Masculí, femení

Infotaula de pel·lículaMasculí, femení
Masculin féminin Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJean-Luc Godard Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Jean-Pierre Léaud
Marlène Jobert
Brigitte Bardot
Françoise Hardy
Chantal Goya
Birger Malmsten
Antoine Bourseiller
Catherine-Isabelle Duport
Dominique Zardi
Henri Attal
Med Hondo
Mickey Baker
Yves Afonso Modifica el valor a Wikidata
ProduccióAnatole Dauman Modifica el valor a Wikidata
GuióJean-Luc Godard, adaptació lliure de dues novel·les de Guy de Maupassant, La Femme de Paul i Le Signe.
MúsicaJean-Jacques Debout Modifica el valor a Wikidata
FotografiaWilly Kurant Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAgnès Guillemot i Marguerite Renoir Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Suècia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1966 Modifica el valor a Wikidata
Durada104 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès
anglès
suec Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0060675 FilmAffinity: 553507 Allocine: 1211 Rottentomatoes: m/masculine_feminine Letterboxd: masculin-feminin Allmovie: v31670 TCM: 83031 Metacritic: movie/masculine-feminine-re-release TV.com: movies/masculine-feminine-re-release AFI: 23867 TMDB.org: 4710 Modifica el valor a Wikidata

Masculí femení (original: Masculin, féminin) és una pel·lícula francesa de Jean-Luc Godard estrenada el 1966 i doblada al català.[1]

Argument

Paul, tot just desmobilitzat, és a la recerca d'un treball i milita contra la guerra al Vietnam. Està enamorat de Magdalena, una jove cantant que es preocupa més pel seu èxit a la feina que per les manifestacions sentimentals del seu amic. Paul acaba trobant una feina en un institut de sondejos on és encarregat fer una enquesta sobre les principals preocupacions dels francesos. Viu provisionalment a casa de dues de les seves amigues.[2]

Repartiment

Comentari

La joventut i el sexe de França d'avui. Un estudi de costums sobre els joves dels anys 60, amb el fons de la campanya electoral de les eleccions presidencials franceses de 1965.

La pel·lícula tracta sobretot la vida de parella al món modern i la sexualitat (pudor, plaer, prostitució, contracepció, avortament), cosa que li suposarà de ser prohibida als menors de 18 anys en la seva estrena. Tracta altres temes, com la violència, la guerra, l'homicidi, el suïcidi, el compromís polític i les certeses, la societat de consum o inclús el racisme. Evoca també la diferència que separa la realitat de la societat contemporània de la imatge que la sociologia en pot fer, proposant amb aquesta pel·lícula establir un retrat fidel de la gent jove de 1965, de les seves incerteses cap al futur i de les seves contradiccions.

La pel·lícula conté nombrosos cartells inserits entre les seqüències com en el cinema mut. Són coneguts alguns aforismes, com «Els fills de Marx i de la Coca-Cola, que en pot sortir...». La frase «El filòsof i el cineasta tenen en comú una certa manera de ser, una certa vista del món que és el d'una generació,» inserida en la pel·lícula, és de Merleau-Ponty.

Premis i nominacions

Premis

Nominacions

Referències

  1. ↑ Masculí femení
  2. ↑ «Masculin-Feminin». The New York Times.