PROFILPELAJAR.COM

Montellà i Martinet
	Bandera Escut d'armes
	Estana
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	42° 21′ 45″ N, 1° 41′ 47″ E / 42.3625°N,1.6963888888889°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Alt Pirineu
Comarca	Baixa Cerdanya
Conté la subdivisió	Víllec i Estana
Població humana
Població	620 (2024) (11,27 hab./km²)
Llars	19 (1553)
Gentilici	Montellanenc, montellanenca; martinenc, martinenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat Intermunicipal de la Cerdanya
Superfície	55 km²
Banyat per	Segre
Altitud	967 m
Limita amb	Lles de Cerdanya ; Bagà ; Cava ; el Pont de Bar ; Gisclareny ; Prullans ; Bellver de Cerdanya ; Josa i Tuixén
Identificador descriptiu
Codi postal	25725
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	25139
Codi IDESCAT	251399
Lloc web	montellamartinet.ddl.net

Montellà i Martinet, conegut com a Montellà de Cadí, i actualment referit també com a Martinet de Cerdanya, és un municipi de la Baixa Cerdanya. Al municipi antigament se'l coneixia per Montellà perquè era la vila més poblada mentre Martinet era una petita farga situació que va capgirar arran de la construcció de la carretera. Sovint, arran de la seva situació geogràfica, se'l coneix com la porta de la Cerdanya.

Forma part de la subcomarca del Baridà, juntament als municipis de Lles de Cerdanya, el Pont de Bar i el Querforadat.

El municipi agrupa els pobles de Montellà de Cadí, Béixec, Víllec, Bastanist, Estana i Martinet, que exerceix de capital de l'entitat.

Geografia

Llista de topònims de Montellà i Martinet (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

La vila de Montellà, sembla que darrerament pren relleu el nom de Montellà de Cadí, és un municipi situat a 1.158 m. Fou, fins a l'assentament definitiu de Martinet, el centre històric del municipi (Monteliano, al 843). Va pertànyer a la senyoria del Capítol d'Urgell i tingué castell. Al fossar destaca l'església romànica, del S.XI, de Sant Genís.

Martinet és un municipi situat a 950 metres que, va néixer, com el seu nom indica, a partir de la seva farga on s'emprava un martinet, l'instrument per forjar o fondre metalls que aprofitava la força del Segre. Com a poble i parròquia està documentat des del S.XVI. Depenia del capítol d'Urgell i la parròquia era sufragània de la de Montellà. S'ha convertit en el centre comercial del Baridà a causa de la seva bona situació a peu de l'increment de població ha fet que s'hi hagin traslladat els principals centres administratius des de Montellà. Ha adquirit importància per la bona situació al costat de la N-260 i del Segre. La seva església és Sant Eloi, la qual no té absis, no s'hi fa culte.

Béixec és una entitat de població del municipi que el 2005 tenia 9 habitants censats, tot i que durant l'any només hi viu una sola persona. El nucli es va despoblar el 1993, quan en va marxar la darrera família que hi vivia tot l'any, concretament a cal Carcolze. El 2008, però s'hi instal·là una persona sola, que fa vida tot l'any a cal Jaume. Al poble s'hi han restaurat unes quantes cases i en èpoques de vacances hi ha vida en 8 o 9 llars. Geogràficament, es troba a escassa distància de l'Alt Urgell, fet que el converteix en el poble més occidental de la Cerdanya, juntament amb Arànser. Era una municipi independent fins a la seva incorporació a Montellà i Martinet el 1857. S'hi celebra una concorreguda festa major pels volts de Sant Llorenç.

Una de les muntanyes que hi ha és el Pic del Cabirol de 2.456,5 m.^[1]^[2]

Situació

Llevat del poble de Martinet, situat a la riba dreta del Segre, la resta pertany a la baga. El terme actual integra, a més de la vila de Montellà, els nuclis de Martinet, Béixec, Víllec i Estana, a més de diversos masos com el de la Molina, cal Mandrat, cal Sapat, cal Soldat, Santromà, cal Paraire, cal Guasc, cal Gombau i ca la Font. També els antics termes d'Escàs, amb les Valls, de Ridolaina i d'Esconsa, les restes del castell de Sant Romà i el santuari de Bastanist, a part d'algunes bordes disperses. El municipi està regat pel Segre i pels torrents de Ridolaina, de Fontfreda i del Cabiscol.

Les comunicacions es limiten a la carretera N-260, una que puja a Montellà i una tercera que porta fins a Estana i de la qual surten els diferents trencants de Béixec, Bastanist, Víllec, etc.

Vegetació

Entre la vegetació, hom hi pot observar la pròpia de quasi tots els estatges de la comarca. Així, de les espècies de ribera més comunes entorn del Segre i els torrents, hom passa de la zona dels prats de dalla i de landes, per pujar després a un pis muntà caracteritzat per la pineda de pi roig i pi negre. Per sobre de l'àrea de pi i prat natural resten la tartera i el rocam del Cadí obert per les anomenades canals, on no resulta difícil observar isards o un ocell característic com el pela-roques.

Demografia

L'any 2019, Montellà i Martinet tenien 579 habitants.^[3]

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
19	23	19	515	1.089	1.618	1.270	1.046	784	863

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
855	791	698	1.018	749	686	540	559	541	541

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
493	500	507	538	535	606	629	650	683	623

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
547	554	578	615	620	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Per pobles:

Entitat de població	Habitants (2023)
Martinet de Cerdanya	426
Montellà	146
Estana	18
Víllec	14
Béixec	5
Font: Idescat

El 1857 incorpora Béixec; el 1970, Víllec i Estana.

Història ^{[cal citació]}

Les primeres dades fan referència als segles x i xi, amb el castell de Sant Genís situat al terme de Montellà, el qual tingué un paper destacat en les lluites entre els comtes de Foix, comtes d'Urgell i barons de Pinós.^[4]

Les epidèmies i el terratrèmol de 1429 va causar greus danys a la zona. Després, les contínues guerres de l'època, especialment als atacs dels francesos i l'incipient bandolerisme, van contribuir a fer que la vila es ressentís d'una en el seu aspecte social.

El Tractat dels Pirineus, on es va partir el territori per acontentar els francesos, va deixar la frontera a peus de la població i després de l'era de Napoleó es va tornar a veure involucrada en noves guerres carlistes on es va haver de superar els setges carlins de 1837, 1873 i 1874.

Fins al 1716 va pertànyer a la Vegueria de Cerdanya, i entre el 1716 i el 1833, al corregiment de Puigcerdà, excepte en el període 1812-13, en què fou del Departament del Segre, francès. Des de llavors, és de la província de Lleida. Pertany al partit judicial de la Seu d'Urgell.

Pel que fa a les restes de fortaleses i llocs despoblats, n'hi ha diversos, com el castell de Sant Romà (citat el 1108), que controlava el pas del Berguedà, o bé els nuclis d'Escàs, Esconsa (Esconsa, el 1290), les Valls i Tronxó.

Al lloc dit Prat d'Aguiló, fou un nou refugi l'any 1976, avui de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), que en possibilita la utilització com a punt de partida d'excursions pel Cadí.