del Congrés-Indira, i Janaki Ballabh Pattnaik va esdevenir cap del gabinet. El 1985 el partit del Congrés-Indira va ratificar a les eleccions la seva victòria. Pattnaik va dimitir el 1989 i el va substituir el seu company de partit Hemananda Biswal i a les eleccions de 1990, el partit Janta Dal (abans Janta Party), regionalista, dirigit per Bijuyananda Patnaik conegut per Biju, va obtenir una gran victòria, i va formar govern. El 1993 el nombre de districtes es va incrementar de 13 a 30. A les eleccions del 1995 el sector del Congrés-Indira va tornar al poder amb Janaki Ballabh Patnaik. El partit de Biju (ara anomenat Biju Janta Dal) va tornar al poder el 1999 per molt poc temps; el seu gabinet va caure abans de 10 mesos i el Partit del Congrés-Indira va recuperar el control per tres mesos, però a les eleccions del 2000 el Janta Dal va obtenir el triomf i va tornar al poder amb Naveen Patnaik que encara segueix al front.
Tinents governadors de Bihar i Orissa (des de 1920 governadors)
Sir Charles Stuart Bayley 1912 - 1915
Sir Edward Albert Gait 1915 - 1918
Sir Edward Vere Levinge (interí) 5 d'abril a 12 de juliol de 1918
Sir Edward Albert Gait 1918 - 1920
Satyendra Prasanna Sinha, baró Sinha de Raipur 1920 - 1921
Havilland Le Mesurier (interí) 1921-1922
Sir Henry Wheeler 1922 - 1927
Sir Hugh Lansdowne Stephenson 1927 - 1932
Sir James David Sifton 1932 - 1936
Governadors d'Orissa
Província britànica
Sir John Austen Hubback 1936 - 1938
George Townsend Boag (interí) 11 d'agosy a 8 de desembre de 1938
Sir John Austen Hubback 1938 - 1941
Sir William Hawthorne Lewis 1941 - 1946.
Sir Chandulal Madhavlal Trivedi 1946-1947
Província índia
Kailash Nath Katju 1947-1948
Janab M. Asaf Ali 1948-1950
Estat de l'Índia
Janab M. Asaf Ali 1950-1952
Sir Saiyid Fazl Ali 1952 - 1954
Poosapati S. Kumaraswamy Raja 1954 - 1956
Bhim Sen Sachar 1956 - 1957
Yeshwant Narayan Sukthankar 1957 - 1962
Ajudhia Nath Khosla 1962 - 1968
Shaukatullah Shah Ansari 1968 - 1971
Sardar Jogendra Singh 1971 - 1972
Gatikrisina Misra 1 de juliol a 8 de novembre de 1972 (interí)
Basappa Danappa Jatti 1972-1974
Gatikrisina Misra 21 d'agost a 25 d'octubre de 1974 (interí, segona vegada)
Akbar Ali Khan 1974 - 1976
Shiva Narayin Sankar 1976 - 1977 (interí)
Harcharan Singh Brar 7 de febrer a 22 de setembre de 1977
Bhagwat Dayal Sharma 1977 - 1980
Cheppudira Muthana Poonacha 1980 - 1983
Bishambhar Nath Pande 1983 - 1988
Nurul Hasan 1988 - 1990
Yagya Dutt Sharma 1990 - 1993
Nurul Hasan 1 de febrer a 31 de maig de 1993 (segona vegada)
B. Satyanarayan Reddy 1993 - 1995
Gopala Ramanujam 1995 - 1997
K.V. Raghunatha Reddy 31 de gener a 12 de febrer de 1997
Gopala Ramanujam 13 de febrer a 13 de desembre de 1997 (segona vegada)
K.V. Raghunatha Reddy 1997-1998 (segona vegada)
Chakravarti Rangarajan 1998-1999
M.M. Rajendran 1999-2004
Rameshwar Thakur 2004-2007
Murlidhar Chandrakant Bhandare 2007-
Ministres en cap
Govern autònom
Maharaja Krushna Chandra Gajapati Narayan Deo 1 d'abril de 1937 - 19 de juliol de 1937
.svg&lang=ca)
