Notre musique

Infotaula de pel·lículaNotre musique
Fitxa
DireccióJean-Luc Godard Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Sarah Adler
Nade Dieu
Rony Kramer
Jean-Luc Godard
George Aguilar
Jean-Christophe Bouvet
Jean-Paul Curnier
Juan Goytisolo Gay
Mahmud Darwix
Pierre Bergounioux
Simon Eine Modifica el valor a Wikidata
ProduccióAlain Sarde Modifica el valor a Wikidata
GuióJean-Luc Godard Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMeredith Monk Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJulien Hirsch Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJean-Luc Godard Modifica el valor a Wikidata
ProductoraVega Film (en) Tradueix, Avventura Films (en) Tradueix, Périphéria (en) Tradueix, France 3 Cinéma, Canal+ i Télévision suisse romande Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Suïssa Modifica el valor a Wikidata
Estrena2004 Modifica el valor a Wikidata
Durada80 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Temaviolència, violència gràfica i destrucció Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióSarajevo Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
IMDB: tt0360845 FilmAffinity: 356451 Allocine: 51311 Rottentomatoes: m/notre_musique Letterboxd: notre-musique Mojo: ourmusic Allmovie: v307442 TCM: 537699 Metacritic: movie/notre-musique TV.com: movies/notre-musique TMDB.org: 26347 Modifica el valor a Wikidata

Notre musique és una pel·lícula francesa dirigida per Jean-Luc Godard estrenada el 2004.

Argument

Aquesta pel·lícula es compon de tres parts de longituds desiguals : «Regne 1 - Infern» és composta de diverses imatges de guerra, sense ordre cronològic ni històric. Les imatges són procedents de documentals, de documents de propaganda dels exèrcits o agafades de pel·lícules de ficció. Cap so original, tot i que s'ha agafat música i algunes frases. Aquestes seqüències molt curtes resumeixen les diferents maneres de dominar, de matar o de morir. «Regne 2 - Purgatori » és la part més llarga. Desenvolupada a la ciutat de Sarajevo a l'època actual, amb ocasió de les Trobades Europees del Llibre. Es tracta de conferències o de senzilles converses a propòsit de la necessitat de la poesia, de la imatge d'un mateix i de l'altre, de Palestina i d'Israel, dels indis d'Amèrica, i tant de persones reals com de personatges imaginaris. Una visita al pont de Mostar, en reconstrucció, simbolitza l'intercanvi entre culpabilitat i perdó. Godard mateix ens lliura una magistral lliçó de descodificació de les imatges, ensenyant-nos com dues imatges semblants poden ser llegides de maneres radicalment oposades en funció del mite que pot existir al darrere. «Regne 3 - Paradis » ens mostra una jove que, havent-se sacrificat per la pau a Israel, troba la seva recompensa a la vora d'un llac idíl·lic, però estretament vigilat. Godard ens deixa anar aquesta terrible advertència: «Els carrers del Paradís són guardats pels Marines dels Estats Units d'Amèrica»[1]


La pel·lícula utilitza com a banda sonora música de la compositora estatunidenca Meredith Monk.

Crítica

Aquesta pel·lícula, presentada fora de competició al Festival de Canes 2004, empeny l'espectador a reflexionar.

Godard s'adreça a la nostra intel·ligència i intenta trobar les arrels comunes de totes les guerres. Ret homenatge a través dels llibres i d'una biblioteca desolada al Fahrenheit 451, de François Truffaut.

Repartiment

i en els seus propis papers :

Premis

Referències

  1. ↑ «Notre musique». The New York Times.