Musaranya comuna

Crocidura russula
Dades
Període de gestació	28 dies
Període
Plistocè mitjà - recent[1]
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	29652
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Eulipotyphla
Família	Soricidae
Gènere	Crocidura
Espècie	Crocidura russula Hermann, 1780
Distribució
Distribució: autòctona (en vermell) i introduïda (en fúcsia).

La musaranya comuna (Crocidura russula) és una espècie de mamífer de la família de les musaranyes que es troba a Europa (és autòctona d'Àustria, Bèlgica, França, Alemanya, Liechtenstein, Luxemburg, els Països Baixos i la península Ibèrica, i ha estat introduïda a Irlanda^[2]) i a l'Àfrica del nord (Algèria, el Marroc i les Illes Canàries).^[3]

• Dimensions corporals: cap + cos (6,3 - 8,5 cm) i cua (3 - 4 cm).
• Pes: 7-13 g.
• Els pèls que recobreixen el seu cos són de dues menes: uns de curts i atapeïts i uns altres de llargs que neixen escampats entre els primers i són visibles, sobretot, a la cua.
• Les orelles, grans, sobresurten entre el pelatge.
• Les dents són totalment blanques.
• La coloració és molt variable: els exemplars joves són totalment grisos, mentre que els adults exhibeixen unes tonalitats diferents al ventre i a l'esquena, tonalitats que varien segons l'estació de l'any. A l'estiu mostren colors marronosos pel dors i els flancs, i grisosos o gris marronosos pel ventre. Quan arriba l'hivern, la coloració dorsal s'ha fet totalment grisa amb alguns reflexos argentats. A mesura que l'estació avança, el pelatge dorsal va adquirint progressivament tons vermellosos, mentre que el ventre es va fent marronós.

• Crocidura russula cintrae (Miller, 1907).^[4] Península ibèrica^[5][6]
• Crocidura russula osorio (Molina i Hutterer, 1989). És un endemisme de les Illes Canàries: nord i nord-est de Gran Canària^[5]
• Crocidura russula peta (Montagu i Pickford, 1923).^[7] Guernsey (Illes Anglonormandes)^[6]
• Crocidura russula pulchra (Cabrera, 1907).^[8] Península Ibèrica i part de França^[6]
• Crocidura russula russula (Hermann, 1780).^[9] Europa^[6]
• Crocidura russula yebalensis (Cabrera, 1913).^[10] Marroc^[6][11]

És agressiva, molt voraç i mostra activitat diürna i nocturna durant tot l'any. Les femelles que estan criant surten a passeig quan els seus petits són capaços de caminar. Normalment la mare va al davant, la primera cria se li enganxa a la base de la cua, la segona s'agafa a la cua del seu germà avançant en fila índia.

Els seus principals depredadors són els mussols, les serps i els petits mamífers carnívors (com ara les mosteles).^[12]

Alzinars, suredes, màquies i vores de camps i camins, on s'amaga entre les pedres i les herbes. També se la pot trobar als jardins de les cases i en estables.

La seva esperança de vida a la natura és de 18 mesos, mentre que en captivitat pot augmentar-ne a 30.^[13]

La musaranya de jardí és una mica més petita (els adults no superen els 4 g de pes) i té la cua relativament més llarga.

La musaranya etrusca és de mida més petita, té el cap més gran comparat amb el cos i la cua relativament més llarga. A més, no té la coloració ventral tan clarament diferenciada de la dorsal.

• 
  Musaranya comuna.
• 
  Exemplars de musaranya comuna, amb referència de la seva mida.
• 
  Musaranya comuna.

• Balloux, F., J. Goudet, N. Perrin. 1998. Breeding system and genetic variance in the monogamous, semi-social shrew, Crocidura russula. Evolution, 52(4): 1230-1235.
• Bouteiller-Reuter, C., N. Perrin. 2005. Sex-specific selective pressures on body mass in the greater white-toothed shrew, Crocidura russula. Journal of Evolutionary Biology, 18(2): 290-300.
• Duarte, L., C. Bouteiller, P. Fontanillas, E. Petit, N. Perrin. 2003. Inbreeding in the greater white-toothed shrew, Crocidura russula. Evolution, 57(3): 638-645.
• Hutterer, R., Maddalena, T. i Molina, O. M., 1992. Origin and evolution of the endemic Canary Island shrews (Mammalia: Soricidae). Biological Journal of the Linnean Society 46: 49-58.
• Kraft, R., 2000. Ehemalige und aktuelle Verbreitung von Hausspitzmaus, Crocidura russula (Hermann, 1780), und Gartenspitzmaus, Crocidura suaveolens (Pallas, 1811), in Bayern. Bonner Zoologische Beiträge 49: 115-129.
• Palomo, L. J. i Gisbert, J., 2002. Atlas de los mamíferos terrestres de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza. SECEM-SECEMU, Madrid (Espanya).
• Ramalhinho, M. G., Libois, R. i Fons, R., 1999. Crocidura russula. A: A. J. Mitchell-Jones, G. Amori, W. Bogdanowicz, B. Kryštufek, P. J. H. Reijnders, F. Spitzenberger, M. Stubbe, J. B. M. Thissen, V. Vohralík i J. Zima (editors), The Atlas of European Mammals, Academic Press, Londres, la Gran Bretanya.
• Spitzenberger, F., 2005. Rote Liste der Säugetiere Österreichs. A: K. P. Zulka (ed.), Rote Listen gefährdeter Tiere Österreichs, Böhlau, Viena, Colònia, Weimar.
• Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 36-37.
• Vogel, P., Cosson, J. F. i López Jurado L. F., 2003. Taxonomic status and origin of the shrews (Soricidae) from the Canary islands inferred from a mtDNA comparison with the European Crocidura species. Molecular Phylogenetics and Evolution 27(2): 271-82.

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquiespècies

• uBio (anglès)