L'O'odham (pronunciat ˈʔɔʔɔðɦam) o Pàpago-Pima (a causa dels noms de dos pobles indígenes els dialectes dels quals són pràcticament idèntics: els pàpago i els pimes) és una llengua uto-asteca parlada per amerindis de l'estat d'Arizona, als Estats Units, i Sonora, a Mèxic. O'odham ñiok (escrit a vegades O'odham ñeok) és la designació nativa d'aquesta llengua, on ñiok és la paraula que designa llengua o parla, mentre que o'odham és l'endònim amb el qual es diuen a si mateixos.
Nombre de parlants
Té uns dotze mil parlants en territori nord-americà i unes quantes centenars al territori mexicà, on és considerada com una llengua propera a l'extinció. Segons el cens dels Estats Units del 2000 i altres enquestes lingüístiques, l'O'odham és la sisena llengua indígena amb el major nombre de parlants, després del nàvajo, el dakota, el yup'ik, el cherokee, i l'apatxe occidental. Endemés és la tercer llengua ameríndia més parlada a Arizona després del nàvajo i l'apatxe occidental, la tercer més parlada al comtat de Pinal i la quarta més parlada al comtat de Pima. .
Aproximadament el 8% dels parlants d'O'odham parlen anglès "no molt bé" o "gens", d'acord amb els resultats del cens del 2000. Aproximadament el 13% dels parlants d'O'odham als EUA es trobaven en edats compreses entre els 5 i 17 anys, i entre els parlants més joves, aproximadament el 4% van informar que parlaven anglès "no molt bé" o "gens".
Dialectes
L'O'dham es divideix en tres dialectes principals que comprenen nombrosos sots-dialectes.[4]
Les major diferències lèxiques i gramaticals entre el Tohono O'odham (o Papago) i l'Akimel O'odham (o Pima) són:
| Tohono O'odham
|
Akimel O'odham
|
Català
|
| ʼaʼad
|
hotṣ
|
enviar
|
| ñeñida
|
tamiam
|
esperar
|
| s-hewhogĭ
|
s-heubagĭ
|
estar calent
|
| sisiṣ
|
hoʼiumi (but si:ṣpakuḍ, stapler)
|
anar ràpid
|
| pi: haʼicug
|
pi ʼac
|
estar absent
|
| wia
|
ʼoʼoid
|
caça tr.
|
Hi ha altres major diferències dialectals entre els dialectes del nord i del sud, per exemple:
| Antic O'odham
|
Meridional
|
Septentrional
|
Català
|
| * ʼa:pi:m
|
ʼa:ham
|
ʼa:pim
|
tu
|
| * cu:khug
|
cu:hug
|
cu:kug
|
carn
|
| * ʼe:kheg
|
ʼe:heg
|
ʼe:keg
|
fer ombra
|
| * ʼu:pham
|
ʼu:hum
|
ʼu:pam
|
marxar
|
El dialecte Cukuḍ Kuk no té certes disposicions on el Tohono O'odham tenen bilabial:
| Alters TO dialectes
|
Chukuḍ Kuk
|
Català
|
| jiwia, jiwa
|
jiia
|
arribar
|
| ʼuʼuwhig
|
ʼuʼuhig
|
ocell
|
| wabṣ
|
haṣ
|
només
|
| wabṣaba, ṣaba
|
haṣaba
|
però
|
Estatut oficial
Aquesta llengua juntament amb totes les llengües indígenes de Mèxic i l'espanyol van ser reconegudes com a "llengües nacionals" a causa de la Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas promulgada i publicada l'any 2003.[5]
Fonologia
Vocals
El pima té cinc vocals, endemés distingeix entre vocals llargues i breus.[6]
Consonants
L'inventari de consonants de l'o'odham inclou:[6]
Referències
- ↑ Fitxa Ethnologue
- ↑ Cens dels EUA de 2000
- ↑ INALI. «Lenguas indígenas en México y hablantes (de 5 años y más) al 2010». Mèxic: INALI, 2010.
- ↑ Saxton, Dean, Saxton, Lucille, & Enos, Susie. (1983). Dictionary: Tohono O'odham/Pima to English, English to Tohono O'odham/Pima. Tucson, AZ: The University of Arizona Press
- ↑ Honorable Congreso de la Unión «Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas». Diario Oficial de la Federación [México], 13-03-2003. Arxivat de l'original el 2008-06-11 [Consulta: 28 novembre 2013]. Arxivat 2008-06-11 a Wayback Machine.
- ↑ 6,0 6,1 Saxton, Dean «Papago» (en anglès). Studies in uto-aztecan grammar. Summer Institute of Linguistics/University of Texas at Arlington [Dallas, Texas], 3, 56, 1982 [Consulta: 18 agost 2012].
Enllaços externs
|
|---|
| Llengües oficials | | |
|---|
| Altres llengües parlades a Mèxic | |
|---|
Nota: la llista de llengües oficials és ordenada per ordre decreixent de parlants. |
