PROFILPELAJAR.COM

Ocupació de Belarús per l'Alemanya nazi
Tipus	ocupació militar
Causa	Operació Barbarroja

L'Ocupació de Belarús per l'Alemanya nazi va ocórrer com a part de la invasió alemanya de la Unió Soviètica el 22 de juny de 1941, amb l'Operació Barbarroja, i acabà l'agost de 1944 amb l'Operació Bagration,^[1] que fou llençada per l'Exèrcit Roig i a la qual, les tropes alemanyes foren expulsades cap a territori de Polònia.

Invasió

Belarús, al juny de 1941, comprenia una regió oriental (amb capital a Minsk) que ja havia estat sota control de la Unió Soviètica des de 1920, però la franja occidental havia estat part de Polònia des de 1920 fins a la invasió soviètica de Polònia de 1939, per la qual cosa als centres urbans d'aquest sector (com Brest, Hrodna, Lida i Kobryn) hi havia grans nuclis de població civil polonesa.

Després de vint mesos de poder soviètic a Belarús Occidental i Ucraïna Occidental - acordat en el Pacte Ribbentrop-Mólotov i el Tractat germano-soviètic d'amistat, cooperació i demarcació - l'Alemanya Nazi va envair la Unió Soviètica el 22 de juny de 1941. Belarús Occidental va ser integrada dins del Govern General que comprenia l'antic territori de la República de Polònia (ara ocupada per la Wehrmacht, i subjecta a l'autoritat civil del governador alemany a Varsòvia. No obstant això la Belarús Oriental va quedar sota l'autoritat directa de la Wehrmacht i de les Waffen-SS, sota el nom d'Ostland (literalment "terra oriental" en alemany), sent designat com Reichkomissar l'oficial de les Schutzstaffel Wilhelm Kube.

Ocupació

Des dels primers dies de l'ocupació, un potent i creixent moviment partisà soviètic va emergir. Amagant-se en els boscos i pantans, els partisans van provocar un fort dany a les línies de subministrament i comunicació alemanyes, afectant als camins, ponts, cables de telègraf, atacant dipòsits de subministraments, de fuel i transports, i tendint-los emboscades als soldats de l'Eix. Però la principal activitat dels partisans va ser atemorir a la població i matar als activistes antisoviètics i nacionalistes locals, inclosos professors, treballadors socials i sacerdots, en tant no tots els lluitadors antialemanys eren simpatitzants del règim soviètic.^[2]

En la major acció de sabotatge dels partisans soviètics de tota la Segona Guerra Mundial, també anomenada diversió d'Asipovichy del 30 de juliol de 1943, quatre trens alemanys amb subministraments i carros de combat van ser destruïts. Per combatre l'activitat partisana, els alemanys van haver de retirar les seves forces considerablement darrere de la frontera. El 22 de juliol de 1944 va ser llançada la gran Operació Bagration, recuperant finalment tota Belarús a la fi del mes d'agost.

Crims

Alemanya va imposar un règim brutal, deportant al voltant de 380 000 civils per a treballs forçats en el Reich, i matant a uns altres milers de civils més. Com les autoritats soviètiques van dir després de la guerra, almenys 5.295 assentaments belarussos van ser destruïts pels nazis, i la majoria o tots els seus habitants assassinats. Més de 600 pobles com Khatyn van ser aniquilats juntament amb tota la seva població.^[3] En total, 2.230.000 persones van ser assassinades durant els tres anys d'ocupació alemanya.^[3]

Holocaust

Gairebé tota la població jueva de Belarús que no va ser evacuada, va acabar assassinada, sent destacable que el territori belarús albergava població jueva en un nombre proporcionalment més alt que altres regions de la Unió Soviètica. Un dels primers aixecaments d'un gueto jueu contra els nazis va ocórrer en 1942 a Belarús, a la petita ciutat de Lakhva.^[4]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ocupació de Belarús per l'Alemanya nazi

↑ Davies, Norman. Europe at War 1939-1945 (en anglès). Pan Macmillan, 2008, p. 20. ISBN 0330472291.
↑ Elazar Barkan, Elizabeth A. Cole, Kai Struve. Shared history, divided memory: Jews and others in Soviet-occupied Poland, 1939-1941, p. 239^{[Enllaç no actiu]}. Vol. 5 de Leipziger Beiträge zur jüdischen Geschichte und Kultur. Simon-Dubnow-Institut für Jüdische Geschichte und Kultur. Leipziger Universitätsverlag, 2007. ISBN 3865832407, 9783865832405. (anglès)
↑ ^3,0 ^3,1 (anglès) «Genocide policy». Khatyn.by. SMC "Khatyn", 2005. Arxivat de l'original el 2018-12-26. [Consulta: 26 agost 2006].
↑ Zhukov, Yuri M. «External Resources and Indiscriminate Violence: Evidence from German-Occupied Belarus». World Politics, 69, 1, 01-01-2017, pàg. 54–97. DOI: 10.1017/S0043887116000137. ISSN: 0043-8871.

Bibliografia

Beorn, Waitman Wade. Marching into Darkness: The Wehrmacht and the Holocaust in Belarus. Cambridge: Harvard University Press, 2014. ISBN 978-0674725508.
Exeler, Franziska. "What Did You Do during the War?" Kritika: Explorations in Russian & Eurasian History (Fall 2016) 17#4 pp 805-835; examines popular behaviour in Byelorussia under the Germans, using oral history, letters of complaint, memoirs and secret police and party reports.
Gerlach, Christian. Kalkulierte Morde: die deutsche Wirtschafts- und Vernichtungspolitik in Weißrußland 1941 bis 1944. 1st. Hamburg: Hamburger Ed., 2000. ISBN 3930908638.
Marples, David R.. "Our Glorious Past": Lukashenka's Belarus and the Great Patriotic War. Stuttgart: Ibidem-Verlag, 2014. ISBN 9783838206752.
Mulligan, Timothy Patrick. The Politics of Illusion and Empire: German Occupation Policy in the Soviet Union, 1942-1943. Nova York: Praeger, 1988. ISBN 978-0275928377.
Rein, Leonid. The Kings and the Pawns: Collaboration in Byelorussia during World War II. Nova York: Berghahn, 2013. ISBN 978-1782380474.
Slepyan, Kenneth. Stalin's Guerrillas: Soviet Partisans in World War II. Lawrence, Kan.: Univ. Press of Kansas, 2006. ISBN 978-0700614806.
Snyder, Timothy. Bloodlands: Europe between Hitler and Stalin. Nova York: Basic Books, 2012. ISBN 978-0465031474.
Tec, Nechama. Defiance: The Bielski Partisans, The Story of the Largest Armed Resistance by Jews During World War II. 4th. Nova York: Oxford University Press, 2009. ISBN 978-0195376852.