El nom de Baridà deriva del castell de Bar, que va ser el centre de la sotsvegueria del Baridà, formava part de la vegueria de la Cerdanya, amb seu a Puigcerdà, però en el castell de Bellver va ser on residia el sotsveguer. La sotsvegueria incorporava el pagus de Talló, base del que fou una important batllia. Actualment es considera per separat la Batllia i el Baridà.
Límits de la subcomarca
El Baridà (blau) respecte a les comarques de l'Alt Urgell (tons grocs: separació entre l'Urgellet i el sector meridional) i la Baixa Cerdanya (to verdós).
Històricament el Baridà havia esdevingut una sotsvegueria que incloïa més territoris que els actuals.[2]
Antiga demarcació administrativa del comtat de Cerdanya, coincident amb el Baridà, que comprenia la part més occidental d'aquest, entre l'estret d'Isòvol i els banys de Sant Vicenç.[2]
Originada com a jurisdicció del castell de Bar, que li donà nom, la vegueria inclogué també la vall de la Llosa i el pagus de Talló (nucli del territori conegut posteriorment per la Batllia, en el qual el comte Nunó Sanç fundà la nova població de Bellver de Cerdanya (1225), que esdevingué centre del territori. Incorporat el comtat de Cerdanya al govern directe de Jaume I de Catalunya-Aragó, fou creada la vegueria de Cerdanya i Baridà.[2]
L'Estret de Mollet és un pas estret i profund del riu Segre entre les muntanyes a l'Alt Urgell. Aquest estret resulta ser el límit natural entre dues comarques naturals, l'Urgellet i el Baridà. La primera tota ella a l'Alt Urgell, i la segona dividida entre l'Alt Urgell i la Cerdanya.
Aquest estret obre pas a la ribera d'Arsèguel, que inicia l'enfilall de riberes urgellenques i que ha constituït el segon gran "passadís" de Catalunya aprofitant el pas el Segre.
