 Mordenita |
|---|
![]()
Cristalls aciculars de mordenita, de Old Broken Hill Road, Península de Coromandle, Nova Zelanda |
| Fórmula química | (Na₂,Ca,K₂)Al₂Si10O24·7H₂O |
|---|
| Epònim | Morden (en)   |
|---|
| Descobridor | Henry How |
|---|
|
| Categoria | silicats > tectosilicats > zeolites |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.GD.35 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.GD.35 |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.11 |
|---|
| Dana | 77.1.6.1 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
|---|
| Hàbit cristal·lí | cristalls prismàtics, aciculars a fibrosos i fins, grups radials, agregats cotonosos, compacte |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 18.16Å, b = 20.45Å, c = 7.54Å |
|---|
| Color | blanc, groguenc, vermellós |
|---|
| Exfoliació | {100} perfecta |
|---|
| Fractura | irregular |
|---|
| Duresa (Mohs) | 3 a 4 |
|---|
| Lluïssor | vítria, sedosa |
|---|
| Color de la ratlla | blanca |
|---|
| Diafanitat | transparent, translúcid |
|---|
| Densitat | 2,1 |
|---|
|
| Estatus IMA | aprovat i aprovat |
|---|
| Codi IMA | IMA1997 s.p. |
|---|
| Símbol | Mor |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La mordenita és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats), i dins d'aquesta pertany a l'anomenat grup de les zeolites. Va ser descoberta el 1864, rebent el nom del lloc del seu descobriment, a Morden, Nova Escòcia (Canadà).
Característiques
La mordenita és un mineral de la classe dels tectosilicats, i com totes les zeolites és un aluminosilicat hidratat de sodi, calci i potassi. La seva fórmula és (Na₂,Ca,K₂)Al₂Si10O24·7H₂O. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa l'element magnesi. A la natura s'hi pot trobar una varietat de mordenita rica en potasi.[2] La mordenita cristal·litza en el sistema ortoròmbic, formant cristalls prismàtics, aciculars a fibrosos i fins; també forma grups radials i agregats cotonosos, i s'hi pot trobar compacte.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mordenita pertany a «02.GD: Tectosilicats amb H₂O zeolítica; cadenes de 6-enllaços – zeolites tabulars» juntament amb els següents minerals: gmelinita-Ca, gmelinita-K, gmelinita-Na, willhendersonita, cabazita-Ca, cabazita-K, cabazita-Na, cabazita-Sr, cabazita-Mg, levyna-Ca, levyna-Na, bellbergita, erionita-Ca, erionita-K, erionita-Na, offretita, wenkita, faujasita-Ca, faujasita-Mg, faujasita-Na, maricopaita, dachiardita-Ca, dachiardita-Na, epistilbita, ferrierita-K, ferrierita-Mg, ferrierita-Na i bikitaita.
Es troba en roques ígnies de tipus andesita, formant vetes i cavitats amigdaloides. Apareix també com a producte secundari de la hidratació de cristall volcànic. En sediments apareix com a mineral autigènic. Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcita, caolinita, glauconita o d'altres zeolites.
Referències
- ↑ «Mordenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 novembre 2014].
- ↑ Shuwen Sun, Hongmei Liu, Zhanzhang Xu, y Wenxuan Hu, 2003. "Study of mineral characteristics and physical-chemical properties of Muling zeolite deposit, Heilongjiang Province". Geology and Prospecting 39(2), 40-45.
