El moviment nasqué al setembre del 1942 com a Comitè per la Independència de Sicília (Comitato per l'Indipendenza della Sicilia, CIS), prenent com a referència de les glòries de les Vespres Sicilianes. Entre els seus fundadors es troba Giovanni Guarino Amella, que aleshores començà preferint una solució autonomista prou moderada. El primer president i líder fou Andrea Finocchiaro Aprile, el qual agrupà exponents polítics heterogenis, com ara el revolucionari socialista Antonio Canepa, que es convertiria en Comandant de l'Exèrcit Voluntari per la Independència de Sicília. Si bé també hi hagué una forta empremta de membres dretans, en part provinent dels latifundis i de la màfia.
L'endemà de l'armistici, amb una Itàlia que havia abandonat Sicília en la pràctica i després de l'arribada de les tropes aliades, l'illa quedà com a terra de ningú.
