Els fon són els membres d'un dels grups ètnics més nombrosos de Benín.[1] A més a més, també hi ha territori fon a l'actual estat de Togo i hi ha comunitats significatives de fons emigrats a França, Gabon i Ghana.[2] El territori fon a Benín està situat sobretot als departaments Atlantique, Zou i Littoral. El territori fon de Togo està situat a la regió dels Altiplans.[1] La llengua materna dels fon és la llengua fon. El poble fon és una de les ètnies guineanes; el seu codi ètnic és NAB59e i el seu ID de grup humà és 11222.[3]
Els Fon constitueixen un grup etnolingüístic de més de 3 milions de persones de l'Àfrica de l'Est. També són presents al centre i al sud de Benín, on són majoria, i hi ha subgrups establerts a Togo, Nigèria i a Ghana.
Etimologia
Segons les fonts, s'observen diverses variants del nom: Dahoméens, Dahomey, Dahomeys (terminologia colonial), Djedji, Fongbe, Fonn, Fons, Fò, Rada.[4]
Població
A Benín els fon constitueixen clarament el grup més nombrós, amb un 39,2% de la població segons el cens 2002.[5]
La llengua vehicular és el fon-gbe, una llengua gbe, el nombre total de parlants s'estima en 1,5 milions,[1] tot i que també parlen el francès, llengua oficial de Bénin.
Cultura
La tradició oral, els proverbis, les llegendes i els contes són algunes de les formes més usades per a expressar la seva cultura i les seves tradicions.[6] Molts noms de la literatura francòfona beninesa són d'origen fon.[7]
En art, gran part de les seves obres, com ara teles, altars o estàtues, estan relacionades amb la cort i la figura del sobirà, Guezo, qui regnà de 1818 a 1858, període expansiu del reialme de Dahomey.[8]
El 2006 hi havia 1.400.000 fons a Benín.[1] Segons el joshuaproject, n'hi ha 2.028.000.[2] Aquests viuen en un extens territori a tot el centre-sud del país, sobretot als departaments de Zou i Atlantique. També hi ha molts fons a Cotonou, al departament de Littoral i a altres ciutats multilingües d'arreu del país.[1]
Segons el mapa lingúístic de Benín de l'ethnologue hi ha 7 territoris de parla fon. 4 d'aquests territoris estan en una zona fronterera amb Togo i els comparteixen amb els agunes. Aquest limiten amb Togo, a l'oest, amb els ifès, al nord, amb els agunes, al sud i amb el principal territori fon en extensió, a l'est. Aquest territori està situat a la zona central de la meitat sud de Benín, entre el bosc de Kétou, al nord-est i el bosc de Ko al sud i limita amb els aja, a l'oest; amb els cis, els ayizos, els wemes i els nagos meridionals, al sud; amb els ijes i els nagos meridionals, a l'est i amb els itaques i els maxis al nord. Els altres territoris fons estan situats al sud del país. El més occidental està situat a l'est del llac Ahémé i el comparteixen amb els ayizos, els gbesis i els xweles i fa frontera amb els agunes, a l'est, amb els saxwes, a l'est i amb els xweles al sud. El territori fon més meridional està situat al centre de la zona costanera del país, a l'oest de Cotonou i del llac Nokoué; aquest el comparteixen amb els xwles occidentals i tenen com a veïns els xwles orientals, a l'est, els ayizos al nord i els xweles a l'oest.[13]
Religió
La majoria dels fon beninesos són cristians (65%) i hi ha minories que creuen en religions africanes tradicionals (25,4%), l'islam (9%) i el 0,3% es consideren no religiosos. Els catòlics suposen el 72% dels fon beninesos cristians, el 17% pertanyen a esglésies independents, el 5% són protestants i el 5% són considerats altres cristians. El 15,5% dels fon beninesos cristians segueixen el moviment evangèlic.[14]
El poble fon a Togo
Població, territori i pobles veïns
A Togo el 1991 hi havia 35.500 fons[1] i segons el joshuaproject n'hi ha 61.000.[2] El seu territori està situat a la regió dels Altiplans, en al nord i al sud de la ciutat d'Atakpamé.[1]
Segons el mapa lingüístic de Togo de l'ethnologue hi ha tres petits territoris fons al país. Dos estan situats al centre-sud del país, al nord i al sud de la ciutat d'Atakpamé i el segon el comparteixen amb els agunes i està situat a prop de la frontera amb Benín. En els primers territoris són veïns dels miyobes, els ifès, els kabiyès, els tems i els ikposos.[15]
La majoria dels 19.000 fons que viuen a França són cristians (70%), el 20% creuen en religions africanes tradicionals, el 5% són musulmans i el 5% es consideren no religiosos. El 90% dels cristians són catòlics i el 10% són protestants. Només l'1% dels fons que viuen a França segueixen el moviment evangèlic.[17]
A Gabon
El 65% dels 17.000 fons gabonesos són cristians, el 22% creuen en religions tradicionals africanes, el 10% són musulmans i el 3% es consideren no religiosos. Dels cristians, el 60% són catòlics, el 25% són protestants i el 15% pertanyen a esglésies independents. El 3% dels fons cristians de Gabon segueixen el moviment evangèlic.[18]
A Ghana
El 75% dels 13.300 fons de Ghana creuen en religions africanes tradicionals, el 20% són cristians i el 5% són musulmans. El 60% dels fons cristians són catòlics, el 20% són anglicans, el 10% són protestants i el 10% pertanyen a esglésies independents. El 3% dels fons cristians de Ghana segueixen el moviment evangèlic.[19]
↑Voir par exemple : Christine Adjahi Gnimagnon, Do massé : contes fon du Bénin, L'Harmattan, 2003; Raouf Mama, Comment Caméléon devint source de sagesse : contes fon du Bénin et Zinsa et Zinhoué, les sœurs jumelles : contes fon du Bénin, L'Harmattan, 2008
↑(anglès) M. Z. Yakan, Almanac of African Peoples & Nations, Transaction Publishers, New Brunswick, N.J., 1999, p. 315
↑(francès) Ivan Bargna, L'art africain (traduit de l'italien par Fabienne-Andréa Costa), Éditions du Rouergue, 2008, p. 68 ISBN 9782841569199
↑(anglès) Metropolitan Museum : Arts of Africa, Oceania, and the Americas Buffalo figure
(anglès) James Stuart Olson, «Fon», in The Peoples of Africa: An Ethnohistorical Dictionary, Greenwood Publishing Group, 1996, p. 178-179 ISBN 9780313279188Plantilla:Plume
(anglès) Mohamad Z. Yakan, «Fon», in Almanac of African Peoples & Nations, Transaction Publishers, New Brunswick, N.J., 1999, p. 313-315 ISBN 9781560004332Plantilla:Plume
André Blandin, « L'art Fon du royaume d'Abomey », in Afrique de l'Ouest : bronzes et alliages, Blandin, Marignane, 1988, p. 269-284
Jacques Kerchache, Jean-Louis Paudrat, Lucien Stéphan et Françoise Stoullig-Marin, « Fon », in L'Art africain, Citadelles & Mazenod, Paris, 2008 (édition revue et augmentée), p. 509-510 ISBN 978-2-85088-441-2
Georges A. Gangbe Guedou, Xó et gbé : langage et culture chez les Fon (Bénin), SELAF, Paris, 1985, 524 p.
Maximilien Quénum, Au pays des Fons : us et coutumes du Dahomey, Larose, Paris, 1938, 170 p. + pl.
Claude Savary, La pensée symbolique des Fò du Dahomey : tableau de la société et étude de la littérature orale d'expression sacrée dans l'ancien royaume du Dahomey, Éditions Médecine et hygiène, Genève, 1976, 369 p. (texte remanié d'une thèse, Université de Neuchâtel)
A. Tingbe-Azalou, « Rites funéraires et exhibitionnisme social en milieu fòn du Bénin », Anthropos (Fribourg), 1993, vol. 88, Plantilla:Numéros1-3, p. 163-169