Moli

El moli[1][2] (en grec antic: μῶλυ, mōly[3]) és una herba màgica de la mitologia grega. És mencionada per primer cop al llibre 10 de l'Odissea d'Homer.[4] A la narració d'Homer, Hermes entrega la planta a Odisseu perquè se la prengui, de manera que el protegeixi contra l'encantament de Circe quan l'heroi va a salvar els seus companys, a qui la deessa fetillera ha transformat en porcs.

Homer descriu que l'herba té l'arrel negra i una flor completament blanca. Des de l'antiguitat hi ha hagut intents d'autors com Plini el Vell per identificar la planta amb alguna de real.[5][6][7][8] Teofrast relacionà el nom de moli amb el nom comú d'una espècie d'all molt robust, Allium nigrum.[9] En una tradició al·legòrica tardana se l'assimilava al logos entre els estoics o a la paideia entre els neoplatònics.[10]

S'ha relacionat el nom de la planta amb la paraula en sànscrit mūlam ('arrel'), fet que, si és correcte, apuntaria a un terme indoeuropeu relacionat amb la màgia.[11][12] El 1983 un estudi de Plaitakis i Duvoisin la va relacionar relacionó la planta con el lliri de neu (Galanthus nivalis L.)[13] Historiadors mèdics han especulat que la transformació en porcs de l'obra no era literal, sinó que es referia a una intoxicació anticolinèrgica.[14] Entre els símptomes hi ha l'amnèsia, al·lucinacions i deliris. El lliri de neu conté galantamina, que és un anticolinesteràsic i per tant pot contrarestar els anticolinèrgics.

Referències

  1. ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 1181. ISBN 9788441224223. 
  2. ↑ Homer. Odissea. LA MAGRANA, 2022-06-16. ISBN 978-84-19013-22-4. «(...) els déus l'anomenen "moli" , i als homes mortals els és difícil de trobar.» 
  3. ↑ «moly - Ancient Greek (LSJ)». [Consulta: 12 gener 2024].
  4. ↑ Chisholm 1911, p. 681 cites: Homer, Odissea, x. 302–306.
  5. ↑ Plini el Vell, Historia Natural, 25, 26.
  6. ↑ Heubeck, Alfred y Arie Hoekstra 1989 A Commentary on Homer's Odyssey, Volume II. Books IX-XVI Oxford University Press, pp. 60-61
  7. ↑ H. Rahner, 1966 [3ª ed.] Griechische Mythen in christlicher Deutung Zurich, pp. 64-96, trad. ingl. de la 2ª ed. Greek Myths and Christian Mystery Londres
  8. ↑ Philipp, H. 1959 "Das Gift der Kirke" en Gymnasium, 66 pp. 509- I6
  9. ↑ Teofrast, De historia plantarum, 9, 15, 7.
  10. ↑ H. Rahner, 1966 [3ª ed.] Griechische Mythen in christlicher Deutung Zurich, pp. 232-83
  11. ↑ Heubeck, Alfred y Arie Hoekstra 1989 A Commentary on Homer's Odyssey, Volume II. Books IX-XVI Oxford University Press, p. 60.
  12. ↑ Chantraine, Pierre Dictionnaire étymologique de la langue grecque. Histoire des mots s.v.
  13. ↑ M. Sobrado, A.G. García. «Mecanismo neuroprotector de la galantamina en las demencias tipo Alzheimer y vascular» (en castellà) p. 24, 01-09-2004. Arxivat de l'original el 2017-04-15. [Consulta: 9 juny 2018].
  14. ↑ Andreas Plaitakis & Roger C. Duvoisin «Homer's moly identified as Galanthus nivalis L.: physiologic antidote to stramonium poisoning». Clinical Neuropharmacology, 6, 1, 1983, pàg. 1–5. DOI: 10.1097/00002826-198303000-00001. PMID: 6342763.