Els màrtirs de la Revolució Constitucionalista de 1932 foren quatre víctimes mortals de la manifestació que va tenir lloc el 23 de maig de 1932 a São Paulo contra les polítiques del President del Brasil, Getúlio Vargas. Els seus noms eren Mário Martins de Almeida, Euclides Miragaia, Dráusio Marcondes de Sousa i Antônio Américo Camargo de Andrade. La seva mort va esperonar el moviment constitucionalista, opositor de Vargas, que setmanes després va dur l'estat paulista a agafar les armes en la Revolució Constitucionalista.[1][2]
L'era Vargas va destacar per un ferri control sobre les polítiques regionals i els estats van veure com se'ls retallava en gran manera l'autonomia política. La situació va agreujar-se principalment a São Paulo, el principal damnificat per la pèrdua de poder. Des de gener de 1932, s'hi van celebrar grans manifestacions contràries a Vargas, com la que va succeir el 25 de gener, amb uns cent mil assistents.[5][6]
Els fets
Manifestació del 23 de maig.
Seu del PPP. La finestra des d'on es va produir l'atac està marcada amb una creu.
Una nova manifestació va ser convocada a São Paulo el 23 de maig. En aquesta ocasió, els participants van dirigir-se a la seu del Partit Popular Paulista, el principal valedor a l'estat de les polítiques recentralitzadores de Vargas. Els partidaris del PPP van defensar l'edifici disparant amb armes de foc i llençant explosius des d'una finestra.
Tres dels manifestants, Martins, Miragaia i Camargo, van morir balejats allà mateix, mentre que l'adolescent Dráusio Marcondes va fer-ho cinc dies després, a l'hospital. Un cinquè ferit, Orlando de Oliveira Alvarenga, va sobreviure fins al mes d'agost.[1][7]
Cartell cridant a allistar-se a l'MMDC.
L'endemà, el succés va rebre una gran cobertura per part dels mitjans locals[8] i es va crear un moviment semiclandestí que va ser batejat MMDC, emprant les inicials de Martins, Miragaia, Dráusio i Camargo. El seu objectiu era aglutinar el màxim de suport polític, sindical i civil, i preparar un pla que dugués a l'enderrocament del dictador.[9][10] Quan el 9 de juliol va esclatar la Revolució Constitucionalista, l'MMDC va esdevenir una milícia que va destacar per la seva capacitat per allistar voluntaris, recaptar fons i coordinar l'enviament d'ajudes al front.[10][11]
Els màrtirs
Mário Martins de Almeida
Va néixer el 1901 a São Miguel, en una família poderosa, terratinents i productors de cafè. Mário vivia a Sertãozinho, on també tenia negocis agrícoles, i aquell dia es trobava a la capital de l'estat visitant els seus pares.[12]
Era el més jove de les víctimes, nascut el 1917. Era ajudant en la farmàcia regentada pel seu pare.[12] Després del tiroteig del 23 de maig a la seu del PPP, Marcondes de Sousa va ser dut a l'hospital. Allà va pronunciar les següents paraules: «Estava destinat a aquest sacrifici. Si tingués mil vides, les donaria totes per la noble causa d'alliberar la terra que em va veure néixer».[13] Va finar cinc dies després de la massacre, el 28 de maig.
Antônio Américo Camargo de Andrade
Va néixer també el 1901, a la capital paulista, en el sí d'una família productora de cafè. Ell era casat i tenia tres fills.[12]
Orlando de Oliveira Alvarenga
Quan la revolució va esclatar el 9 de juliol, Oliveira Alvarenga continuava amb vida a l'hospital, motiu pel qual no se'l va considerar un dels màrtirs que inspiraren el moviment. Ja en el segle xxi, s'ha volgut fer honor a la figura de la cinquena víctima mortal del tiroteig, afegint una lletra més al moviment: MMDCA.[14] Era mineiro, de Muzambinho, i treballava a São Paulo com a funcionari judicial. Estava casat i tenia un fill. Ell no participava de la manifestació, es trobava al carrer mentre tornava a casa caminant des de la feina. Va ser ferit a la columna i va morir el 12 d'agost, després de 81 dies hospitalitzat.[12]
Des de 1962, trentè aniversari de la Revolució, l'Estat de São Paulo atorga les medalles MMDC. Els receptors són escollits per l'associació de veterans del 32 i té com a objectiu homenatjar personalitats que hagin actuat en favor de la societat paulista.[16]
L'any 2004, l'estat de São Paulo va instituir el Dia dels Herois MMDCA, que se celebra el 23 de maig, aniversari de la matança.[14]
↑Ribeiro, Antônio Sérgio. «Revolução Constitucionalista de 1932» (en portuguès brasiler). Assembleia Legislativa do Estado de São Paulo, 05-07-2012. Arxivat de l'original el 2023-04-11. [Consulta: 11 juliol 2023].
↑ 12,012,112,212,312,4 Benedicto Montenegro; Alberto Aguiar Weissohn (orgs.). Cruzes Paulistas: os que tombaram, em 1932, pela gloria de servir São Paulo (en portuguès). São Paulo: Revista dos Tribunaes, 1936.
.jpg)
