Nima Arkani-Hamed

Biografia
Naixement	5 abril 1972 (52 anys) Houston (Texas)
Formació	Universitat de Califòrnia a Berkeley - doctor en ciències (–1997) Universitat de Toronto - matemàtiques, física (–1993) Lorne Park Secondary School (en) SLAC Theory Group (en)
Director de tesi	Lawrence John Hall (en)
Activitat
Camp de treball	Física
Ocupació	físic teòric, físic
Ocupador	Universitat Harvard Universitat de Califòrnia a Berkeley Institut d'Estudis Avançats de Princeton
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (2017–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Obra
Estudiant doctoral	Philip C. Schuster, Jesse Thaler (en) , Jacob L. Bourjaily (en) , Matthew Baumgart (en) , Jared Kaplan (en) , Natalia Toro, Yuntao Bai (en) , Jay Wacker (en) , Joshua Ruderman (en) , Devin G. Walker (en) i Georgios Pastras (en)
Premis
(2022)  premi Sakurai (2012)  Premi Breakthrough de Física Fonamental (2008)  Premi Sackler de física (2003)  Gribov Medal (en) (2000)  Beca Packard de ciència i enginyeria  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Lloc web	sns.ias.edu…

Nima Arkani-Hamed (Houston, 5 d'abril de 1972) és un físic teòric estatunidenc-canadenc conegut pels seus treballs en física d'altes energies, teoria de cordes i cosmologia.^[1] Arkani-Hamed treballa a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton, Nova Jersey, i és director del Centre per Física Futura d'Altes Energies (CFHEP) a Pequín, Xina.^[2][3] Fou amb anterioritat professor a la Universitat Harvard i a la Universitat de Califòrnia, Berkeley.

Els pares d'Arkani-Hamed, Jafargholi "Jafar" Arkani-Hamed i Hamideh Alasti són ambdós físics a l'Iran.^[4] El seu pare, nadiu de Tabriz, fou cap del departament de física a la Universitat de Tecnologia Sharif a Teheran, i professor de ciències planetàries i de la Terra a la Universitat McGill a Montreal.^[4][5] Arkani-Hamed es va traslladar a l'Iran com a nen amb la seva família que finalment va emigrar al Canadà.^[6]

Arkani-Hamed es va llicenciar a la Universitat de Toronto amb un grau d'honors conjunt en matemàtiques i física el 1993, i va anar a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, pels seus estudis de doctorat, on va treballar sota la supervisió de Lawrence Hall en supersimetria i física de sabor. Acabada la seva tesi el 1997 va anar al laboratori SLAC de la Universitat Stanford per la seva carrera post-doctoral. Durant aquest temps va treballar amb Savas Dimopoulos i va desenvolupar el paradigma de dimensions espacials extres grans.

El 1999 va tornar a UC Berkeley, d'on va agafar una excedència per anar a Harvard el 2001 per treballar amb Howard Georgi i Andrew Cohen en la idea de dimensions extres emergents, que posteriorment han portat al desenvolupament de teories de Higgs petit. Fou professor a la Universitat Harvard de 2002–2008, i actualment és a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton.^[7]

Arkani-Hamed ha aparegut a diversos programes televisius i a diaris parlant de l'espaitemps, dimensions extres i l'estat actual de la física teòrica. Va aparèixer a la pel·lícula-documental Particle Fever (2013).

Honors i premis rebuts.^[1]

• Premi INFN-Pisa Gamberini, 1997
• Packard i Sloan Fellowship, 2000
• Medalla Gribov de la Societat Europea de Física, 2003
• Premi Phi Beta Kappa de docència excel·lent, 2005
• Premi Sackler, Universitat de Tel-Aviv, 2008
• Fellow Acadèmia Americana d'Arts i Ciències, 2009^[8]
• Premi de Física Fonamental, 2012^[9]

• El paradigma de "dimensions extres grans" (amb Gia Dvali i Savas Dimopoulos):

N. Arkani-Hamed; S. Dimopoulos; G. Dvali «The Hierarchy Problem and New Dimensions at a Millimeter». Phys. Lett. B, 429, 3-4, 1998, pàg. 263–272. arXiv: hep-ph/9803315. Bibcode: 1998PhLB..429..263A. DOI: 10.1016/S0370-2693(98)00466-3. 

I Antoniadis; N. Arkani-Hamed; S. Dimopoulos; G. Dvali «New Dimensions at a Millimeter to a Fermi and Superstrings at a TeV». Phys. Lett. B, 436, 3-4, 1998, pàg. 257–263. arXiv: hep-ph/9804398. Bibcode: 1998PhLB..436..257A. DOI: 10.1016/S0370-2693(98)00860-0. 

N. Arkani-Hamed; S. Dimopoulos; G. Dvali «Phenomenology, Astrophysics and Cosmology of Theories with Sub-Millimeter Dimensions and TeV Scale Quantum Gravity». Phys. Rev. D, 59, 8, 1999, pàg. 086004. arXiv: hep-ph/9807344. Bibcode: 1999PhRvD..59h6004A. DOI: 10.1103/PhysRevD.59.086004. 

Arkani-Hamed, Nima; Savas Dimopoulos; Georgi Dvali «The Universe's Unseen Dimensions». Scientific American, 283, 2, 8-2000, pàg. 62–69. DOI: 10.1038/scientificamerican0800-62. PMID: 10914401 [Consulta: 12 maig 2015].  

• Deconstrucció dimensional (Amb Howard Georgi i Andrew Cohen):

N. Arkani-Hamed; A.G. Cohen; H. Georgi «(De)Constructing Dimensions». Phys. Rev. Lett., 86, 21, 2001, pàg. 4757–4761. arXiv: hep-th/0104005. Bibcode: 2001PhRvL..86.4757A. DOI: 10.1103/PhysRevLett.86.4757. PMID: 11384341. 

• Teories de Higgs petit:

N. Arkani-Hamed; A. G. Cohen; H. Georgi «Electroweak symmetry breaking from dimensional deconstruction». Phys. Lett. B., 513, 2001, pàg. 232–240. arXiv: hep-ph/0105239. Bibcode: 2001PhLB..513..232A. DOI: 10.1016/S0370-2693(01)00741-9. 

N. Arkani-Hamed; A.G. Cohen; T. Gregoire; J.G. Wacker «Phenomenology of Electroweak Symmetry Breaking from Theory Space». JHEP, 0208, 08, 2002, pàg. 020. arXiv: hep-ph/0202089. Bibcode: 2002JHEP...08..020A. DOI: 10.1088/1126-6708/2002/08/020. 

«The Minimal Moose for a Little Higgs». JHEP, 0208, 08, 2002, pàg. 021. arXiv: hep-ph/0206020. Bibcode: 2002JHEP...08..021A. DOI: 10.1088/1126-6708/2002/08/021. 

N. Arkani-Hamed; A.G. Cohen; E. Katz; A.E. Nelson «The Littlest Higgs». JHEP, 0207, 07, 2002, pàg. 034. arXiv: hep-ph/0206021. Bibcode: 2002JHEP...07..034A. DOI: 10.1088/1126-6708/2002/07/034. 

• Condensació de camps fantasmes:

N. Arkani-Hamed; H.C. Cheng; M. A. Luty; S. Mukohyama «Ghost condensation and a consistent infrared modification of gravity». JHEP, 0405, 05, 2004, pàg. 074. arXiv: hep-th/0312099. Bibcode: 2004JHEP...05..074H. DOI: 10.1088/1126-6708/2004/05/074. 

• Supersimetria 'split' (amb Savas Dimopoulos):

N. Arkani-Hamed; S. Dimopoulos «Supersymmetric unification without low energy supersymmetry and signatures for fine-tuning at the LHC». JHEP, 0506, 06, 2005, pàg. 073. arXiv: hep-th/0405159. Bibcode: 2005JHEP...06..073A. DOI: 10.1088/1126-6708/2005/06/073. 

N. Arkani-Hamed; S. Dimopoulos; G.F. Giudice; A. Romanino «Aspects of split supersymmetry». Nucl. Phys. B, 0709, 2005, pàg. 3–46. arXiv: hep-ph/0409232. Bibcode: 2005NuPhB.709....3A. DOI: 10.1016/j.nuclphysb.2004.12.026. 

• Matèria fosca:

N. Arkani-Hamed; N. Weiner «LHC Signals for a SuperUnified Theory of Dark Matter». JHEP, 0812, 12, 2008, pàg. 104. arXiv: 0810.0714. Bibcode: 2008JHEP...12..104A. DOI: 10.1088/1126-6708/2008/12/104. 

N. Arkani-Hamed; D.P. Finkbeiner; T.R. Slatyer; N. Weiner «A Theory of Dark Matter». Phys. Rev. D, 79, 2009, pàg. 015014. arXiv: 0810.0713. Bibcode: 2009PhRvD..79a5014A. DOI: 10.1103/PhysRevD.79.015014. 

• Amplituds de dispersó:

N. Arkani-Hamed; F. Cachazo; C. Cheung; J. Kaplan «A Duality for the S Matrix». JHEP, 1003, 3, 2010, pàg. 020. arXiv: 0907.5418. Bibcode: 2010JHEP...03..020A. DOI: 10.1007/JHEP03(2010)020. 

N. Arkani-Hamed; J. Bourjaily; F. Cachazo; S. Caron-Huot; J. Trnka; 4 «The All-Loop Integrand For Scattering Amplitudes in Planar N=4 SYM». JHEP, 1101, 2011, pàg. 041. arXiv: 1008.2958. Bibcode: 2011JHEP...01..041A. DOI: 10.1007/JHEP01(2011)041. 

1. "El Futur de Física Fonamental" cinc conferències donades a Cornell octubre 4-8, 2010 en la sèrie de Conferència del Missatger.^[10]
2. "Introducció a Escampar Amplituds" cinc conferències donades a Cornell octubre 4-8, 2010, focus en n=4 Yang supersimètric-Teoria de Molins.^[11]