El Maxi (o mahi, o maxi-gbe)[1] és una llengua gbe que parlen els maxis de Benín i Togo.[2] El seu codi ISO 639-3 és mxl i el seu codi al glottolog és maxi1236.[3]
Família lingüística
El maxi és una llengua kwa, família lingüística que forma part de les llengües Benué-Congo. Concretament, segons l'ethnologue, forma part del grup lingüístic de les llengües gbes.[4] Segons l'ethnologue, hi ha 21 llengües gbe: l'Aguna, l'ewe, el gbe, ci, el xwla oriental, el gbesi, el kotafon, el saxwe, el waci, el xwela occidental, el xwela, el kpessi, sis llengües aja (aja, ayizo, defi, tofin, weme i gun), dues llengües fons (fon i gbe, maxi) i la llengua gen, considerada l'única llengua mina.[4] Segons el glottolog, és una de les llengües gbes orientals juntament amb el gbe, gbesi; l'ayizo; el gbe, xwla oriental; el defi; el gbe, ci; el gun; el kotafon; el gbe, maxi; el saxwe; el tofin; el weme; el xwla occidental; el wudu i el gbe, xwela.[3]
Situació geogràfica, població i etnologia
La llengua maxi és parlada pels maxis que viuen a Benín i Togo.
Maxi a Benín
A Benín el 1993 hi havia 66.000 maxis[1] i segons el joshuaproject n'hi ha 163.000.[2] El seu territori està als municipis de Dassa-Zoume, Savalou, Bantè i Glazoué Ouèssèi, al departament de Collines i al municipi de Bassila, al departament de Donga.[1]
Segons el mapa lingüístic de l'ethnologue hi ha dues zones maxis a Benín que estan situades al centre-nord del sud de Benín i la més septentrional la comparteixen amb els bialis. Al nord-oest limiten amb el bosc del mont Kouffé, amb els tchumbulis, els ede cabes i amb els idaques a l'est; amb els fon, al sud; i amb els ifès i els ica, a l'oest.[5]
El maxi a Togo
El 1991 hi havia 25.300 maxis a Togo i segons el joshuaproject n'hi ha 44.000.[2] El territori maxi de Togo està situat al nord i sud de la ciutat d'Atakpamé, a la regió dels Altiplans i en aldees aïllades al sud d'aquesta zona.[1]
Segons el mapa lingüístic de Togo de l'ethnologue, hi ha dos petits territoris maxis al centre de la meitat meridional del país, més aviat cap a l'est del país. El territori més petit està situat més a l'oest del gran, que està a prop de la frontera amb Benín. Els maxis que viuen en el territori més petit limiten amb els kabiyès i els ifès a l'est i al sud; i amb els kabiyès, els nawdms, els lames i amb els tems al nord i a l'oest. El segon territori, una mica més extens, limita amb el territori dels kabiyès i dels ifès al nord, sud i oest i amb el territori dels aja, a l'est.[6]
Dialectes i semblança amb altres llengües
No s'han detectat dialectes diferents de la llengua maxi. Aquesta és semblant a nivell lèxic amb el fon (80%), amb l'ayizo (68%) i amb l'aja (51%).
Sociolingüística, estatus i ús de la llengua
El maxi és una llengua vigorosa (EGIDS 6a): és parlada per persones de totes les edats i generacions a la llar i en societat. Tot i que no està estandarditzada, la seva situació és sostenible.[7] Els maxis també parlen fon i francès i la llengua maxi és parlada com a segona llengua pels txumbulis.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Maxi, Gbe, a language of Benin». ethnologue. [Consulta: 8 març 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Language: Gbe, Maxi». joshuaproject. [Consulta: 8 març 2015].
- ↑ 3,0 3,1 «Language: Maxi Gbe». glottolog. [Consulta: 8 març 2015].
- ↑ 4,0 4,1 «Gbe». ethnologue. [Consulta: 5 febrer 2015].
- ↑ «Mapa lingüístic de Benín, el maxi és el número 27». ethnologue. [Consulta: 9 març 2015].
- ↑ «Mapa lingüístic de Togo. El maxi és el número 32». ethnologue. [Consulta: 9 març 2015].
- ↑ «Maxi Gbe in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 9 març 2015].
Bibliografia
- Gbéto, Flavien. 1997. Le Maxi du Centre-Bénin et du Centre-Togo. (Grammatische Analysen Afrikanischer Sprachen, 8.) Köln: Rüdiger Köppe. 212pp. - Gramàtica
- Capo, Hounkpati B. Christophe. 1980. Un regroupement des parles gbe. Africana marburgensia 13. 2-23. - Comparativa de les llengües gbes.
- Ellis, Alfred Burton. 1890. The Ewe-speaking peoples of the Slave Coast, their religion, manners, customs, laws, languages, &c. London: Chapman & Hall. - Etnografia comparada dels pobles gbes.
- Gbéto, Flavien. 1996. Le maxi du Centre-Bénin et du Centre-Togo: une approche autosegmentale et dialectologique d'un parler Gbe de la section Fon. University of Berlin. 8. Köln: Köppe. 193pp. (Includes bibliographical references (p. [182]-193)). - Dialectologia
