Salvatore Giuliano (Turi) va néixer a Montelepre a la província de Palerm a Sicília i en tota la vida no va sortir mai de l'illa. Era fill d'un emigrant sicilià als Estats Units que, enyorat de la seva terra, va tornar a residir-hi i fer de pagès a la terra que va comprar amb els estalvis.
La seva mare, Maria Lombarda, amb qui sempre es va sentir molt unit, era una dona de caràcter fort i actitud decidida. Tenia un germà, Giuseppe, i una germana, Marianna.
A Salvatore no li agradava estudiar, i de seguida va començar a treballar com a ajudant d'un molí local fins que un dia es va descobrir que robava farina i la repartia entre les famílies pobres o la venia a un preu simbòlic; això li va valdre popularment el títol de Robin Hood sicilià. A 17 anys va ser descobert per dos carabinieri a qui va matar.
Va formar una banda juntament amb el seu cosí Gaspare Pisciotta Aspanu, que va arribar a tenir fins a 200 membres, alguns assassinats per ordres de Giuliano si sospitava que el traïen. La banda robava, segrestava, matava (fins a 70 policies i centenars de civils) i capturava provisions que deixava enmig dels pobles perquè la gent les agafés.
Es va unir al Moviment Independentista Sicilià (MIS), que incloïa membres de la dreta i de l'esquerra i fins i tot de la Màfia. Giuliano va entrar, a partir de 1945, en la branca armada del moviment com a coronel de l'EVIS (Esercito Volontario per l'Indipendenza della Sicilia) i li van prometre que en cas de victòria independentista seria amnistiat dels seus delictes criminals.
Giuliano va cometre petits atemptats contra el govern i a més va enviar una carta al president dels Estats Units, Harry S. Truman, en què li demanava l'annexió de Sicília pels Estats Units.
Després de la guerra i del referèndum de 1946 que va portar a la República italiana es va aconseguir el règim autonòmic per a Sicília, i arran d'aquest fet l'independentisme va perdre força.
L'1 de maig de 1947 al poble natal de Salvatore hi va haver una celebració dels polítics i treballadors comunistes i hi va haver 11 morts per trets de metralladora que es van atribuir a la banda de Giuliano potser per encàrrec de la Màfia (o fins i tot la CIA o la Democràcia Cristiana) que no estava interessada en l'avenç de les forces d'esquerra i volien una resposta comunista que n'afavorís la il·legalització. Durant aquesta època, el cardenal de PalermErnesto Ruffini va intentar diverses vegades parlar-hi, per fer-lo desistir de les seves accions criminals, però no se'n va sortir.
El ministre de l'interior italià, Scelva, va acusar Giuliano i oferí tres milions de lires per a qui el capturés.
Salvatore va canviar els seus arguments independentistes per un anticomunisme actiu i violent alhora que defensava el paper de la Màfia. Amb aquesta organització va arribar a un acord per fugir als Estats Units però a Castelvetrano un dia abans de la fuga prevista (mitjançant un submarí), va ser traït i mort pel seu cosí Aspanu. Els carabinieri, en sentir els trets, van arribar-hi i sense preocupar-se de si Salvatore era viu o mort varen disparar diverses ràfegues sobre el seu cos i al·legaren que l'havien mort en defensa pròpia.
