Orientita
Cristalls d'orientita de Michigan (Estats Units)
Fórmula química	Ca₈Mn103+(SiO₄)₃(Si₃O10)₃(OH)10·4H₂O
Epònim	província d'Oriente
Localitat tipus	Districte de Firmeza, Província de Santiago de Cuba, Cuba
Classificació
Categoria	silicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BJ.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BJ.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.19
Dana	58.3.1.2
Heys	14.18.22
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 6,08Å; b = 9,04Å; c = 19,14Å;
Grup espacial	space group Pmm2 (en)
Duresa (Mohs)	4 a 5
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,758 nβ = 1,776 nγ = 1,795
Birefringència	δ = 0,037
Angle 2V	mesurat: 68° to 83°, calculat: 90°
Dispersió òptica	relativament forta
Impureses comunes	Al, Fe, V, Cu, Mg, K, H
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1921
Símbol	Orn
Referències	[1]

L'orientita és un mineral de la classe dels silicats. Va rebre el seu nom l'any 1921 per Donnel Foster Hewett i Earl Vincent Shannon per la seva localitat tipus, la província d'Oriente (Cuba), la qual es va dividir l'any 1976 en sis províncies.

L'orientita és un sorosilicat de fórmula química Ca₈Mn₁₀³⁺(SiO₄)₃(Si₃O₁₀)₃(OH)₁₀·4H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'orientita pertany a «09.BJ: Estructures de sorosilicats amb anions Si₃O₁₀, Si₄O₁₁, etc.; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: rosenhahnita, trabzonita, thalenita-(Y), fluorthalenita-(Y), tiragal·loïta, medaïta, ruizita, ardennita-(As), ardennita-(V), kilchoanita, kornerupina, prismatina, zunyita, hubeïta i cassagnaïta.

Va ser descoberta l'any 1921 al districte de Firmeza, a la província de Santiago de Cuba (Cuba), on sol trobar-se associada a altres minerals com: todorokita, manganita, pirolusita, neotocita, barita, quars i calcita.^[2]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orientita