Oreneta cua-rogenca

Infotaula d'ésser viuOreneta cua-rogenca
Cecropis daurica Modifica el valor a Wikidata

Cecropis daurica daurica Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura0,286 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries3,7 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou14 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN103812643 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaHirundinidae
GènereCecropis
EspècieCecropis daurica Modifica el valor a Wikidata
(Laxm., 1769)
Tipus taxonòmicCecropis Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
  • Hirundo daurica
  • Hirundo dauurica
ProtònimHirundo daurica Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

L'oreneta cua-rogenca,[1] oroneta cua-rogenca[2] al País Valencià o oronella coa-rogenca a les Balears (Cecropis daurica) és una espècie d'ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).[3][4] Habita als països de clima temperat del sud d'Europa i Àsia, des de la península ibèrica a l'oest fins al Japó a l'est, arribant a l'Àfrica tropical pel sud. Els exemplars indis i africans són sedentaris, però les orenetes europees i de les zones asiàtiques més septentrionals són migratòries, i passen l'hivern a l'Àfrica i a l'Índia. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[5]

És escàs als Països Catalans. De vegades es troba dins el gènere Hirundo.

Morfologia

  • Té la cua forcada, però no tant com l'oreneta vulgar.
  • Destaca pel seu carpó lleugerament vermellós i per la franja ocular i pel clatell igualment vermellosos.
  • El capell i el dors són de color blau fosc i la part inferior és de color rosat, amb un fi puntejat, més fosc.
  • Fa uns 18 centímetres de longitud.

Subespècies

La subespècie C. d. hyperythra és ara considerada una espècie de ple dret.

Costums

És un ocell que migra en petits estols a l'Àfrica i a l'Àsia, però és força escassa, i encara més durant el pas corresponent a la tardor.

Alimentació

S'alimenta d'insectes que atrapa al vol.

Reproducció

Ous

Les poques parelles reproductores catalanes se situen en zones obertes amb alguns arbres, en les zones del Cap de Creus i en alguna altra del litoral gironí. En els penya-segats, en les cornises dels edificis i, sobretot, en les voltes de petits ponts, la parella d'orenetes hi fixa un niu de fang amb entrada tubular i el revesteix amb herbes seques i plomes. A l'abril-juny la femella pon 3 o 6 ous que ha de covar durant 14-16 dies. L'alimentació dels novells és duta a terme per ambdós pares i aquells deixen el niu al cap de 20 dies. Fan dues cries.

Distribució geogràfica

Se la pot trobar a Euràsia (des de la península Ibèrica fins a l'Índia i el Japó) i a l'Àfrica tropical.

La població d'aquesta espècie és molt minsa als Països Catalans (fa 30 anys no hi niava) però es troba en expansió gràcies a l'arribada d'exemplars de l'Europa Oriental.[6]

Referències

  1. «Oreneta cua-rogenca». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/09/2013 (català)
  2. Oronetes i falcies de Puçol. Pòster editat per l'Ajuntament de Puçol i Acció Ecologista - Agró. 2016
  3. «Swallows» (en anglès). IOC World Bird List Version 13.2. International Ornithologists' Union, 01-07-2023. [Consulta: 12 setembre 2023].
  4. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 608. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  5. BirdLife International. «Red-rumped Swallow. Cecropis daurica» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2017. [Consulta: 11 setembre 2023].
  6. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 82. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs