PROFILPELAJAR.COM

Nalu
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	21.150 (2006)
Autòcton de	Regió de Boké i Regió de Tombali
Estat	Guinea Bissau; Guinea
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües nigerocongoleses; llengües congoatlàntiques; llengües atlàntiques; llengües sengambianes
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	3 en perill
Codis
ISO 639-3	naj
Glottolog	nalu1240
Ethnologue	naj
UNESCO	11
IETF	naj
Endangered languages	1463

El nalu és una llengua africana del grup de les llengües senegambianes dins la família de les llengües atlàntiques. És parlada pels nalus, una ètnia que viu a Guinea Bissau i a Guinea i que es va assentar a la regió abans de l'arribada dels mandinques el XIV o XV.^[2]

S'estima que la parlen entre 10.000 i 25.000 persones,^[3] mentre que Wilson (2007) informa que hi ha uns 12.000 parlants.^[4] El parlen majoritàriament els adults. Es considera una llengua en perill d'extinció a causa de la disminució de la població de parlants.^[5] És una llengua amenaçada segons criteris de la UNESCO.^[6]

Classificació

Contràriament a classificacions anteriors, Güldemann (2018) no classifica el Nalu dins del Níger-Congo. Tampoc forma un subgrup amb les llengües de Rio Nunez.^[7]

El Nalu es classifica tradicionalment com a Níger-Congo, Atlàntic-Congo, Mbulughish-Nalu.^[8]^[9]

Història

El poble nalu que parla nalu es va establir a l'Àfrica occidental abans que el poble mandenkàs.^[10] Això els situaria a l'Àfrica occidental entre els segles XIV i XV. Wilson (2007) informa que el poble Nalu havia vingut originàriament de Guinea-Bissau.^[4]

Els parlants nalu s'estan desplaçant cap a la llengua susu, que està guanyant més popularitat a Guinea.^[11] Té una població predominantment adulta. La pròxima generació abandona l'idioma, amb l'excepció d'alguns pobles remots al voltant de Katoufoura.

Distribució geogràfica

El nalu es parla principalment als litorals, o regions costaneres, de Guinea i Guinea Bissau.^[12] La majoria de parlants de nalu a Guinea viuen al nord del riu Nuñez a les illes Tristão, a la subprefectura de Kanfarandé, a la prefectura de Boké. A Guinea-Bissau, la majoria dels parlants de nalu viuen a l'estuari de Cacine a la regió de Tombali.^[13]

Fonologia

Consonants^[4]

Labial	Alveolar	Palatal	Velar	Labiovelar
p b	t d	c	g	gb
f	θ, s			h
m	n		ŋ
w	r, l	j

Vocals^[4]

	Davant	Central	esquena
Alt	i iː		u uː
Mitjà-alt	e eː		o oː
Mitjà-baix	ɛ ɛː		ɔ ɔː
baix		a aː

Vocabulari

El nalu va patir un canvi sonor en el seu idioma.^[14] El canvi de so generalment es produeix a causa dels sons que requereixen menys esforç. Aquests canvis de so solen estar limitats a cada dialecte d'un idioma i a la secció següent trobareu exemples dels canvis de so de la llengua nalu. El nalu té sis dialectes, tres es parlen a Guinea-Conakry i tres es parlen a Guinée-Bissau.^[14] Tanmateix, es desconeix la relació entre els dialectes.

Alguns substantius^[14]^[15]

Català	Nalu
home	be-cel
brut/negre	m-balax
refredat	m-hon
fletxa	n-kiam
destral	n-wōfañ
sang	a-nyak
arc	m-firl
germà	n-wōke
cap/rei	m-fem/be-fem
diable/esperit maligne	m-banjon
metge (metge)	mi-let
foc	met
Déu	gu-dana
lluna	m-bilañ
nit	fot
esclau	m-bol
serp	mi-sis

Alguns verbs^[15]

Català	Nalu
venir	m-ba
matar	rama
morir	n-ref

Canvis progressius^[14]

Català	Abans del canvi del nalu	Després del canvi del nalu
os	nhol	a-hol
boca	n-sol	a-sol
matar	m-rama	rama
home	nlam-cel	be-cel
ull	n-cet	a-cet

Referències

↑ Nalu referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
↑ Seidel, Frank Center for African Studies Research Report, 2012, pàg. 18.
↑ «Did you know Nalu is vulnerable?» (en anglès). Endangered Languages. [Consulta: 9 març 2017].
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 Wilson, William André Auquier. 2007. Guinea Languages of the Atlantic group: description and internal classification. (Schriften zur Afrikanistik, 12.) Frankfurt am Main: Peter Lang.
↑ Hair, P. E. H. The Journal of African History, 8, 2, 1967, pàg. 253. DOI: 10.1017/s0021853700007040. JSTOR: 179482.
↑ Nalu a glottolog
↑ Güldemann, Tom. «Historical linguistics and genealogical language classification in Africa». A: Güldemann. The Languages and Linguistics of Africa. 11. Berlin: De Gruyter Mouton, 2018, p. 58–444 (The World of Linguistics series). DOI 10.1515/9783110421668-002. ISBN 978-3-11-042606-9.
↑ «Nalu». The Endangered Languages Project. [Consulta: 7 març 2017].
↑ Simons, G. & Fennig, C.. «Nalu». Ethnologue: Languages of the World. [Consulta: 7 març 2017].
↑ Rodney, Walter. A History of the Upper Guinea Coast. Oxford: Clarendon Press., 1970.
↑ Seidel, Frank. «Nalu Language Archive». Endangered Languages Archive, 2017. [Consulta: 7 març 2017].
↑ Appiah, K. & Gates, H.. Encyclopedia of Africa. Oxford University Press., 2010, p. 213.
↑ «Project Gallery». Endangered Language Documentation Programme. [Consulta: 8 març 2017].
↑ ^14,0 ^14,1 ^14,2 ^14,3 Voeltz, F. K. Erhard Cahiers d'Étude des Langues Guinéennes, 1, 1996, pàg. 24–25.
↑ ^15,0 ^15,1 Johnston, H. A Comparative Study of the Bantu and Semi-Bantu Languages. Clarendon Press: Oxford., 1919, p. 750–772).

Enllaços externs

Arxiu ELAR de la llengua nalu
Atles de la UNESCO

[1] Nalu referència a Ethnologue (16th ed., 2009)

[2] Seidel, Frank Center for African Studies Research Report, 2012, pàg. 18.

[:0-3] «Did you know Nalu is vulnerable?» (en anglès). Endangered Languages. [Consulta: 9 març 2017].

[Wilson-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 Wilson, William André Auquier. 2007. Guinea Languages of the Atlantic group: description and internal classification. (Schriften zur Afrikanistik, 12.) Frankfurt am Main: Peter Lang.

[5] Hair, P. E. H. The Journal of African History, 8, 2, 1967, pàg. 253. DOI: 10.1017/s0021853700007040. JSTOR: 179482.

[6] Nalu a glottolog

[Guldemann-7] Güldemann, Tom. «Historical linguistics and genealogical language classification in Africa». A: Güldemann. The Languages and Linguistics of Africa. 11. Berlin: De Gruyter Mouton, 2018, p. 58–444 (The World of Linguistics series). DOI 10.1515/9783110421668-002. ISBN 978-3-11-042606-9.

[8] «Nalu». The Endangered Languages Project. [Consulta: 7 març 2017].

[9] Simons, G. & Fennig, C.. «Nalu». Ethnologue: Languages of the World. [Consulta: 7 març 2017].

[10] Rodney, Walter. A History of the Upper Guinea Coast. Oxford: Clarendon Press., 1970.

[11] Seidel, Frank. «Nalu Language Archive». Endangered Languages Archive, 2017. [Consulta: 7 març 2017].

[12] Appiah, K. & Gates, H.. Encyclopedia of Africa. Oxford University Press., 2010, p. 213.

[13] «Project Gallery». Endangered Language Documentation Programme. [Consulta: 8 març 2017].

[:1-14] 14,0 ^14,1 ^14,2 ^14,3 Voeltz, F. K. Erhard Cahiers d'Étude des Langues Guinéennes, 1, 1996, pàg. 24–25.

[:2-15] 15,0 ^15,1 Johnston, H. A Comparative Study of the Bantu and Semi-Bantu Languages. Clarendon Press: Oxford., 1919, p. 750–772).

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

PROFILPELAJAR.COM

Nalu

Classificació

Història

Distribució geogràfica