Areny es considera la capital de la subcomarca de la Terreta Ribagorçana, que s'estén a banda i banda de la Noguera Ribagorçana.[2] Just a l'altra banda de la Noguera Ribagorçana, al terme de Tremp i antigament al terme de Sapeira, es troba el poble, ara anomenat entitat de població, del Pont d'Orrit, que forma una continuïtat amb Areny. Riu amunt hi ha un pont romànic en ruïnes que porta el mateix nom, el pont d'Orrit.
Situada a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, la vila també és regada per les aigües de la Valira de Cornudella, i drenada pels barrancs de Sant Romà i de Colls o de Tresserra.[1]
Areny de Noguera és coneguda per la troballa d'unes petjades i jaciments d'ossos de dinosaure, que donaran peu a la descoberta d'una nova espècie de dinosaure, l'Arenyosaure (Arenyosaurus ardevoli),[19] i l'establiment del Museu dels Dinosaures d'Areny (pàgina web únicament en castellà) al centre de la vila. També hi ha camins senyalitzats per a visitar els jaciments. Aquests jaciments van ser descoberts el 1992 o 1995[20] pel geòlegLluís Ardèvol i Oró (Tremp),[21] pel qual el nom científic de la nova espècie reflecteix el seu cognom.[22]
Altres peces importants del patrimoni són els monuments megalítics, consistent en 2 dòlmens, 1 menhir i apilaments de pedres, que hi ha al terme municipal, concretament al nucli de Cornudella de Valira, a la roureda de Transàs. Els dòlmens es coneixen com la Cabaneta del Fornó i la Cabaneta del Tancat de Dalt. Aquests monuments van ser descoberts per a la ciència el 1970 per Tirso Gracia Bardají.
Una altra de les riqueses de l'àrea és l'esplèndida natura, apta per a l'excursionisme, l'observació d'ocells, etc.
El nucli antic d'Areny és considerat un conjunt històric i artístic. A més a més, el municipi també compta amb un Centre d'interpretació de la Ribagorça, situat a la mateixa plaça major, a l'edifici històric de la Casa del Governador, i l'Associació Cultural d'Areny, com també les restes d'una necròpoli amb tombes antropomorfes anteriors al segle ix. L'església és del segle xiii.[23]
La cel·la monàstica visigòtica Santa Càndia fou incorporada el 973 al monestir de Santa Maria d'Alaó.[24]
Al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) s'hi conserva una Mare de Déu de la segona meitat del segle xiv procedent del convent del Carme d'Areny de Noguera.[25]
_MNAC.jpg)
.jpg)
.jpg)
