Va ser municipi independent fins al 1966 quan fou disgregat. La part de ponent del terme, amb els pobles de Vacamorta i Espluga i la caseria de Terrassa, fou annexada al municipi aragonès de Foradada de Toscar, i la resta es va integrar amb el terme de la Pobla de Roda i els seus pobles de la ribera d'Isàvena. La nova entitat municipal va rebre el nom oficial d'Isàvena.
Entitats de població de l'antic municipi de Merli
L'antic terme comprenia la vall de Vacamorta amb els pobles:
Curiositats: el Menhir de Merli és gran roca allargada, de secció rectangular. L'altura visible arriba als sis metres. Pot tindre relació amb el fenomen neo-eneolític de Cornudella de Valira,[3] veïnat del municipi d'Areny de Noguera. A l'Aragó s'estima cronològicament en una antiguitat entre uns 5.000 o 7.000 anys.[4]
Vacamorta, situat a 920 metres d'altitud, a l'entrada d'una petita vall format pel llit del Barranc de Vacamorta que baixa de les muntanyes de Nocelles i Merli, i al vessant de Penya València.[5]
Els despoblats: Torrueco,[6]Nocelles que està situat a 1.033 metres,[7] el Solano[8] i la caseria de Terrassa al costat del barranc de Vacamorta,[9] així com els caserius Planeta, Fortuño i Zercús.[10]
Part de la vall del Rialbo amb el poble:
Espluga, situat a 915 metres,[11] al sector septentrional de la Serra del Jordal.[1] Actualment té 30 habitants censats.[12]
Situat al vessant NE de la Serra d'Esdolomada entre el barranc de Torrontiello i el barranc Cañemá o de La Font.[10]
Es troba a la zona de parlars de transició entre el català i l'aragonès; el primer predomina a Esdolomada i, en menor grau, a Merli i Nocelles; a Espluga i a Vacamorta els trets aragoneses (encara que castellanitzats) són, actualment, majoritaris.