Monestir de Trei Ierarhi

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Monestir de Trei Ierarhi
Imatge
Nom en la llengua original(ro) Mănăstirea Sfinții Trei Ierarhi din Iași Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMonestir Modifica el valor a Wikidata
Construcció1637 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1639 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaIași (Romania) i Província de Iași (Romania) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBd. Ștefan cel Mare și Sfânt 28, municipiul Iași Modifica el valor a Wikidata
Map
 47° 10′ N, 27° 35′ E / 47.16°N,27.58°E / 47.16; 27.58
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data1r març 1991
Identificador551
Patrimoni nacional de Romania
IdentificadorIS-II-a-A-04076
Activitat
DiòcesiOrthodox Archdiocese of Iaşi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El Monestir de Trei Ierarhi (en romanès Mănăstirea Trei Ierarhi) és un monestir del segle XVII situat a Iaşi (Romania). El monestir figura al Registre Nacional de Monuments Històrics [1] i s'inclou a la llista provisional dels llocs del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Història

Església i torre de Trei Ierarhi el 1845
Interior

L'església es va erigir entre el 1637 i el 1639,[2] a la capital moldava, en honor dels Tres Sants Jerarques de l'Ortodòxia Oriental (Basili de Cesarea, Gregori de Nazianz i Joan Crisòstom), i va ser beneïda pel bisbe Varlaam. El 1640, el príncep Vasile Lupu, el reconegut defensor de l'Església Ortodoxa, va establir aquí la primera impremta de Moldàvia i el Vasilian College, un institut d'ensenyament superior. El 1643 es publicà a Iași el primer volum imprès a Moldàvia. Vasile Lupu va dedicar l'església Trei Ierarhi als 20 monestirs del mont Athos.[3]

Diverses figures reials romaneses estan enterrades a l'interior de l'església: Tudosca (la primera esposa de Vasile Lupu) i Ștefan Vodă, el seu fill; el príncep i erudit Dimitrie Cantemir (1673-1723); i Alexandru Ioan Cuza, el primer governant dels principats romanesos units (1859-1866).

Característiques arquitectòniques

Cúpula
Detall de les sanefes dels murs exteriors

L'església es va fer famosa per l'extraordinari mosaic de pedra que adorna les façanes. Es poden comptar més de 30 patrons de motius decoratius que no es repeteixen. Els elements arquitectònics occidentals (gòtic i renaixentista) es combinen amb l'estil oriental, d'inspiració armenia (Khatxkar), georgiana, persa, àrab o otomana, en una concepció totalment audaç, el resultat de la qual és un conjunt harmoniós.[1] El paisatge efusiu fa que l'església s'assembli a un santuari de proporcions arquitectòniques, especialment concebut per protegir les relíquies de la Sfanta Cuvioasa Parascheva (1641). Després de la restauració de 1882, es va desbrossar el fresc original, per bé que alguns fragments encara es conserven al museu del monestir.

A prop de l'església es troba el Saló Gòtic, que alberga un museu d'art religiós. Hi guarda, entre altres coses, objectes relacionats amb la història del monestir. A la torre de la porta (que avui ja no existeix), que servia de campanar d'espadanya, Vasile Lupu havia instal·lat un enorme horòleg, el primer rellotge d'ús públic dels principats romanesos (1654).[1] Durant la restauració de 1882, tot el mecanisme va ser desmuntat i transportat a França, on va romandre.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 «The Romanian Register of Historical Monuments in Iaşi County». Arxivat de l'original el 2017-04-22. [Consulta: 24 febrer 2021].
  2. Ciprian Plaiașu, "Biserica 'Sfinţii Trei Ierarhi' din Iaşi: o reabilitare care nu se mai încheie", Adevărul, January 31, 2013; consultat al 6 de Febrer 2013
  3. Florin Mihai, "Cum şi de ce s-a zidit Biserica 'Trei Ierarhi'", Adevărul, July 31, 2012; consultat al 3 de Setembre, 2012

Bibliografia

Enllaços externs