Les llengües mel són una branca de les llengües nigerocongoleses parlades a Guinea Bissau, Guinea, Sierra Leone i Libèria. La més nombrosa és la temné, amb prop de dos milions de parlants; el kissi és el següent, amb mig milió.
Llengües
Les llengües mel han estat classificades tradicionalment com la major part d'una branca meridional de les llengües atlàntiques, una part de les nigerocongoleses. No obstant això, aquests són grups més geogràfics i tipològics que no pas genealògics; Segerer (2010) mostra que no hi ha una relació exclusiva entre les meel i les altres llengües del sud, gola i limba.
| Mel |
| Temné |
|
|
|
|
Sua (Mansoanka)
|
|
| Bullom–Kissi |
|
|
|
|
|
|
Glottolog manté Golla però treu Sua, classificant-la posteriorment amb Mboteni i Mbulungish.[1]
Comparació lèxica
Els numerals para diferents llengües atlàntiques meridionals són:[2]
| GLOSSA
|
Limba
|
Bullom-Kissi
|
Gola
|
Temne-Baga
|
Mansoanka
|
centre-
occidental |
oriental
|
Bullom So |
Sherbro |
Krim |
Kissi
|
Baga |
Landoma |
Temne
|
| 1 |
hantʰe |
hantʰe |
nìmbúl |
bul |
yìmo̠ |
pìlɛ̀ɛ́ |
gùːŋ |
pin |
tɛ̀n |
pín |
sɔn
|
| 2 |
kaːye |
kale |
nìncə́ŋ |
tɪŋ |
yìɣɪn |
mùúŋ |
tìyèː |
mɛrɨŋ |
mʌ̀rəŋ |
pɨrʌ́ŋ |
cen
|
| 3 |
kataːti |
katati |
nìnrá |
ræ |
yìɣa |
ŋɡàá |
taːi |
maːs /
mãs |
mʌ̀sas |
pɨsas |
b-rar
|
| 4 |
kanaŋ |
kanaŋ |
nìŋnyɔ́l |
hyo̠l |
yìhǐo̠n |
hìɔ́ːlú |
tiːnàŋ |
maŋkɨlɛ |
mànkᵊlɛ |
panlɛ |
b-nan
|
| 5 |
kasɔhi |
kasɔhi |
nìmán |
mɛn |
yìwɛn |
ŋùɛ̀ɛ́nú |
nɔ̀ːnɔ̀ŋ |
kɨʧamɨt |
kəcàmət |
tamát̪ |
sɔŋɡun
|
| 6 |
kasɔŋ hantʰe |
kasɔŋ hantʰe |
mɛ̀m-búl |
mɛn-buk |
nwɛn-mo̠ |
ŋǒmpûm |
nɔ̀ːnɔ̀ŋ diè gùːŋ |
ʧamɨtin |
kəcʌ̀ntin |
dukín |
sɔŋɡun də sɔnsɔn
|
| 7 |
kasɔŋ kaːye |
kasɔŋ kale |
mɛ̀ncə́ŋ |
mɛn-tɪŋ |
nwɛn-ɣɪn |
ŋǒmɛ́ú |
nɔ̀ːnɔ̀ŋ lèː tìyèː |
ʧamɨmɛrɨŋ |
kəcʌ̀ntᵊ mʌ̀rəŋ |
dɛrɨ́ŋ |
sɔŋɡun də mcen
|
| 8 |
kasɔŋ kataːti |
kasɔŋ katati |
mɛ̀nrá |
mɛn-ra |
nwɛn-ɣa |
ŋǒmáː |
nɔ̀ːnɔ̀ŋ lèː taːi |
ʧamɨmaːs |
kəcʌ̀ntᵊ̀ mʌ̀sas |
dɛsas |
sɔŋɡun də mbrar
|
| 9 |
kasɔŋ kanaŋ |
kasɔŋ kanaŋ |
mɛ̀nnyɔ́l |
mɛn-hyo̠l |
nwɛn-hǐo̠n |
ŋǒmàhìɔ́ːlú |
nɔ̀ːnɔ̀ŋ lèː tiːnàŋ |
ʧamɨmaŋkɨlɛ |
kəcʌ̀ntᵊ mànkᵊlɛ |
dɛŋanlɛ |
sɔŋɡun də mnan
|
| 10 |
kɔːhi |
kɔhi |
wàm |
wāŋ |
wāŋ |
tɔ́ |
zìːyà |
wɨʧɔ |
pù |
tɔfɔ́t |
tɛŋi
|
Notes
Referències
