PROFILPELAJAR.COM

Un objecte de massa planetària o planemo (acrònim de l'anglès planetary-mass object) és un objecte celeste amb una massa que se situa dins la definició de planeta, és a dir, prou massiu com per adquirir equilibri hidroestàtic (tenir forma arrodonida per la seva pròpia gravetat), però no prou massiu com per a produir la fusió del nucli com a les estrelles.^[1] Per definició, tots els planetes són objectes de massa planetària, això no obstant, la intenció del terme és de descriure objectes que no es troben dins el que consideraríem planetes típics. Així, el terme inclouria planetes nans, els satèl·lits naturals més grans, els planetes interestel·lars (planetes ejectats dels seus sistemes) o sub-nanes marrones (objectes formats per col·lapse de núvols més que per acreció.

L'origen terme planemo el va proposar Gibor Basri, professor d'astronomia de la Universitat de Berkeley (Califòrnia), a la Unió Astronòmica Internacional per ajudar a aclarir la nomenclatura dels cossos celestes. En aquest moment, el món de l'astronomia estava patint un debat sobre el que és un planeta. Sota la definició de Basri un planemo seria un objecte «arrodonit per la seva pròpia gravetat» i el nucli no arriba a patir la fusió nuclear durant la seva vida, independentment de la seva òrbita. La definició de planeta seria «un planemo que orbita un fusor», i es va pensar que aquesta seria la solució del debat.

Tipus d'objectes de massa planetària

Planetes interestel·lars

Algunes simulacions per ordinador de sistemes estel·lar i planetaris suggereixen que alguns objectes de massa planetària podries haver estat ejectats a l'espai interestel·lar.^[2] Alguns científics pensen que els planetes que s'han trobat flotant en l'espai profund s'haurien de classificar com a planetes, mentre d'altres consideren que s'han de considerar estrelles de baixa massa.^[3]^[4]

Sub-nans marrons

Les estrelles es formen per col·lapse gravitatori de núvols de gas, però els objectes més petits també es poden formar de la mateixa manera. Els objectes de massa planetària formats d'aquesta manera s'anomenen sub-nans marrons. Els sub-nans marrons poden flotar lliurement per la galàxia com Cha 110913-773444, o orbitant objectes més grossos com 2MASS J04414489+2301513. Durant un període curt durant 2006, els astrònoms cregueren que s'havia trobat un sistema binari format per aquests objectes, Oph 162225-240515, el qual els seus descobridors el descriviren com a "planemo", o "obejcte de massa planetària". Això no obstant, anàlisis recents dels objectes han determinat que les seves masses són probablement més grans de 13 masses de Júpiter, convertint el sistema en nans marrons.^[5]^[6]^[7]

Estrelles antigues

En sistemes binaris propers una de les estrelles pot perdre massa en favor del seu company més massiu. L'estrella en encongir-se pot convertir-se en un objecte de massa planetària. Un exemple és l'objecte de massa semblant a Júpiter que orbita el púlsar PSR J1719-1438.^[8]

Planetes satèl·lits i Planetes del cinturó

Alguns grans satèl·lits són de mida similar o inclús que el planeta mercuri, per exemple els satèl·lits galileans de Júpiter i el satèl·lit Tità. Alan Stern pensa que en la definició de planeta no s'hauria de tenir en compte la seva localització sinó que tan sols els atributs geofísics, i proposa el terme “planeta satèl·lit” per a aquells satèl·lits amb mida de planeta. De la mateixa manera, els planetes nans del Cinturó d'asteroides i del cinturó de Kuiper s'haurien de considerar planetes segons el mateix autor.^[9]

Objectes de massa planetària dins el sistema solar

Si apliquem la definició al nostre Sistema solar, la llista dels objectes de massa planetària inclouria els següents objectes:

Mercuri
Venus
Terra
- Lluna
Mart
(10) Higiea
4 Vesta
Ceres
(2) Pal·les
Júpiter
- Io
- Europa
- Ganímedes
- Cal·listo

Saturn
- Mimante
- Encèlad
- Tetis
- Dione
- Rea
- Tità
- Jàpet
Urà
- Miranda
- Ariel
- Umbriel
- Titània
- Oberó

La llista està ordenada basant-se en la distància mitjana creixent del Sol. Es pot veure que Plutó i Caront es poden classificar com a planeta doble, ja que comparteixen i recorren la mateixa òrbita.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Objecte de massa planetària

↑ G. Basri & E.M. Brown, 2006. Annual Review of Earth and Planetary Sciences, 34: 193–216(anglès)
↑ Lissauer, J. J. «Timescales for Planetary Accretion and the Structure of the Protoplanetary disk». Icarus, 69, 2, 1987, pàg. 249–265. Bibcode: 1987Icar...69..249L. DOI: 10.1016/0019-1035(87)90104-7.(anglès)
↑ Luhman, K. L.; Adame, Lucía; D'Alessio, Paola; Calvet, Nuria «Discovery of a Planetary-Mass Brown Dwarf with a Circumstellar Disk». Astrophysical Journal, 635, 1, 29-11-2005, pàg. L93. arXiv: astro-ph/0511807. Bibcode: 2005ApJ...635L..93L. DOI: 10.1086/498868.(anglès)
↑ Clavin, Whitney. «A Planet with Planets? Spitzer Finds Cosmic Oddball», 09-11-2005. Arxivat de l'original el 11 juliol 2007.(anglès)
↑ Close, Laird M. et al. «The Wide Brown Dwarf Binary Oph 1622–2405 and Discovery of A Wide, Low Mass Binary in Ophiuchus (Oph 1623–2402): A New Class of Young Evaporating Wide Binaries?». Astrophysical Journal, 660, 2, 2007, pàg. 1492. arXiv: astro-ph/0608574. Bibcode: 2007ApJ...660.1492C. DOI: 10.1086/513417.(anglès)
↑ Luhman, K. L.; Allers; Jaffe, D. T.; Cushing, M. C.; Williams, K. A.; Slesnick, C. L.; Vacca, W. D.; Allers, K. N.; Jaffe, D. T.; Cushing, M. C. «Ophiuchus 1622–2405: Not a Planetary-Mass Binary». The Astrophysical Journal, 659, 2, 2007, pàg. 1629–36. arXiv: astro-ph/0701242. Bibcode: 2007ApJ...659.1629L. DOI: 10.1086/512539.
↑ Britt, Robert Roy. «Likely nom Photo of Planet Beyond the Solar System», 10-09-2004.(anglès)
↑ Bailes, M.; Bates, S. D.; Bhalerao, V.; Bhat, N. D. R.; Burgay, M.; Burke-Spolaor, S.; d'Amico, N.; Johnston, S.; Keith, M. J. «Transformation of a Star into a Planet in a Millisecond Pulsar Binary». Science, 333, 6050, 2011, pàg. 1717–20. Bibcode: 2011Sci...333.1717B. DOI: 10.1126/science.1208890. PMID: 21868629.(anglès)
↑ «Should Large Moons Be Called 'Satellite Planets'?», 14-05-2010. Arxivat de l'original el 2012-05-05. [Consulta: 1r agost 2012].