Fou el cap de la Direcció General de Seguretat de Barcelona entre 1920 i 1922, a les ordres de qui també en aquelles mateixes dates fou el governador civil de la provínciaMartínez Anido.[2] Ambdós van dirigir una duríssima campanya de repressió contra el moviment obrer català amb el suport de la patronal, tot tolerant les accions criminals del pistolerisme i aplicant la cruel llei de fugues que va escandalitzar l'opinió pública.[2] Poc després, ja amb la dictadura de Primo de Rivera, es va tornar a encarregar de la policia en ser nomenat Director General d'Ordre Públic el 1923, i també sota les ordres directes de Martínez Anido.[2] Va morir el 29 de gener de 1924 d'un col·lapse cardíac. En morir tenia la graduació de general de brigada de la guàrdia civil.[3]