La nomenclatura planetària, com la nomenclatura terrestre, és un sistema d'identificació únic dels accidents o trets (en anglès, features) de la superfície d'un planeta o satèl·lit natural, de manera que aquests accidents poden ser fàcilment localitzats, descrits i discutits. La tasca d'assignar noms oficials als accidents és presa per la Unió Astronòmica Internacional (UAI) des de la seva fundació el 1919[1] i és la part de les convencions sobre nomenclatura astronòmica que concerneixen els planetes.
Com aprova els noms la UAI
Quan s'obtenen per primera vegada imatges de la superfície d'un planeta o satèl·lit, es tria un tema per designar-ne els accidents i, en general, els membres del grup adequat de la UAI (un grup comunament acceptat per donar nom als planetes) anomenen alguns dels accidents més importants. Més tard, quan ja estan disponibles mapes i imatges de major resolució, s'anomenen nous accidents, a petició d'investigadors cartogràfics o aquells que descriuen accidents, superfícies o formacions geològiques específiques. Qualsevol persona pot suggerir un nom particular, que serà considerat per un grup de treball: si els membres del grup estan d'acord que el nom és apropiat, aquest nom pot ser retingut per ser usat quan hi hagi una petició d'un membre de la comunitat científica per denominar un accident específic. Els noms que hagin estat revisats amb èxit per un grup de treball es presenten al «Grup de Treball per a la Nomenclatura del Sistema Planetari» de la UAI (en anglès, Working Group for Planetary System Nomenclature, conegut per les seves sigles WGPSN). Després que els noms hagin estat revisats amb èxit pels membres del WGPSN, es consideren aprovats provisionalment i es poden utilitzar en mapes i publicacions, sempre que s'indiqui clarament el caràcter de provisional. Els noms provisionals, a continuació, es presenten per a la seva aprovació a l'Assemblea General de la UAI, que abans es reunia cada tres anys, però que ara adopta contínuament la nomenclatura d'accidents planetaris quan són necessaris. Un nom no es considera oficial, és a dir, adoptat, fins que l'Assemblea General n'hagi donat l'aprovació.
Normes i convencions de la UAI
Les denominacions adoptades per la UAI han de seguir les diverses normes i convencions establertes i modificades al llarg dels anys per aquesta agrupació. Són les següents:
La nomenclatura és una eina, i la primera consideració és que ha de ser senzilla, clara i sense ambigüitats.
Els accidents la dimensió més llarga dels quals sigui inferior a 100 metres no tindran noms oficials, tret que tinguin un interès científic excepcional.[2]
El nombre de noms triats per a cada cos astronòmic ha de ser mínim, i la seva col·locació es regirà per les exigències de la comunitat científica.
S'ha d'evitar la duplicació del mateix nom en dos o més cossos planetaris.
Els noms triats per a cada cos planetari han de ser expressats en la llengua d'origen. S'admet la transliteració d'alfabets diferents, però no la traducció d'un idioma a un altre.
Quan sigui possible, els temes establerts en la primera nomenclatura del sistema solar han de ser utilitzats i ampliats.
La nomenclatura del sistema solar haurà de ser internacional en l'elecció de noms. Les recomanacions presentades a les comissions nacionals de la UAI seran considerades, però la selecció final dels noms és responsabilitat de la Unió Astronòmica Internacional. El WGPSN recolza fermament la selecció equitativa de noms de grups ètnics/països en cada mapa; no obstant això, és permès un percentatge major de noms del país que planegi un aterratge en els mapes del lloc d'aterratge.
Cap nom amb significat polític, militar o religiós podrà ser utilitzat, excepte els noms de les figures polítiques anteriors al segle xix. (Nota: aparentment, això només succeeix amb les religions que es practiquen avui dia àmpliament, ja que els déus i dees de les religions antigues són òbviament acceptables per la UAI.)
La commemoració de persones en cossos planetaris no ha de ser un objectiu en si mateix, sinó que ha de reservar-se per a les personalitats d'alt i durador prestigi internacional. Les persones que han de ser tan honorades hauran d'haver mort almenys tres anys abans.
Quan es conservi més d'una ortografia d'un nom, seran utilitzada l'ortografia preferida per la persona o la usada en referències d'autoritat. Els signes diacrítics són part necessària del nom i podran ser utilitzats.
La nomenclatura per als anells i taques en els anells, i els noms per als satèl·lits recentment descoberts es desenvoluparan en la deliberació conjunta entre el WGPSN i la Comissió 20 de la UAI. No s'assignaran noms als satèl·lits fins que els seus elements orbitals siguin raonablement ben coneguts o quan els accidents definitius n'hagin estat identificats.
A més d'aquestes normes generals, cada grup de treball desenvolupa convencions addicionals quan formula una nomenclatura interessant i significativa per als diferents cossos planetaris.
Convencions de noms
Els noms de tots els accidents planetaris inclouran un terme descriptiu que refereixi quin tipus d'accident és, amb l'excepció de dos tipus: els cràters, el terme descriptiu dels quals és implícit; i també alguns accidents anomenats en Io i Tritó, que no porten un terme descriptiu perquè són efímers.
En general, la convenció de noms per a un tipus d'accident continua sent la mateixa amb independència de la seva grandària. Les excepcions a aquesta regla són les valls i cràters en Mart i Venus; els convenis de denominació d'aquests accidents en difereixen segons la grandària.
Una classificació d'accidents, regio (regions), va ser utilitzada originàriament en els primers mapes de la Lluna i de Mercuri (elaborats a partir d'observacions telescòpiques) per a descriure vagues característiques d'albedo. Ara s'utilitza per a delimitar una àmplia regió geogràfica.
Els accidents anomenats en cossos astronòmics tan petits que les coordenades no se n'hagin determinat encara seran identificats en les representacions del cos que són incloses en el volum de transaccions de la UAI de l'any en què es van adoptar els noms. Els anells de satèl·lits i les taques en els anells són anomenades pels científics que hagin estudiat aquests accidents; els dibuixos que mostrin aquests noms també s'inclouran en el pertinent volum de transaccions. Els noms per als accidents atmosfèrics són informals en l'actualitat; un sistema formal serà triat en el futur.
Els límits de molts accidents de gran grandària (com terrae, regions, planitiae i plana) no són topogràficament o geomorfològicament diferents i les coordenades d'aquests accidents són identificades des d'un punt central triat arbitràriament. Les fronteres (i per tant, les coordenades) es poden determinar amb major exactitud a partir de les dades geoquímiques i geofísiques que es puguin obtenir en missions futures.
Illa (illes), una zona aïllada de terra (o un grup de tals zones), envoltada, o gairebé envoltada, per una zona líquida (mar o llac). L'únic accident amb aquesta designació és Mayda Insula.
Cràter irregular o un complex amb vores ondades (per exemple, Ah Peku Patera). Generalment, es refereix a la depressió en forma de plat del cim d'un volcà.
Tots els accidents de Venus, menys tres, tenen noms de dones. Les tres excepcions van ser anomenades abans que la convenció fos aprovada, i són, respectivament, Alpha Regi, Beta Regi i Maxwell Montes, que porta el nom de James Clerk Maxwell.
Els cràters són anomenats generalment amb noms de científics, acadèmics, artistes i exploradors morts que hagin realitzat aportacions destacades o contribucions fonamentals en el seu camp. A més, els cràters en o al voltant del Mare Moscoviensis porten el nom de cosmonautes russos difunts i els cràters en i al voltant del cràter Apol·lo porten el nom d'astronautes nord-americans morts (vegeu morts en la cursa espacial). Aquesta convenció podrà ser ampliada si altres països actius en l'espai sofreixen accidents mortals en els vols espacials.
Lacūs, maria, paludes, sinūs
A aquests accidents, se'ls assignen noms en llatí que són termes que descriuen el clima i altres conceptes abstractes.
Montes
Les muntanyes porten el nom de les serralades terrestres o cràters propers.
Rupēs
Els rupēs porten el nom de les cadenes muntanyenques properes (vegeu més amunt).
Valles
Les valls s'anomenen segons els accidents propers.
Altres
Els accidents que no pertanyen a cap de les categories anteriors tenen el nom de cràters propers.
Els accidents de Deimos porten el nom dels autors que van escriure sobre els satèl·lits de Mart. Hi ha actualment dos accidents anomenats en Deimos: cràter de Swift i el cràter Voltaire, que porten el nom de Jonathan Swift i Voltaire, que va predir la presència de les llunes de Mart
Tots els accidents en Fobos tenen el nom dels científics involucrats en el descobriment, dinàmica o propietats dels satèl·lits de Mart o de persones i llocs de l'obra de Jonathan Swift, Els viatges de Gulliver
Quan les sondes espacials van aterrar a Mart alguns petits accidents, com roques, dunes i depressions, es van nomenar amb noms informals en anglès, molts d'ells frívols, com el nom d'un gelat (com Cookies N Cream), personatges de dibuixos animats (com SpongeBob SquarePants i Patrick) o músics dels anys 1970 (com ABBA i els Bee Gees).[3]
Aquestes taules, muntanyes i altiplans poden ser anomenades segons llocs relacionats amb la mitologia de Io, derivats d'accidents anomenats propers o llocs de l'Infern de la Divina Comèdia de Dante.
Les regions en Io són anomenades segons llocs associats amb la mitologia de Io, derivats d'accidents anomenats propers o llocs de l'Infern de la Divina Comèdia de Dante.
Els volcans d'escut de Io són anomenats segons llocs associats amb la mitologia de Io, derivats d'accidents anomenats propers o llocs de l'Infern de la Divina Comèdia de Dante.
No hi ha cap accident amb nom en els petits satèl·lits d'Urà; encara que la convenció de la nomenclatura a usar és el d'heroïnes d'obres de Shakespeare i Pope
Els accidents de Proteu seran anomenats segons esperits relacionats amb l'aigua, déus o dees que no siguin ni grecs ni romans. L'únic accident de Proteu és Fars.
Els accidents geològics en Tritó hauran de tenir noms aquàtics, excepte aquells d'origen romà i grec. Possibles temes per als termes descriptius individuals inclouen els esperits aquàtics de tot el món, famoses fonts terrestres o localitzacions de fonts, accidents terrestres aquàtics, guèisers terrestres famosos o localitzacions de guèisers i illes terrestres.
Actualment no hi ha accidents anomenats a Nereida. Quan es descobreixen, s'usaran noms de nereides individuals.
Petits satèl·lits
Els accidents d'altres satèl·lits de Neptú, una vegada descoberts, han de ser anomenats segons déus i dees associats amb la mitologia de Neptú/Posidó o éssers mitològics aquàtics genèrics.
Plutó
No hi ha cap accident anomenat en Plutó perquè és extremadament difícil distingir accidents en la superfície amb els telescopis actuals.[4][5] Quan siguin descoberts, bé per observació telescòpica o el sobrevol de la New Horizons el 2015, els accidents de la superfície de Plutó seran anomenats segons deïtats de l'inframón.
