PROFILPELAJAR.COM

Museu d'Art de Girona
	; Façana del Palau Episcopal, actual Museu d'Art de Girona
Dades
Tipus	museu d'art
Història
Creació	7 desembre 1976
Activitat
Superfície	exposició: 4.000 m²
Visitants anuals	111.532 (2008)
Governança corporativa
Seu	«Palau Episcopal de Girona»; Girona;
Directora	Carme Clusellas i Pagès
Propietat de	Generalitat de Catalunya ; bisbat de Girona
Part de	Agència Catalana del Patrimoni Cultural
Lloc web	museuart.com

El Museu d'Art de Girona és un museu fundat el 1976 i situat a l'edifici del Palau Episcopal de Girona, al costat de la catedral.^[1] Al museu s'hi pot contemplar per ordre cronològic l'art gironí a través d'èpoques i estils successius: romànic, gòtic, renaixement, barroc, realisme, modernisme i noucentisme. També hi ha sales monogràfiques dedicades a la ceràmica, al vidre i a l'art propi de la litúrgia catòlica, així com sales d'exposició temporals. Les principals col·leccions són les medievals, d'on en destaca l'Ara portàtil de Sant Pere de Rodes.

El Museu d'Art també gestiona el conjunt patrimonial de l'Antic Hospital de Santa Caterina, el qual conté una de les farmàcies millors conservades del continent.

Història

El 7 de desembre de 1976,^[2] la Diputació de Girona i el Bisbat de Girona van signar un conveni gràcies al qual es formava el Museu d'Art de Girona. La Diputació hi va aportar part del fons del Museu Provincial d'Antiguitats i Belles Arts i en va sufragar els costos de gestió i funcionament; el Bisbat, per la seva part, hi va aportar el fons del Museu Diocesà i va cedir el Palau Episcopal de la ciutat perquè fos la seu del nou equipament.

El Museu d'Antiguitats i Belles Arts va ser creat l'any 1846 per tal de salvaguardar les obres d'interès artístic i arqueològic, així com les restes arquitectòniques dels edificis secularitzats arran de la desamortització de Mendizábal (1835). Va ser inaugurat l'any 1870 dins del monestir romànic de Sant Pere de Galligants, i el seu fons acollia una important col·lecció d'elements arqueològics de tota la província de Girona així com un volum important d'objectes d'art formada per adquisicions i donacions dels mateixos artistes. Posteriorment es va rebre un fons d'obres dipositades pel Museu del Prado de Madrid. A partir de 1976, després del conveni entre la Diputació i el Bisbat de Girona,^[3] les col·leccions arqueològiques van romandre a Sant Pere de Galligants sota la gestió del Museu Arqueològic de Catalunya (MAC).

El Museu Diocesà, d'altra banda, va ser creat l'any 1942 pel bisbe Josep Cartañà i Inglés a partir d'unes col·leccions d'art i arqueologia reunides pel canonge Ramon Font i per mossèn Pere Valls que des de 1929 s'exposaven al Saló del Tron. La creació del museu tenia per objectiu protegir les obres arqueològiques i artístiques de les esglésies de la diòcesi i van augmentar amb les obres adquirides pel mateix Bisbat i també gràcies a les donacions particulars. Inicialment, la col·lecció s'emplaçà en un dels edificis nobles de la ciutat, la casa Carles (situada a la Plaça del Vi), cedida per testament al Bisbat de Girona. Amb el pas del temps aquestes dependències van esdevenir insuficients per a allotjar l'important fons del Museu Diocesà; així, l'any 1974 la col·lecció fa ser traslladada al Palau Episcopal, que en seria la seu definitiva.

Entre els anys 1979 i 1991 es van dur a terme diverses fases de condicionament i remodelació del Museu d'Art de Girona, donant com a resultat el discurs cronològic que comprèn les diferents manifestacions artístiques des de l'època romànica fins als inicis del segle xx. Des de l'any 1992 la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Cultura, va assumir les tasques de gestió que abans corresponien a la Diputació de Girona. Al llarg dels anys el Museu ha vist créixer la seva col·lecció d'art contemporani gràcies a les aportacions d'aquesta institució. El Museu Nacional d'Art de Catalunya va cedir en dipòsit, així mateix, El gran dia de Girona de Ramon Martí i Alsina el 2010.

Edificis

Palau Episcopal de Girona

El Palau episcopal està format per un pati central voltat d'edificacions del romànic i el gòtic. A l'oest hi ha la Torre davantera, que configura bona part de la façana que dona a la Plaça dels Apòstols. A l'est hi ha el Saló del Tron, sobre una cisterna i dues estances amb mitja volta, i la Torre de la Presó, que al darrere té l'edifici de Can Fallo i un edifici amb envoltat de tres jardins: el Jardí dels Escuts amb entrada al carrer dels Alemanys, el Pati del Pou i el Jardí de Rocabertí, amb accés del carrer d'en Pere de Rocabertí.^[4] Al nord hi ha la Galeria romànica que comunica la Torre davantera amb el Saló del Tron, i a la seva esquerra hi ha les capelles. El Cementiri dels Negres està separat per una paret de la plaça. Al sud del pati centra, comunicant amb la Plaça dels Lledoners, hi ha edificis més moderns, dels segles xvi i xvii.^[4]

La presó del Palau, encara visitable, era un espai acollidor en comparació amb la resta de presons de l'època. En comptes de tractar-se d'una masmorra subterrània, s'ubica al segon pis, oferint als condemnats vistes sobre un pati i la part alta de la ciutat. També estava equipada amb una llar de foc. Els reclusos tampoc eren els ordinaris: es tractava dels religiosos castigats pel bisbe o pels tribunals de l'Església. A les parets cobertes amb calç encara s'hi poden llegir algunes de les inscripcions que els presoners s'entretenien a fer-hi.

L'any 1898, el bisbe Tomàs Sivilla va comprar la casa Falló amb el Jardí dels Escuts i el Pati del Pou. Actualment a la casa Falló hi ha les oficines, la biblioteca, els tallers educatius, les reserves i el taller de restauració.

Antic Hospital de Santa Caterina

La farmàcia de l'antic Hospital de Santa Caterina és una de les poques farmàcies hospitalàries històriques que es conserven en el seu emplaçament original. La seva restauració ha permès que sigui visitable, accedint-hi a través del pati de les Magnòlies de la seu dels Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya a Girona. La farmàcia es va construir a finals del segle xvii i a l'interior s'hi conceben dues estances separades: la farmàcia i el laboratori o rebotiga. La farmàcia està adornada amb pintures del segle xix que amaguen la decoració anterior original, d'època barroca, i a les parets hi ha armaris i prestatges que encabeixen una col·lecció de pots de ceràmica, una de les més importants de Catalunya,^[5] i altres elements farmacèutics

La capella de Santa Caterina s'ha reconvertit en l'Auditori Josep Irla dels Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya a Girona; en aquest espai, a banda d'acollir actes oficials i activitats culturals obertes als ciutadans, s'hi presenta El gran dia de Girona de Ramon Martí Alsina, pintura d'excepcionals dimensions (496 x 1.082 cm) que escenifica la defensa de Girona per part dels ciutadans durant la Guerra del Francès el 19 de setembre de 1809.

Col·lecció

Retaule de sant Pere de Púbol, obra de Bernat Martorell

La col·lecció permanent és el resultat d'haver ajuntat diverses col·leccions preexistents (la col·lecció de l'antic Museu Provincial d'Antiguitats i part dels fons del mateix Museu Diocesà), així com obres provinents de la col·lecció de la Generalitat de Catalunya. Algunes de les obres més destacades de la col·lecció del museu es llisten a continuació.^[6]

Referències

↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 64. ISBN 84-393-5437-1.
↑ Narcís Soler, El museu d'art de Girona. Revista de Girona 106. p. 3
↑ Duran, Fina «L'Art de col·leccionar: Col·leccionisme Institucional». Revista Bonart, 163, Febrer Març 2014, pàg. 20-21 [Consulta: 12 febrer 2014].
↑ ^4,0 ^4,1 Masabeu, Josep «L'edifici del Museu d'Art. Fases de construcció del Palau Episcopal de Girona». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins., XXXIII, 1993, pàg. 433-434 [Consulta: 11 març 2015].
↑ Farmàcia antiga de l'Hospital de Santa Caterina. F.Reixach. Diputació de Girona, 1982
↑ Basat en 24 obres clau del MD'A, autor Narcís-Jordi Aragó. Gi-794-03

Bibliografia

Aragó, Narcís-Jordi. L'estoig del Museu. Història i anècdota del Palau Episcopal. Girona: Museu d'Art de Girona, 1997 (MD'A A FONS, 7).
Marqués Casanovas, Jaime. Guia del Museo Diocesano de Gerona. Girona: Imprenta Gerona, 1955.
Soler i Masferrer, Narcís «El museu d'art de Girona». Revista de Girona [Girona], núm. 106,, 1984. Arxivat de l'original el 2018-10-04 [Consulta: 22 abril 2011].