bisbe, confessor, Doctor de l'Església (1568), Gran Pare de l'Església Oriental; a Orient: Gran Jerarca, Pare de la Capadòcia, Ouranofantor (Reveladors dels misteris del cel)
2 de gener (catòlics. luterans i anglicans; entre 1500-1969, 14 de juny); 1 de gener (ortodoxos), 30 de gener (ortodoxos, festa dels Tres Grans Jerarques); 15 de gener (o 16 els anys de traspàs, coptes i etíops); 14 de juny (episcopalians, catòlics tradicionalistes i luterans)
Iconografia
Com a bisbe, amb un llibre o rotlle; prim amb barba negra i llarga
Va néixer el 329 a una família nobiliària cristiana de la ciutat de Cesarea. El seu pare, Basili, fou un advocat de mèrit i mestre de retòrica. La mare es deia Emèlia. La seva àvia Macrina de Neocesarea (Pont) el va educar en els principis cristians i fou alumne de Gregori Taumaturg, bisbe de la ciutat.[3]
Es va educar a Cesarea i Constantinoble. Va estudiar amb Libani. Després va anar a Atenes on va estudiar del 351 al 355 amb Himeri i Proeresi; amb ell van estudiar Julià l'Apòstata i Gregori de Nazianz; aquest darrer fou el seu més íntim amic. Fou el millor alumne de retòrica, filosofia i ciència.
El 355 va tornar a Cesarea i va fer un temps d'advocat però aviat ho va deixar per dedicar-se a la vida religiosa tal com també va fer la seva germana Macrina. El 357 va viatjar per Síria, Palestina i Egipte per aprendre de la vida monàstica i a la tornada es va retirar a una muntanya a la vora del riu Iris prop de Neocesarea on va viure en reclusió per 13 anys fundant el monestir d'Ibori. Allí la família tenia una finca on Basili va reunir un grup de devots als que es va unir aviat Gregori Nazanzié. En aquests anys es va dedicar a la lectura i el seu escriptor favorit fou Orígens. Va predicar també per tot el Pont.
El 359 va anar en ambaixada a Constantinoble juntament amb Basili d'Ancira i Eustaci de Sebaste, per obtenir la confirmació imperial dels decrets del sínode de Selèucia d'Isàuria en què els homiousians havien condemnat als anomians. Per aquesta època fou fet lector a l'església de Cesarea pel bisbe Diani, i després fou diaca ordenat pel bisbe d'Antioquia, Meleci.[2]
El 360 va sortir de Cesarea i va tornar al seu monestir quan Diani es va adherir a la confessió arriana al sínode d'Ariminum. El 361Julià l'Apòstata el va convidar a la cort però va refusar perquè l'emperador no seguia la doctrina cristiana. El 363 Diani, a punt de morir, el va cridar a Cesarea, i el seu successor Eusebi el va ordenar prevere però el va deposar el 364 per raons desconegudes i es va retirar altre cop al monestir juntament amb Gregori Nazianzé.
Basili es va oposar als arrians i va escriure una obra contra Eunomi; debilitats els arrians, Eusebi va cridar altre cop a Basili a Cesarea i li va confiar l'administració de l'església el 365.[4]
A la fam de Capadòcia del 367 i 368 va tenir una conducta exemplar i va dedicar tota la seva fortuna a auxiliar als necessitats i es va fer tan popular que a la mort d'Eusebi el 370 fou elegit en el seu lloc om bisbe de Cesarea, metropolità de Cesarea i Exarca del Pont.
Icona del s. XVIII
Escultura a S. Nicolau de Mala Strána (Praga), s. XVIII
Missa de S. Basili per Pierre Subleyras, 1743
Església del monestir de la Gran Lavra (Atos), on hi ha el cap del sant
Va conservar la seva ascètica manera de viure, es va ocupar dels pobres (als que va construir cases), va restaurar la disciplina de l'església, va seleccionar amb cura als candidats a rebre ordes religiosos, va procurar la unió de les esglésies occidental i oriental i va defensar la seva autoritat contra el bisbe Antim de Tiana, la seu del qual havia estat elevada a segona metropolitana de Capadòcia per Valentinià I. També es va seguir oposant als arrians i semiarrians i al prefecte de Capadòcia, Modest, i fins i tot al mateix Valentinià II.[5]
La seva regla de vida monàstica va ser la més seguida als monestirs orientals i ortodoxos, per la qual cosa els seus monjos són anomenats basilians. Sobre ella es van desenvolupar alguns ordes monàstics catòlics, a partir del segle xvi.
Va morir l'1 de gener del 379 i fou enterrat a Cesarea. Va deixar nombroses obres en grec. Declarat sant per l'església catòlica, es commemora el 14 de juny (els orientals l'1 de gener i el 30 de gener)
Referències
↑«Basili el Gran». Gran Enciclopèdia Catalana, 01-11-1986. [Consulta: 3 abril 2022].
Mira, Manuel. Ideal ascético y antropología antiarriana en las homilías de Basilio Magno (en castellà). Frankurt am Main: Peter Lang, 2004 (Patrologia: Beiträge zum Studium der Kirchenväter; 15). ISBN 9783631530429.
