Mesclat és un grup de música català de folk-rock. Els impulsors del projecte van ser l'acordionista Carles Belda, el cantant Francesc Ribera «Titot», i el bateria Joan Reig. Originàriament, la formació es va crear amb l'única intenció de fer el cicle de concerts de l'Acústic ACIC (2000). Tanmateix, la bona rebuda de la crítica i el públic va derivar en la publicació de tres compactes i l'actuació en 224 concerts entre 2000 i 2013.[1][2][3][4]
Història
Entre 2000 i 2001, Mesclat realitza vint-i-cinc concerts arreu de la geografia catalana. El gener 2002 publica el primer compacte: Mesclat. Està format per catorze cançons que combinen un estil musical folk-rock amb melodies populars i lletres revolucionàries. El disc incorpora versions de Coses («Au jovent»), Esquirols («Torna, Serrallonga»), Ovidi Montllor («Tot explota, pel cap o la pota») i Maria del Mar Bonet («Què volen aquesta gent?»).[5]
En els premis Enderrock de l'any 2002, Mesclat va obtenir el reconeixement a millor artista folk, millor disc folk de l'any, millor cançó folk de l'any pel tema Com goses?, i millor directe/concert de folk.[6][7]
L'estiu de 2003, Mesclat presenta Xera!, un espectacle de més de tres hores de durada que incloïa «representacions teatrals, lectures de poemes, músiques de gralla i instruments de doble canya, cançons d'autor o projeccions d'imatges».[5] La paraula xera fa referència simultàniament al foc i a la festa.[8]
Amb Manilla, Mesclat continua apostant pel so folk, així com per reivindicar artistes catalans contemporanis. El segon projecte de grup compta amb lletres dels literals Miquel Martí i Pol, Joan Oliver, els músics Jaume Arnella i Miquel Pujadó, i versions de les famoses «No és això, companys» de Lluís Llach, i «El burgès», de Francesc Pi de la Segarra.[9]Manila va obtenir el premi Enderrock 2005 al millor disc de folk.[10]
Segons Agnès Toda, «el seu objectiu musical era agafar música tradicional i tocar-la amb ritmes contemporanis a partir de cançons pròpies i adaptacions de folklore dels Països Catalans, o versions d'artistes que creien interessants reivindicar com Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet o Coses».[5] Els integrants de Mesclat aprofitaven els seus concerts per reivindicar la independència i la música dels Països Catalans.
