El mayo o yorem-nokki és una llengua taracahita de la família lingüística uto-asteca parlada per prop de 60.000 persones que habiten principalment en els estats mexicans de Sinaloa i Sonora. Aquest grup de persones correspon al grup indígena mayos, que no ha de confondre's amb els maies que habiten al sud-est de Mèxic. Segons la Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas vigent a Mèxic, és una de les seixanta-tres llengües nacionals, juntament amb l'espanyol i altres llengües indígenes que encara es parlen al país.
És una llengua summament semblada a la dels seus veïns del nord, els yaquis, 90% d'intel·ligibilitat mútua.[1] De fet, la distinció entre les llengües yaqui i mayo és més d'ordre polític o ètnic que lingüístic, i en algunes ocasions les hi considera com una mateixa llengua, anomenada llengua cahita. A aquest grup (cáhita) va pertànyer la llengua ópata, extingida des de mitjan segle xx.
La comunitat lingüística dels mayos és una de les que presenta menor índex de monolingüisme a Mèxic, amb menys de l'1% de la seva comunitat com a parlants exclusius de l'idioma mayo.
Descripció lingüística
Fonologia
El mayo té cinc timbres vocàlics i distingeix quantitat vocàlica, la qual cosa implica que el seu sistema fonològic inclou 10 vocals: /a, i, i, o, o; ā, ē, ī, ō, ū/
L'inventari de consonants del mayo inclou:
És freqüent en les transcripcions de textos del mayo trobar:
- /c/, per transcriure el fonema /t͡s/..
- /b/ o /v/, per transcriure el fonema /β/.
- /i/, per transcriure el fonema /j/.
- /'/, per transcriure el fonema /ʔ/.
Morfologia
La morfologia és similar a la d'altres llengües utoasteques:
- La morfologia nominal és relativament simple incloent la marca d'absolutiu -ta i la marca de plural -em para noms animats (els inanimats freqüentment són invariables segons nombre gramatical).
- La morfologia verbal és substancialment més complexa.
Lèxic
- aásu sogra
- ácoro germana gran
- áchaiguari pare de família
- áiye mare
- asé'ebua sogre
- asóa fill, nen
- ásoguaara nebot, -da
- báto áiye padrina
- báto átchai padrí
- báto'o málla fillola
- báto'o ú'usi fillol
- bató'a batejar
- cuúna espòs, marit
- guaáyi germana (menor)
- guaguái, -m parent, -s
- jacaláye nora
- jála'i camarada
- jámmut dona
- jaámuchim dones
- juúbi esposa
- jú'ubua yó'otu jove
- mócali, mócari cunyada
- mó'one gendre
- sáila germà gran
- sámari oncle
- uúsi, -m noi, -s
- ili uúsi nen
- ú'usi fill
- yoréme home
Ús als mitjans
A l'emissora de ràdio XEETCH d'Etchojoa (Sonora), dependent de la CNDPI, s'emet en mayo i yaqui.
Referències
Bibliografia
- Collard, Howard y Elisabeth Scott Collard: Vocabulario mayo. Vocabularios Indígenas Marianno Silva y Aceves. Num. 6. 1962.
- Aguilar Zeleny, Alejandro S: "Los mayos". En: Etnografía contemporánea de los pueblos indígenas de México. Región Noroeste. Instituto Nacional Indigenista. México. 1995.
- Acosta, Roberto: Apuntes históricos sonorenses: la conquista temporal y espiritual del yaqui y del mayo. Imprenta Aldina. Gobierno del Estado de Sonora. 1983.
- Hagberg, Larry "Stress and length in mayo." En: William Shipley (ed.): In honor of Mary Haas: From the Haas Festival Conference on Native Essays in Honor to Mary Hass Mouton. Halle: 1989
- Lionnet, Andres S.J.: Los elementos de la lengua cahita (yaqui-mayo). Universidad Nacional Autónoma de México. México, 1977.
- Hagberg, Larry y José Luis Moctezuma Zamarrón: "Investigaciones sobre la lengua mayo." En: José Luis Moctezuma Zamarrón and Jane H. Hill (eds): Avances y balances de lenguas yutoaztecas; homenaje a Wick R. Miller. p. 195-206. Serie Lingüística. México: Instituto Nacional d'Antropología y Historia. 2001.
Enllaços externs
|
|---|
| Llengües oficials | | |
|---|
| Altres llengües parlades a Mèxic | |
|---|
Nota: la llista de llengües oficials és ordenada per ordre decreixent de parlants. |
Viccionari
